Sí, perdoneu. Y vostè, Cecilia, recordíssen de com saben perdonar el
bons cristians.
Amat
Perdonar, no! Justícia vull y no perdó!
Juliana
No, míratela com vé... fa por y pietat!... No't commou després de tot?
Filla meva perquè has fet això?
Amat
No li preguntis res, no diguis res, tu. Vosaltres, les mares, no teniu
autoritat, no us feu respectar, no sabeu pujar els fills...
Juliana
Vet-a-quí lo que sabeu dir, els homes. No sabem pujar els fills! Y
vosaltres què feu? Per què hi sou? No us doneu compte que'ls fills
costen alguna cosa fins que son grans y us donen un disgust. Després
guerra a la mare... oh...! els homes!... tot ho heu fet vosaltres ... la
mare...
Amat
Calla! Calla, tu!
Juliana
Us han servit de distracció... no us han costat cap sacrifici... y més
tart...
Mossèn
Cecilia, vagi al seu quarto y mudis, crèguim a mi. El seu pare la
perdonarà...
Cecilia
No, trobo interessant lo que acaba de dir la mare... es cert...
Amat
Ho veu? Y vol que la perdoni? No!
Cecilia
Continueu, mare. Canteuli les veritats an aquest home!
Juliana
Filla!
Amat
A qui dius aquest home?
Cecilia
A vos. Us he vist fer actes tant brutals que'm repugna dirvos pare.
Mossèn
(_Horroritzat_). Pst!... No ofengui a Deu ofenent a son pare!
Amat
(_Agafantla per l'espatlla y donantli brutalment un cop_). No té Deu ni
res, aquesta!
Cecilia
(_Desprenentse de son pare_). Es el derrer!
Mossèn
(_Agafant a l'_Amat _y contenintlo_). Seny! atureuvos!...
Això es ofendre a Deu també!
Juliana
Filla, perdona. Y tu també, Pere. Mossèn Gregori, no se'n vagi sense
posar pau a casa...
Mossèn
No me'n vull anar. Amat, deixeu estar la vostra filla, avuy. Y això de
pegarli may...
Cecilia
No, may més !
Juliana
Què vols dir, filla?
Amat
Si se'n vol anar, ja pot... ara meteix...
Mossèn
Ningú parla d'anarsen. No us precipiteu. Un altre dia, més serè,
amonestareu a la vostra filla, li fareu obrir els ulls que ara te
tancats... Avuy no, no hi veyeu ni vos ni ella... Y la pobra mare, allà,
pateix per tots dos... Avuy al _Te-Deum_. Aviat faran el tercer toch y
jo no hi puch mancar... ni us vull deixar. Vindreu ab mi.
Amat
Ella y tot!
Juliana
No.
Amat
Per fòrsa. Com a cástich. Que's mudi desseguida.
Mossèn
El Senyor no vol ningú per forsa.
Amat
Jo sí!
Mossèn
No blasfemeu. Vagi a mudarse, Cecilia. Se quedarà sola a casa. Els seus
pares venen ab mi a l'Iglesia, a pregar per vostè...
Amat
No, no prego jo per ella!
Juliana
Pere, acabaho d'una vegada. Anem ab el senyor Rector...
Amat
No vull que's quedi ella sola a casa... que surti!... Vull pendre la
clau...
Cecilia
Espereuvos, deixeume mudar y la pendreu.
Juliana
Filla! Què vols fer? Quines intencions portes?
Mossèn
No us atormenteu. La vostra filla's quedarà aquí tranquila.
Juliana
Si no l'haguessis tancada no hauria passat res d'això. Ets un caràcter
violent, un mal...
Amat
Un mal... què? Calla! No't giris contra mi!
Juliana
Tu li has fet aborrir aquesta casa!
Amat
(_Menassantla_). Calla! Prou! Les dones a la cuyna y no a discutir!
Cecilia
Sí... veyeu?... La mare ja tremóla veyentvos enfadat. En lloch
d'inspirar amor feu por... aquesta es l'autoritat dels homes, dins de
casa. Però la mare no'm donarà la rahó a mi... no pot. L'heu dominada,
l'heu reduida a res... Una dòna no es res ab homes com vosaltres... Ens
mateu l'ànima sinó ja no'ns voleu, som dolentes...
Juliana
Filla, no'ns diguis aquestes coses... No'ns vinguis a donar llissons...
nosaltres...
Cecilia
Vosaltres, tant el pare com vos, me creyeu dolenta. Esteu previnguts
contra mi perquè vull viure a la meva manera... perquè quan veig la rahó
la dich. No compreneu que la dòna pugui arribar un dia a ser alguna
cosa... Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres ab la vostra
sumissió a pares y marits...
Mossèn
Calli, Cecilia, les seves idees son dolentes.
Cecilia
No n'hi ha d'idees dolentes!
Amat
Calla! No repliquis al senyor Rector... Ab mi y la teva mare passi...
però què sabs al costat de Mossèn Gregori?
Mossèn
(_Ab ironia_). No... la vostra filla sab molt... però molt de dolent.
Juliana
No't fa vergonya això? Hont ho has après?
Amat
Y de què coneixes aquest home? Parla. Es que potser ha estat el teu?...
Juliana
No... Pere! Calla!...
Amat
Per què corries darrera d'ell com una gossa?
Juliana
Això no, Pere! No està bé de dir això a una filla!...
Cecilia
Deixeume parlar!
Mossèn
No, com més parleu més us exiteu tots junts. Els uns y els altres us heu
de respectar...
Cecilia
Què més vull jo?... el respecte... y trobo la violència. Se'm tanca en
clau com una boja... o una fera... Eh! això no es un pare!
Amat
Encara n'he fet poch!
Mossèn
Calleu!
Juliana
Y quina culpa hi tinch jo ab això? Y tampoch m'estimes... Jo li he dit:
no ho fassis...
Cecilia
Vos, no sou ningú, no sou res... com totes les dones!... Treballeu en el
vostre recó y prou!... Sofriu, ploreu per les penes de tots y no podeu
cambiar res... Us heu deixat matar, enterrar per ells... els
monstres!...
Mossèn
Prou, Cecilia, no digui això que no té sentit.
Amat
A qui diu monstre?
Mossèn
A ningú. La dòna, Cecilia, la mare, l'esposa, es feta per l'amor...
Cecilia
Mentida! Pel dolor, pel sacrifici estèril... Del seu cor brolla amor per
tot y no més troba autoritat, passió brutal, domini...
Mossèn
La religió cristiana, catòlica, ha dignificat la dòna...
Cecilia
No! No!... Som esclaves com sempre! Oh!... No'n parlem més! Tot se
revolta dins de mi!...
Juliana
Filla meva! Calla!... Jo estich contenta de plorar... de sofrir ab tal
que tu y ell esteu contents...
Cecilia
Y ell com us ho agraheix? Es un egoista!...
Mossèn
Cecilia, enlloch d'esforsarse en calmar el seu pare, l'irrita...
Cecilia
M'es igual. Tinch de dir lo que sento. Feya temps que bullia dins meu!
Amat
(_Ab decisió ferma, esforsantse per contenir sa fúria_). Anem Mossèn
Gregori! No tindria prou serenitat... No vull... Anem!
Mossèn
Això, domineu vos... es la més gran victorià...
Cecilia
Y estimar!... Sí que us estimo, mare. Però no com vosaltres ho
enteneu... en el meu amor hi ha odi...
Juliana
Odi!... filla!... odi! Per què?
Cecilia
Contra vos, contra totes les dònes que no sou res.
Juliana
Som com som, filla meva!
Amat
Déixala estar!
Cecilia
Y elles també me'n tenen a mi d'odi... me troben dolenta!... Les vinch a
despertar y no ho volen. Vosaltres meteixos m'estimeu com a filla, de
certa manera instintiva... però com a dòna m'odieu!...
Mossèn
Quines idees, Cecilia! Me fa compassió!...
Cecilia
A mi'm feu ràbia tots! Vostè, el mestre, el pare, l'iglesia, les
llegendes, els miracles... la vostra misèria... son les anelles d'una
cadena, que'm fa mal y vull rompre!...
Mossèn
Amat! Amat! La vostra filla no sab lo que's diu, està folla avuy. Ho
comprench; la pluja, el tropell, l'han irritada com al batlle. Anem al
_Te-Deum_. Van a fer el tercer toch. (_Agafa a l'_Amat_per
l'espatlla amparantlo y persuadintlo_). Anem! Avuy es dia de perdó!
Nostre Senyor no vol que s'entri a la seva casa ab cap mal sentiment al
cor... Ablaniuvos, perdoneu, y vostè també, senyora...
Juliana
(_Quasi plorant_). Jo la perdono de tot lo que ha dit... de tot lo que
ha fet ab tal que no perdi el seu amor... (_Commosa, s'acosta a la seva
filla y va aferli un petó_).
Amat
(_Agafant a la_ Juliana _y separantla brutalment de la
seva filla_). Això no! No n'es digne!
Mossèn
Deixeu!
Cecilia
(_Anant a la seva mare y besantla_). Jo sí, mare. Aquest petó es el del
meu amor que no es fet de plors, dolors y sacrificis estèrils com el
vostre...
Amat
(_Separantles indignat_). Prou! Que son bèsties les mares! Anem!
(Juliana, _commosa se dirigeix al fons_).
Amat
Ahont vas? A plorar? Vina aquí!
Juliana
A posarme la mantellina. (_Desapareix_).
Mossèn
Anem desseguida. Amat...
Amat
Sí, anem. (_A sa filla_). Avuy es dia de perdó, diu Mossèn Gregori...
Perdonem! Demà tornarem a ser nosaltres y la justicia no's farà esperar.
Adéu ciutat!... pots dir... adéu carrera y llibres del dimoni! Te
quedaràs ab nosaltres, reclosa dins de casa, ab les nostres costums, com
reblada ab un clau...
Juliana
(_Sortint vivament ab la mantellina a mitg posar_). Prou menasses, ja té
rahó la nostra filla: els homes sembla que'ns hagueu de tenir lligades
de mans y brassos per la por que'ns feu!...
Mossèn
(_Baix a_ Juliana). Calli, senyora, per l'amor de Deu...
no doni rahò a la seva filla!
Amat
(_Anantsen devant_). Malehides les dònes!
Mossèn
(_Anantsen ab_ Juliana). Cecilia, anem a pregar per
vostè...
Juliana
A pregar per tu, filla meva...
(_Desapareix_ Juliana _plorant._ Cecilia
_queda pensativa. Se sent el tercer toch del "Te-Deum". Així que ella's
dirigeix a la porta del fons se senten passos_).
Cecilia
Qui hi ha?
Vergés
(_A l'escala_). Un servidor.
Cecilia
(_Durament_). Què hi vé a fer ara, aquí?
Vergés
(_Que entra molt ben compost y gens mullat, ab els pantalons arrebossats
y un paraigües a la mà_). He trobat la seva familia...
Cecilia
Y què? Li han encomanat que'm vingués a catequisar?
Vergés
A mi? No! Passava per aquí devant quan ells sortien. Y Mossèn Gregori
m'ha dit: Vostè que es amich d'ella...
Cecilia
Oh!... Prou. No vull saber res més d'això. He romput els ferros de la
presó... l'àliga abandonarà el galliner...
Vergés
Què vol dir?
Cecilia
No'm pregunti res, vostè... no hi té dret. Perquè m'ha deixat sola entre
la turba? Contéstim això...
Vergés
He pensat que lo mellor seria no comprometrem... retirarme
prudentment...
Cecilia
Se l'havia de defensar. Si vostè hagués estat un home!...
Vergés
Què podia fer jo? Oh! y a vostè la veig tota mullada... descomposta...
Cambihis la roba! Pot agafar una malaltia!
Cecilia
Deixi estar. Parli...
Vergés
Crèguim, Cecilia, fa pietat... Què ha fet? Ahont ha anat?
Cecilia
Camí avall, seguint la gentada...
Vergés
Està ronca! Quina imprudència! Per què fa aquestes coses, Cecilia? No
veu que aquest home no té prou forsa per defensar les seves conviccions?
S'ha mostrat tant poch valent!...
Cecilia
Y vostè què hauria fet al seu lloch?
Vergés
No ho sé. Necessitaria trobarme en aquells moments...
Cecilia
(_Ab ironia_). No es fàcil que s'hi trobi. (_Una pausa_). M'hauria
agradat veurel més valent. Es hermós un home valent!... Una se sent
abrigada... com protegida per ell. Es tant hermós un gest heroych encara
que sigui inútil!
Vergés
Aquest home no podia fer res. Baldament hagués estat un hèroe, no podia
fer res...
Cecilia
No... s'ha de destruhir la llegenda avans... aquest poder que plana
sobre'l cor dels homes, sobre'l poble enter.
Vergés
Tant poètica que es la llegenda!
Cecilia
Y s'ha de destruhir perquè fa mal. Allunya de la viva, de la feconda
realitat. Quan jo pujo de la ciutat y entro en aquesta encontrada, me
sembla que una atmosfera que'm priva de respirar m'estreny la vida del
cor y del pensament. Jo meteixa no m'hi puch sustreure, he de fer
esforsos per no defallir.
Vergés
Y hont es l'home prou fort per destruhir la llegenda?
Cecilia
Justament sembla l'obra confiada, reservada a nosaltres...
Vergés
A nosaltres dos?
Cecilia
A tots els que tenim la missió d'ensenyar a les criatures...
Vergés
Els mestres?
Cecilia
No li sembla que la podríem destruhir la llegenda, a cada instant, cada
dia de la nostra vida, en les joves inteligencies, en els tendres
cors?...
Vergés
Y'l govern? Ah!... no sab com el nostre govern catòlich...
Cecilia
(_Seguint el seu pensament_). Si jo'm sentís prou forta per sacrificar
els meus anhels de conèixer món, me quedaria en aquest reconet a formar
la nova conciencia, a treballar per l'avenir...
Vergés
(_Commòs_). Oh!... Cecilia!... Quedèmnoshi tots dos?...
Cecilia
Tots dos?
Vergés
Sí... sacrifiqui les seves ambicions y fàssim a mi ditxós... Vull dir...
vostè ja coneix l'afecció que jo sento per vostè... L'estimo... sí,
molt!...
(_Se sent la veu del_ Manso _que crida a l'escala_). Se
pot pujar?
Vergés
Qui hi ha?
Manso
(_De la porta estant, sense acabar d'entrar, ab la gorra llevada_).
Senyoreta...
Cecilia
(_Sorpresa_). Què hi ha?
Manso
Han ferit al foraster.
Cecilia
(_Ab un crit de queixa)_. L'han ferit?
Vergés
Oh!... Y ahont es ara?
Manso
A l'hostal de la carretera.
Cecilia
(_Ab viva inquietut_). Molt mal ferit?
Manso
D'una pedrada y un cop de bastó al cap...
Cecilia
(_Ab indignació_). Selvatges!... Y com ha estat? Parleu ...
Manso
Avans d'arribar a l'hostal s'ha girat de cara al poble, sense témer res,
cridant contra tothom. Ha renegat del nostre Deu, de la nostra fè, de la
nostra vida!... Ens ha malehit!... Ens ha fuetejat com a bèsties... y'l
poble l'ha apedregat sense compassió. Volien cremar l'hostal!... Oh!...
n'ha fet massa! Jo meteix m'he indignat. Un home tindrà'ls seus instants
dolents però que li respectin el seu Deu!...
Vergés
Y ara es a l'hostal... diheu?
Manso
Esperant que passi'l cotxe de la nit y se l'emporti, mitg baldat... No
tindrà ganes de tornar, no...
Cecilia
Y la gent l'ha deixat... per fi?
Manso
Ara tothom es cap a l'iglesia.
Cecilia
Tothom?
Manso
Sí, no més hi ha el batlle allà baix que'l volia pendre cap a casa
seva...
Cecilia
Tothom es a l'iglesia, ho sent Vergés?
Manso
Sí... tot el poble en pès... Ha plogut, no's pot negar. Sigui lo que
sigui, ha plogut... està bé de donar gràcies a Deu... Jo també hi
vaig...
Cecilia
Vos? No erau dels que cridaven més a favor d'ell... segons m'han dit?
Manso
(_Confós_). No, no es cert... Es un malentès... Jo he pujat aquí pera
donarli la nova de part del batlle. Ara, bones tardes... Me'n vaig a
l'iglesia.
(_Desapareix torbat y vergonyós_).
Cecilia
No toqueu el seu Deu!... Qui es? Qui pot ser el Deu d'aquest home... de
tots aquets homes?
Vergés
Es cert, Cecilia... Quan la vida es tan estúpida y'ls homes també, val
la pena de tenir cap ideal?
Cecilia
Sí... no s'ha de tenir l'ideal pels altres, sinó per sí meteix. Moltes
vegades, somniadora, he desitjat tenir ales y no es pels altres,
creguim, que ho he desitjat, sinó per mi... per veurer y dominar món!
(_Se dirigeix cap al fons_).
Vergés
Hont va Cecilia?
Cecilia
A mudarme per pendre'l cotxe aquesta nit.
Vergés
Què diu?
Cecilia
L'àliga deixa'l galliner, per sempre...
Vergés
(_Estupefacte_). Però se'n va... de veres?... Ara desseguida?... Així...
sense meditarho... sense ferse vostè meteixa la prò y la contra?...
Cecilia
Així! Faré viatge ab ell!
Vergés
Y ahont va... no's pot saber?
Cecilia
Ab el meu amich!
Vergés
Però quí es un amich?... No es prudent...
Cecilia
Bah!... Si'm vol jo aniré ab ell a l'altra part de món. Es un home fort
y no més ell ha desvetllat els meus sentiments de dòna...
Vergés
Y'ls seus devers de filla?... Els seus pares?.,.
Cecilia
Fujo d'un càstich terrible... el meu pare...
Vergés
Però no li diu res la seva conciencia?
Cecilia
Sí... que vagi a endolsir les ferides del meu amich.
Vergés
(_Ab amor y tendresa_). Y la seva obra d'aquí dalt, donchs?
Cecilia
La meva obra, avans que tot, es la meva vida! (_Se'n va decidida per la
porta del fons_).
Vergés
(_Per sí_). Oh!... Qui sab com pararà la seva vida!...
(Vergés _se passeja estúpidament per la sala. Una gran
pausa. Al temps necessari surt_ Cecilia _mudada, ab barret
y un saquet de viatge a la mà_).
Cecilia
(_Al sortir_). Y vostè, Vergés, fassi un esfors! Vostè a qui els grans
ideals li fan rodar el cap, fassi l'obra que jo no puch fer... Ab
paciència, ab constància, cada dia, cada instant, ab els petits, fassi
l'obra del mestre de l'avenir...
Vergés
(_Vacilant_). Ho provaré... sí. Escolti: per lluny que vostè sigui, per
temps que passi, vostè tindrà un bon recort de mi si faig això?...
Guanyaré molt al concepte de vostè?...
Cecilia
Si, molt... molt!
Vergés
Donchs ho faré, li juro!
Cecilia
Gràcies. Però escolti: ho fa per mí... o per la fè en la seva obra?
Vergés
Es igual. Els que no som forts, els que no sentim un gran ideal dins de
nosaltres... potser necessitem que una dòna ens senyali'l cami...
Cecilia
Vostè no farà res...
Vergés
Es estrany! Me dóna ales y després vostè meteixa té'l poder de
desencoratjarme... per què això?... Es inexplicable... però sento que
sense la presencia de vostè...
Cecilia
Ja ho sé... no fassi res y serà mellor. Deixi l'obra verge per un
altre... Y ara decididament... Adeu... (_Li dòna la mà y somriu_). Vostè
quedis entre les aigües encantades ...
Vergés
(_Tornantse de sobte agressiu_). Me quedo entre les aigües encantades,
es cert... però vostè se'n va cap a unes aigües sorolloses y tèrboles...
y tant estèrils com les nostres!...
Cecilia
(_Triomfalment_). Me deixo arrocegar per la corrent !
Vergés
Y jo'm deixo adormir en la quietut. No hi fa res. Anem per diferents
camins, Cecilia, però'm sembla que'ns trobarem...
Cecilia
Què vol dir?
Vergés
Ens trobarem, més tart, sense que ni l'un ni l'altre haguem fet res de
profit!
Cecilia
No ho sé... Ell y jo podem anar errats... però portem una ilusió, una
fè... Lo que sento y'n tinch la convicció, es que si alguna cosa de gran
hi ha en els temps futurs, no'ns la portaran els homes com vostè...
Salut!...
(_Desapareix per l'escala._ Vergés _se queda abatut, sense
veu ni gest. Pausa_).
Vergés
Cecilia! Escolti: una darrera paraula... (_Una pausa_). Ha fugit com el
vent!... Quines coses de fer! Y semblava que'm portés afecció!... (_Una
pausa. Anantsen ab un pas vacil·lant_). Els forts s'ajunten y se'n
van...
(_Desapareix per la porta de l'escala, en mitg de la fosca_).
_Alcover, Molí de Batistó, 1907._
Aquesta obra fou representada per primer cop en el "Teatre Romea", de
Barcelona, la nit del 22 de Mars del 1908, baix el repartiment que
segueix:
---------------- -------------------------
Pere Amat D. Jaume Borrás.
Juliana Dª. Adela Clemente.
Cecilia Srta. Marguerida Xirgu.
Vergés D. Ramón Tor.
Mossèn Gregori D. Modest Santolaria.
Un Foraster D. Joaquim Vinyas.
Joan Gatell D. Vicens Daroqui.
Trinitat Dª. Montserrat Faura.
Romanill D. Enrich Casals.
Braulia Dª. Pilar Forest.
Senyor Vicens Sr. Capdevila (fill).
Bartomeu D. Salvador Carrera.
Manso D. Miquel Sirvent.
---------------- -------------------------
_Direcció de D. Jaume Borràs._
OBRES DE L'AUTOR
Dialechs Dramátichs (1904)
La dama alegra, (drama) (1906)
Diálechs imaginaris, (Biblioteca Popular de "L'Avenç")
(1906)
Arrels mortes, (drama) (1906)
Aigües encantades, (drama) (1908)