Aigües encantades
Joan Puig y Ferreter
1908
PERSONATGES
Pere Amat, _propietari rural_.
Juliana, _la seva esposa.
Cecilia, _llur filla, estudianta de Mestra_.
Vergés, _Mestre del poble_.
Mossèn Gregori, _el Rector_.
Un Foraster.
Joan Gatell, _el Batlle del poble_.
Trinitat, _la seva esposa_.
Romanill, _pastor d'ovelles_.
Braulia, _la seva dòna_.
Senyor Vicens, _veterinari_.
Bartomeu, Manso _jornalers_.
_Veus d'homes y dònes. --Pagesos. --Menestrals. --Dònes, fadrinalla y
criatures_.
L'acció en un poble de la provincia de Tarragona, allunyat de la
capital, en la part alta y montanyosa. Època actual.
## ACTE PRIMER
_Sala espayosa a casa de Pere Amat .Al fons la porta d'un corredor que
conduheix a l'interior de la casa. També al fons, a l'esquerra, una
porta més petita ab dos esgrahons al peu, que conduheix a les golfes. A
la dreta del fons un gran armari dins del mur, hont s'hi veuhen fruytes,
roba de taula, servey de vaixella y demés coses pròpies. Al costat dret
un balcó y cadires. Al costat esquerra la porta que dóna directament a
l'escala de l'entrada. En primer terme una taula y un canapè de boga,
contra la paret. Pels murs quadros representant vides de sants._
_L'habitació fosqueja, es monòtona y severa_.
_Tarda avansada d'una festa d'istiu. Se senten tocar les campanes ab un
sò planyívol. Un mormol llunyà y apagat de cants y pregaries trenca'l
silenci de l'habitació_.
Cecilia, _sola, s'està assentada aprop del balcó llegint.
Es una noya magre y pálida, molt nerviosa, morena y petita. Vesteix y va
pentinada ab molta negligència y originalitat. Després d'una pausa se
senten pujar les escales en mitg d'un gran silenci_.
Cecilia
(_Deixant de llegir, però sense mourers_). Qui hi ha?
Vergés
(_De l'escala estant, apunt d'entrar_). Un servidor de vostè, Cecilia.
(Vergés _es un jove molt corrent; res del seu físich el
distingeix d'un qualsevol. No té descripció_).
Cecilia
(_Saludantlo molt naturalment_). Vostè! Benvingut sigui!
Vergés
Gràcies. Està sola?
Cecilia
Sola, llegint.
Vergés
Vol que'm retiri?
Cecilia
Y ara! Perquè? Vé de les pregaries, vostè?
Vergés
No; ja sab que jo soch així, fet a la meva... (_Cambiant de tò_). M'ho
pensava que la trobaria sola...
Cecilia
Es natural.
Vergés
No ha quedat una ànima al poble fòra vostè y jo ... y algun vell. Es una
cosa tonta, si vostè vol, però commovedora...
Cecilia
Sí, es una cosa trista, estúpida...
Vergés
He pujat al turó del Calvari y he vist a sota meu passar la gentada
polsosa y afligida. Hauria dit realment que pesava damunt d'ella un
cástich del cel.
Cecilia
Els meus pares m'hi volien fer anar. No saben prou com les detesto
aquestes comèdies religioses!...
Vergés
Y no obstant, me pot creure, Cecilia, era un espectacle poètich.
Cecilia
Poètich, però absurd...
Vergés
No, en aquells moments no hi he pensat ab això...
Cecilia
(_Agressiva_). Sí, ja ho veig, s'ha deixat emocionar, com sempre. Quan
un compren que una cosa es falsa, absurda... no sé perquè deixarse
commoure per ella... valdria més combàtrela.
Vergés
(_Somrient_). Vostè, Cecilia, me fa l'efecte d'una àliga tancada en un
galliner...
Cecilia
(_Somrient_) Ja es això, ja...
Vergés
Y que un dia, quan ningú s'ho pensarà...
(_Fa ab els brassos la senyal d'un aucell que emprèn la volada, y ab la
boca imita el soroll del batre d'ales_).
Cecilia
Oh!... el dia que jo fassi la gran volada!...
Vergés
Què?
Cecilia
No tornaré, com un aucell feréstech que no's recorda més del seu niu.
Vergés
Y en quina direcció volarà l'aucell lliure?
Cecilia
No ho sé.
Vergés
Més enllà de la nostra capital?
Cecilia
Ah!... sí!... Més enllà, més enllà...
Vergés
(_Admirat_). Ahont, donchs?...
Cecilia
No'ns comprenem vostè y jo, Vergés...
Vergés
Què desitja més, si pot triomfar a la gran ciutat hont tants s'hi
enfonzen?
Cecilia
Vostè entén per triomfar guanyar una bona plassa y viure allí tota la
vida. No!.. la meva ambició vola més alt...
Vergés
Y si's trobés com jo, desterrada en aquest recó de món?
Cecilia
Perquè vostè vol.
Vergés
Què s'hi pot fer? Els mestres són molts, les plasses són limitades...
Cecilia
La terra es tant gran quan se tenen ganes de lluytar!
Vergés
Aviat es dit, això... un home sensat no's llensa a la lluyta cegament.
Cecilia
Així no's planyi.
Vergés
(_Entendrintse_). No'm planyo pas. Sé que tota mena de vida té les seves
compensacions. En el més humil recó de món se troba una persona ab qui
compartir les angoixes de l'ànima... algú que'ns ajuda a viure
dolsament...
Cecilia
Ah!... no se'n fihi d'això! Es perillós esperar que la ditxa ens vingui
dels altres!
Vergés
Vol dir?
Cecilia
Lo mellor que hi ha al món es la lluyta. No puch compendre que un home
enèrgich se contenti aviat de la seva sòrt. Es una cosa que mata tot
gran impuls...
Vergés
Es cert...
Cecilia
Veu? Si aborreixo tant la gent del meu poble es per això. No tenen fè ab
ells meteixos, sinó...
Vergés
Què faran, els pobres?
Cecilia
(_Ab certa ironia_). Vol dir que no hi ha res més a fer que ajupirse
sota la desgracia y pegarse al pit, de cara al cel?
Vergés
Bah! Potser si... però...
Cecilia
Què?
Vergés
No som pas nosaltres els qui hem de cambiar les coses.
Cecilia
Perquè no hi hem de poguer ajudar?
Vergés
No'ns preocupem d'això, Cecilia. El poble viu inconscientment y poch
s'interessa ab lo que's fa per ell. Vindrà un dia que la bena els caurà
dels ulls an aquests utopistes! Els esforsos d'avuy haurán resultat
estèrils... y la vida haurà seguit el seu curs, indiferent...
Cecilia
Oh!... descregut!... Ab aquestes idees me seria insoportable la vida!
Vergés
Llàstima! La vida!... No la confongui ab això, Cecilia! Jo que passo
l'hivern aquí dalt, tot sol, la sento d'altra manera: la sento més ab el
cor, la vida...
Cecilia
Donchs, jo prefereixo la ciutat tumultuosa, hont el qui vol, sent bullir
la seva vida en una inmensa fornal...
Vergés
Cecilia! Sigui com l'aucell que ha traspassat el mar d'una volada y vé a
fer el niu del seu amor al campanar assoleyat...
Cecilia
(_Alsantse bruscament y fugint cap al balcó gesticulant_). Ah!.., fòra!
fòra això! Vingui que veurá la gentada que acaba d'entrar a l'iglesia...
(Vergés _hi va; els dos guayten wi instant al balcó. Al
final d'aquesta escena s'han fet més perceptibles els mormols de cants y
oracions dels pelegrins que entren a l'iglesia_).
Cecilia
(_Somrient, després d'una pausa_). Mentres això duri, poden somniar els
constructors de ciutats futures!
Vergés
Y això durarà!
Cecilia
Si... mentres hi hagi qui's commogui devant de la tradició!
Vergés
Y sense això.
Cecilia
Mentres hi hagi qui canti la llegenda!
Vergés
Sense això y tot.
Cecilia
Mentres la tempestat no renovi els nostres aires!
Vergés
Mentres el món sigui món!
Cecilia
(_Vivament_). Ah, no!... De cap manera!
(_Per la porta de l'escala apareix_ Juliana, _tota vestida
de negre, ab mantellina y uns rosaris a la mà. Es una dòna de mitja
edat, sos cabells blanquegen_).
Juliana
(_Així que entra_). Ah!... els juheus! Aquí xerrant sense tò ni sò
mentres que tot el poble prega!...
Cecilia
Mare...
Juliana
Això no pot anar!
Cecilia
Mare... respecteu...
Juliana
El senyor Mestre tampoch ha anat a les pregaries, suposo...
Vergés
No, senyora...
Juliana
Ah!... això no està bé. Cecilia, el teu pare està molt enfadat...
Cecilia
Cadascú es lliure dels seus actes, mare...
Juliana
Sí, ja sé lo que'm vas a dir...
Cecilia
Veyeu? No us enfadaríau si jo'm comensés a burlar de vosaltres, dels
vostres actes?
Juliana
Massa que ho fas.
Cecilia
No es cert.
Juliana
Una mare es diferent. Pot imposar lo que vulgui a una filla, per això es
mare...
Cecilia
(_Irònica_). Què'm direu si comenso: Y donchs? Y què? S'ha portat bé'l
Rector? Ja us ha fet el sermó terrible de cada any?
Juliana
Calla, filla. Tu tot rient ho dius...
Cecilia
(_Més irònica_). Ja ha encès l'ira de Deu ab el foch de la seva paraula?
Vergés
(_Somrient_). Es terrible, Cecilia!
Juliana
Y mal educada, això sí! No està bé això que fas, filla!
Cecilia
(_Posantse seria_). No sabeu com soch? No'm coneixeu? Deixeume estar!
Juliana
Deixarte estar!... No pot ser... ets entre nosaltres!
Cecilia
(_Reprenent el tò d'avans_). Digueu, digueu, mare: Ja heu sortit tots de
l'iglesia ben convensuts de que sofriu l'inevitable flagell de Deu? Ja
us han dit que no plou ni plourà pels vostres grans pecats?
Juliana
Donchs, veus?... no es així. Tothom ha sortit ab el cor plè d'esperansa.
Mossèn Gregori no'ns ha menassat, aquesta vegada...
Vergés
Molt ben fet.
Cecilia
(_Somrient_). Per què?
Vergés
Val més així. La pobra gent busca consol...
Juliana
Cregui, senyor, que ha sigut una cosa commovedora...
Cecilia
Ho creyem, mare. Aneuvos a mudar...
Juliana
Te faig nosa?
Cecilia
No digueu això. Jo ho dich ...
Juliana
Ho havía de veure, senyor Vergés. Tothom anava vestit de negre com en
senyal de dol...
Vergés
Ja ho sé.
Juliana
Els homes ab les vestes, les dones ab caputxa o cobertes ab vels y
mantellines...
Vergés
Hi havia molts homes descalsos, diu?...
Juliana
Sí... y altres carregats de cadenes o de grans pesos. El camí meteix,
perquè fos més penós, estava sembrat d'argelagues...
Vergés
Argelagues!
Cecilia
Selvatges!
Juliana
Y en mitg de tot el poble, la Verge dels Gorchs portada a brassos per
les autoritats...
Cecilia
(_Anantsen violenta cap al balcó_). Y d'això'n fan una gran festa!...
Oh!... Una cosa que ofega l'ànima com un plom...
Juliana
May de la vida s'havien celebrat unes pregaries ab més devoció. Tot el
poble en pès hi era. Els prechs dels pobres pecadors haurán pujat fins
al cel... (Cecilia _torna del balcó_). Si això no es
hermós no sé pas hont són les coses hermoses! (_A n'en_
Vergés) Dispensi, me vaig a mudar... (_Se dirigeix a la
porta del fons_). No més una cosa'm pesava al cor... (_Dirigintse a la
seva filla_) que mentres nosaltres pregàvem al cel... tu te'n reyes
aquí... (_Ab l'emoció se li trenca la paraula y desapareix dihent_). Deu
s'apiadi de tu!
Cecilia
Sempre estem així.
Vergés
Cecilia, crèguim, sigui toleranta ab la seva mare.
Cecilia
Per què no? Però ells que ho siguin ab mi també.
Vergés
No hi fa res... cedeixi.
Cecilia
Està bé... però veu l'única cosa que se'ns ensenya aquí, desde petits?
No hi ha pensat may vostè que es mestre?
Vergés
Prou.
Cecilia
Ens fan creixe en mitg dels erros més grans.
Vergés
Però hi ha un fons tant hermós de poesia en tot lo d'aquí!
Cecilia
Y que dimoni vé a treure la poesia ab això?
Vergés
No'm negarà que aquests pobles ignorants, ab les seves llegendes y
tradicions, tenen una poesia trista, fonda!...
Cecilia
No! No'm puch deixar corpendre per la poesía de la llegenda! Fa mal...
es com un camp d'arena blana y estèril hont s'enfonzen els peus del
vianant...
Vergés
Cecilia, vostè no veu, no sent la poesia de la terra!
Cecilia
Veig un poble extenuat que no gosa a alsar les espatlles contra la
desgracia. S'ajup sota'l seu Deu y no més sab plorar y pregar. Es
necessari que això s'acabi.
Vergés
No ho veurà pas vostè.
Cecilia
Qui sab!
Vergés
En tot cas no sigui vostè la qui ho intenti. Una idea per bona que
sigui, se torna dolenta quan porta la guerra dins d'una familia... y la
familia, la llar dels nostres pares que'ns guarda les joyes més íntimes,
no s'ha de sacrificar may per res.
Cecilia
Bah!... Vostè es un pobre diable dominat pel sentiment!
Vergés
Cecilia... tot lo altre passa y això es lo únich que queda!...
Cecilia
(_Ab ironia_). Poruch! Jo soch més escèptica que vostè encara... Ni això
queda!
(_Entra_ Pere Amat. _Porta la vesta de les pregaries; ab
l'una mà s'aguanta'l ròssech, a l'altra hi porta la cucurulla. Es un
home alt, roig, de pel ros, sanguini y violent_).
Amat
El senyor Mestre aquí! Com es que no ha vingut a demanar pluja?
Vergés
(_Tímidament_). Ja veureu...
Amat
El poble l'ha criticat molt y ab rahó.
Cecilia
(_A Vergés_). Y què? No es cert, amich?
Amat
Calla, tu. No tens dret a dir res devant meu. Ha vingut la teva mare?
Cecilia
Si.
Amat
Què fa? Hont es?
Cecilia
Allà dins que's muda.
Amat
Deu estar trista per tu. No't fa pena?... No't fa...
Cecilia
Heu de tornar a comensar, pare? Ha de durar tota la vida, això?
Vergés
S'ha de respectar el pensament dels altres...
Amat
Respectar!... Hum!...
Cecilia
Aneu a dins ab la mare. Mudeuvos aquest vestit...
Amat
Què! No t'agrada! Es vell... anticuat, això?
Cecilia
Per què us enfadeu?
Amat
Vés; pòrtam el gech y la gorra.
Cecilia
Per què no us mudeu allà dins?
Amat
Fés lo que't mano. (Cecilia _se'n va pel fons_). No està
bé això que vostè ha fet de no venir, senyor Mestre. Es donar mal
exemple.
Vergés
No, home, un mestre es diferent de vosaltres...
Amat
Per què? Què no es cristià, vostè?
Vergés
Sí.
Amat
No gayre'm sembla. Y en quant a la Cecilia val més que la deixi estar...
crèguim. Es un cap calent...
Vergés
Per què diheu això?
Amat
Es un cavall que necessita frè y no asperons... (_Entra_
Cecilia _ab els efectes del seu pare y els deixa al seu
costat, damunt d'una cadira_).
Cecilia
Teniu això.
Vergés
Y donchs! Hi ha bona esperansa per la pluja?
Amat
(_Secament_). Hi ha fè que es lo mellor.
Vergés
Sí...
Amat
Què fa ta mare, per allà dins?
Cecilia
No ho sè.
Vergés
Sí, hi ha molta fè an aquest poble. Una altra gent ja s'hauría
desesperat o hauria fet mil esforsos pera trobar aigua...
Amat
Aquí sofrim, però no desmayem. Sabem esperar...
Cecilia
Massa y tot!
Amat
Calla, tu!
Cecilia
Pare, no podré parlar?
Amat
No!
(Cecilia, _ofesa se'n va nerviosament cap al balcó_).
Vergés
La vostra filla sofreix molt...
Amat
Sa mare també.
Vergés
En fi... no us heu de violentar tant aviat... (_Una pausa breu_).
Amat
Havia d'haver vingut! Quina cosa més hermosa! Feya commoure! A mitg camí
de l'hermita, devant de les _Tres Creus_, tot el poble s'ha agenollat...
Oh!... el senyor Rector no ha pogut més, s'ha posat a plorar! (_Una
pausa_. Cecilia _més calmada, vé del balcó y s'asseu sense
dir res ni fer cap senyal_. Amat _continua_). No s'havia
vist may! Les dones sanglotaven com a ovelles ferides. A l'arribar a
l'hermita... no's pot contar!... les noyes besaven la terra al pas de la
Verge, els homes, trepitjant les argelagues, veyen ab goig rajar la sang
dels seus peus nusos... y nosaltres, els que portàvem la Verge, suant,
ab el gran pès, no podíem avansar entre l'espessor de la gentada...
Cecilia
(_Aborrida, com qui parla d'esma_). Prou, pare ...
Amat
(_Irat_) Tu, prou! No't vull sentir més! Un pare diu lo que vol...
Oh!... còm estem aquí!
Vergés
No us enfadeu...
Amat
No!... Prou?... Ho vull acabar, jo! Qui es ella per dirme prou?
Juliana
(_Sortint anguniosa, ab la veu tremola, al sentir crits_). Què hi ha?
Què teniu?
Amat
La teva filla, lo de sempre.
Juliana
No us enfadeu avuy.
Amat
Y tu? Què?... ja ploraves allà dins?
Juliana
No... me pots creure... plorar?... no.
Amat
Ah, tonta!... Plorar per ella, nosaltres? Es ella la que ha de plorar...
Cecilia
Pare...
Juliana
Avuy, Pere, per amor de Deu, avuy seria un pecat cridar y barallarse...
(_Cambiant de to_). Mira, sembla que s'hagi posat núvol...
Amat
Mossèn Gregori creu que plourà aquesta nit o demà...
Juliana
(_Ab alegria_). L'heu vist encara a Mossèn Gregori? Li heu parlat,
després?
Amat
Hem pujat uns quants a la Rectoría. No pot estar més satisfet.
Juliana
No's pert la fè, gràcies a Deu.
Vergés
Ab el permís de tots, me'n vaig.
Amat
Sembla que no li agradi sentir parlar d'això?
Vergés
Y ara! Per què no?
Cecilia
Y sigui franch, home!
Juliana
Vostès, els joves, no tenen respecte per res... el passat, les costums
antigues se'n riuen d'això...
Vergés
(_Confós_). No senyora, no. (Cecilia _nerviosa va amunt y
avall de la sala_).
Juliana
Els nostres avis han seguit un camí que nosaltres també volem seguir...
així ho hem trobat, així ho hem de deixar... y ay! d'aquell que
abandona'l camí de sos majors!
Amat
Y qui no vulgui pensar com jo no es dels meus! (_Se comensa a descordar
la vesta dirigintse al fons per hont desapareix lentament_).
Juliana
No es d'avuy que patim de la secada a n'aquesta terra. Jo tinch memoria
d'haverne vist moltes. Y'ls meus pares y'ls meus avis també, segons he
sentit contar. Són sofriments y misèries que'ns passem els uns als
altres ab la vida.
Amat
(_Sortint en cos de camisa_). Y'ls vells, més plens de seny que tots
vostès, no van trobar altre remey que la fè en la Verge dels Gorchs, la
nostra Patrona.
(Cecilia _que anava amunt y avall, de sopte desapareix pel
corredor_).
Juliana
La que va fer el miracle!
Vergés
Què es aquest miracle?
Amat
Què? En bona fe no ho sab?
Vergés
(_Confós_). Ah!... si!... La Verge que va sortir de les aigües... no es
això?
Juliana
En quins temps som! Avans el Mestre ho ensenyava a les criatures!
Amat
Què té d'estrany que Deu ens oblidi?
Juliana
Oh, joves sense fè!... Ahont anireu a parar?
Vergés
(_Confós, mirant de l'una banda a l'altra_). Dispensin. Me'n vaig. Y la
senyoreta Cecilia?
Juliana
Se'n ha anat per allà dins... Es extrany!
Amat
Sí, se'n ha anat. Ho fa sempre que jo parlo.
Juliana
(_Per disculparla_). No... cah!... distreta...
Amat
Sí... fesla quedar bé, tu...
Vergés
Es igual; jo me'n vaig.
Juliana
Déixamela cridar...
Vergés
No cal, la saludaran... (_Anantsen_). Potser tenia alguna feyna...
Amat
Ella, feyna!...
Juliana
(_Cridantla_). Cecilia! El senyor Mestre se'n va. (_Una pausa. Tots
callen embarassats_).
Vergés
No hi fa res. Bones tardes. Saludintla!
Amat
Estigui bò. No'n fassi cas, d'ella.
Juliana
(_Inquieta_). No sé què fa aquella noya!
Vergés
No ho deu haver sentit.
(Vergés _desapareix. L'_Amat _l'acompanya
fins a la porta_).
Juliana
Ni ab els seus es atenta.
Amat
Mal educada! Què ha après allà baix?
Juliana
No res... mal...
(_Se presenta_ Cecilia _per la porta del fons_).
Juliana
Per què no sorties més aviat? El senyor Mestre se'n acaba d'anar...
Cecilia
Es igual.
Amat
Per què te'n has anat d'aquí? (Cecilia _no respon_).
Digues!...
Cecilia
Pare, quina importància té això?
Amat
Per què te'n has anat, vull saber!
Juliana
Déixala estar.
Amat
Ho fas sempre que jo parlo de les nostres costums y creencies... per
què?
Cecilia
Pare, si no'm deixeu lliure dels meus actes, si heu de trobar malament
tot lo que jo faig, no pujaré cap més istiu.
Juliana
Lliure!... Massa que ho ets, de lliure!
Amat
No pujaràs més, dius...y qui ets tu per dir això?
Cecilia
Soch jo...
Amat
(_Violent_). Y tu... tu qui ets?... Que ets aquí, a casa meva, devant
meu ?
Juliana
Déixala estar. Acabem la festa en pau avuy.
Amat
No! Tot el dia que la guerra se'm remou per les entranyes!
(Cecilia _sense dir res se'n va altre cop pel fons._
Amat _continua més irritat_). Ho veus! Fuig! No ho vull.
Se'n va, volguent dir: No't vull sentir, te menyspreuho... Això s'ha
d'acabar... (_Anant cap al fons_). Escolta tu, orgullosa...
Juliana
(_Contenint al seu marit_). Calla! Aturat! Pren paciència, tampoch
lograràs res...
Amat
Es vergonyós per nosaltres tenir una filla així. Veus?... avuy meteix
totes les noyes del poble hi eren, y ella...
Juliana
Tenim aquesta creu, portemla ab paciencia.
Amat
Tu la perts!
Juliana
Jo, pobra de mí!
Amat
Li vas encara ab massa amor.
Juliana
Jo tinch por de pèrdrela, la meva filla. Sento que no es nostra ja. Y tu
la tractes molt malament. Se cansa de viure aquí... y fugirà. Mentres
que si la sabéssim estimar potser mudaria.
Amat
Estimar?... Sí... s'hi guanya molt estimant!... ja's veu...
Cecilia
(_Sortint decidida pel fons_). Pare, mare, escolteu: jo no puch ser com
vosaltres, no puch creure lo que vosaltres creyeu. M'es impossible. Si
no fossiu els meus pares no'm podria estar aquí... ara vull respectar la
vostra manera de veure... Us respecto perquè...
Amat
Mentida! No'ns respectes.
Juliana
Y si'ns respectes no'ns estimes.
Cecilia
Sí, mare...
Amat
Quan s'estima se fa lo que'ls pares volen y's pensa com ells.
Cecilia
Això no. Se pot estimar a una persona y pensar y obrar de diferenta
manera que ella.
Amat
Una persona qualsevol, sí. Ab els pares, no. L'amor als pares es
obediència, sinó...
Cecilia
L'amor meu...
Amat
No'n parlis. Falòrnies! No hi crech ab el teu amor.
Cecilia
Pitjor per vos!
Juliana
No responguis així, filla.
Cecilia
L'amor tant es fill del qui estima com del qui se sent estimat. Si no hi
creyeu, vos meteix ne perdeu la meitat del amor que us tinch.
Amat
Sabieses?... Ja sabs que no ho entenem això!
Juliana
No, filla. Parla plà com nosaltres.
Amat
Ta mare y jo volem fets y no paraules... Ja ho sabem que'n tens de molt
boniques.
Cecilia
Respecteu la meva manera de veure.
Amat
Respecteula!... Oh! la gran senyora! Respecteula! Hum!
Cecilia
Sí... si no voleu que me'n vagi o que no pugi més.
Juliana
Això no's diu, filla.
Amat
Deixemla dir, posats a tolerar! Déixali dir tot! Y que se'n vagi! Y que
no torni més!... Bon vent!
Juliana
Això no ho dius de cor, no ho has de dir.
Amat
Sí, a fè de Deu! Vés! Déixans tranquils d'una vegada!
Juliana
Pere, prou. Quan t'enfades te tornes dolent...
Cecilia
Respectemnos els uns als altres. No tingueu aquesta idea tant despòtica
de la vostra autoritat! Una filla, veyeu? no està obligada a pensar ni a
ferho tot com els seus pares... Vos meteixa, quan no m'heu fet patir per
coses tant petites com el vestir y'l pentinar!...
Juliana
Jo ja no't dich res, callo perquè tu estiguis contenta...
Amat
Callar perquè estigui contenta! Mal fet!
Cecilia
La mare sab estimar més que vos... ab ella podria ser ditxosa, ab vos
may!
Juliana
Filla, el teu pare t'estima molt.
Cecilia
Però es un amor que'm lliga y'm reduheix a ser una esclava de totes les
seves voluntats. Y això no ho vull. Soch filla vostra, sí; però'l meu
esperit es ben meu, lliure. Si no'm compreneu respecteume o deixeume
estar a ciutat guanyantme la vida sola. Què hi faig també aquí?... Us
faig mal sense volguer y vosaltres me'n feu a mi... El pare està
contínuament irritat...
Amat
Sí, contínuament, perquè no't comprench. No comprench que una filla
pugui dir lo que tu dius als teus pares. Hont ho has après? Aquest es el
teu saber? Saber del dimoni! Y en quant a obehir... a qui obeheixes?
Cecilia
No puch. No m'he proposat no obehir, es que no puch. No'm compreneu; ho
sé, ho veig... y si m'estiméssiu forsa no sería res tot això... me
voldríau tal com soch... Preneume, estimeume tal com soch!...
Juliana
Jo t'estimo, filla.
Amat
Tal com ets, no!
Cecilia
Pare, el món està fent un gran cambi. Vosaltres aquí dalt, no ho sentiu,
no ho veyeu. Jo ja no puch ser com vosaltres ni que vulgui. He begut en
altres fonts...
Amat
A les fonts del mal!
Cecilia
Ho judiqueu així, però no es cert. El mal no es lo que vosaltres us
creyeu. El mal es un altra cosa: l'ignorancia.
Juliana
Vetaquí tot lo que'n sabs dir, filla: ignorants.
Cecilia
No dich això, jo.
Amat
Ens ho has dit mil vegades!
Cecilia
Sou com els altres, com tothom...
Amat
Com tots els ignorants, no es cert? Gràcies.
Cecilia
No. Prou. No vull dir res més. Preneu en mal tot lo que dich. Es
desesperador!...
Amat
No parles sense ofendre.
Juliana
En les teves paraules no hi ha amor.
Cecilia
El meu cor n'està plè, per vosaltres y per tothom. Y això voldria que ho
comprenguéssiu. Si jo devegades no soch prou amable no es per desamor
sinó perquè vosaltres me poseu violenta.
Amat
Has pujat de ciutat donante una importància!... Tothom ha d'estar per
tu, y tu per ningú...
Juliana
Es cert lo que diu el teu pare.
Amat
Y què significa fer tant la sabia? Y tants desprecis! Els que saben
tenen de sentir amor pels ignorants.
Cecilia
No es això lo que jo faig? Sinó que vosaltres no ho voleu entendre. Jo
vull combatre l'ignorancia y tot lo que la fomenti, però sense orgull,
sense fer la sabia, com vos diheu. Som tota una creuada de joves; potser
tots no tindrem el meteix coratge, però es la nostra obra, de tots...
L'ignorància es la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra
misèria, tot es fill de l'ignorància. Y nosaltres, els joves, ens
escamparem pels pobles... metges, mestres, farmacèutichs y la combatrem
ab totes les nostres forses; sigui allà hont sigui la combatrem.
Amat
Aquí no intentis fer res.
Cecilia
Oh!... no'ns aturarà la familia, ni rautoritat, ni cap poder de la
terra, ningú que trobi la seva forsa en l'ignorància.
Juliana
Ay filla!
Amat
(_Contenint sa fúria_). Déixala estar. Està molt bé tot això. Però que'm
digui lo que es l'ignorància per ella... la religió, la nostra fè, les
nostres costums?...
Cecilia
Y moltes altres coses... y això també.
Amat
Has fet bé de parlar tant clar. Molt bé ! Y perquè vegis que t'ho
agraheixo, escolta: l'any que't manca per acabar la carrera, dónal per
cursat...
Cecilia
Què es bèstia això!
Amat
(_Ràpit y menassador_). Una vegada'm vas dir selvatge...
Cecilia
Y ara ho voleu ser?... No pas ab mi!
Amat
Llibres, papers tot anirà al foch...
Cecilia
(_Enèrgica y dolorosament_). May! May! Me voleu esguerrar la vida!
Juliana
Per Deu y la Verge! Pere, tingues seny!...
Cecilia
(_Veyent a son pare que va menassador cap a n'ella_). Mare! Atureulo,
sinó me'n vaig!
Juliana
Calma, filla! Tu, Pere!...
Amat
Fugir! Anarsen! No vull sentir més aquestes paraules. Fuig! Vina, jo
t'acompanyaré!
(_L'agafa brutalment y donantli cops a l'espatlla la vol treure de
casa_).
Cecilia
(_Desprenentse d'ell, plena d'excitació_). Pare, prou! Adéu, mare! Adéu
tot lo d'aquesta casa!
Juliana
(_Ab un crit del cor_). No, filla meva! (_Al seu marit, indignada_). Ho
veus, brutal!
_A l'escala se sent un crit de_: Amat! Company!...
(_Es en_ Joan Gatell _qui vé precipitat y inquiet. Es el
batlle del poble. Va ab roba bona de pagès. Es home seriós. Amat va a
rebrel a l'escala mentres Juliana s'emporta a la seva filla cap dins_).
Juliana
Filla meva! Vina! Perdona!
Cecilia
No, mare, això s'ha d'acabar. (_Desapareixen_).
Amat
(_Rebent al_ Joan _al cap de l'escala_). Què hi ha, Joan?
Joan
Què teniu?
Amat
No res; digues, per què vens tant depressa, suat y esbufegant?
Joan
Dónam un consell! A veure...
Amat
Parla. Què hi ha?
Joan
S'ha presentat al poble un foraster, un senyor que dirigintse a un grupu
de pagesos els ha parlat de l'aigua y de la secada...
Amat
Y qué! Digues. Per què'm vens a trobar?
Joan
Perquè es un home perillós y no sé què fer. Si anéssim a veure a Mossèn
Gregori...
Amat
Per què ?
Joan
Aquest home ... comprens ?... en bones paraules potser vé a fer mal. No
soch pas jo'l qui ho dich. Alguns volien que jo'l cridés a l'ordre,
altres m'han dit d'anar a trobar al senyor Rector... El senyor Mestre ha
parlat un moment ab ell...
Amat
Y ahont es ara ?
Joan
Ell? Al portal d'avall, penso. Estava plè de gent.
Juliana
(_Apareixent pel fons_). Què hi ha? Què diheu d'un foraster?...
Cecilia
(_Sortint derrera de sa mare y permaneixent a la porta com ella_). Quina
mena d'home es aquest?
Amat
Tu a dins!
Juliana
Prou.
Cecilia
Quina mena d'home es?
Joan
Un senyor ben vestit, ab una barba rossa, un galan home...
Cecilia
(_Anhelosa_). Jove, alt, uns ulls blaus, vius, com dues estrelles?
Joan
(_Admirat_). Cert, es ell .
Cecilia
(_Per sí_). Sí, es ell!
(_Desapareix vivament cap dins_).
Amat
Es boja!
Juliana
La nostra filla no està bé, no.
Joan
Bah! Sempre l'he vista igual: un foch follet.
Juliana
L'hem de saber portar mellor, Pere.
Joan
Què diheu, donchs? Què fem ab aquest home?
Juliana
Algun embaucador!
Amat
Un xerrayre!
Cecilia
(_Sortint y dirigintse al Joan_). Y què diu aquest home? De què parla?
Joan
Parla de les aigües, que no hem de fer pregaries, que ell sab un medi de
que no'ns manqui may aigua...
(_Cecilia posa gran atenció a lo que diu_
Joan).
Amat
Aigua! Còm?
Joan
Dels gorchs, diu ell.
Juliana
(_Horroritzada_). Dels gorchs de la Verge!
Amat
Dels gorchs sagrats!
Juliana
Deu ésser boig!
Cecilia
(_Ab un crit_). No!
Juliana
Filla!
Cecilia
No es boig! No!
Amat
Què sabs, tu? Deixa estar.
Joan
No es ben estrany això? Jo no sé què fer.
Juliana
No feu res sense veure a Mossèn Gregori. (_Se sent la veu d'en_
Vergés _a la porta_).
Vergés
Ab permís...
Joan
El senyor Mestre.
Juliana
(_Sorpresa_). Ara meteix se'n acaba d'anar.
Vergés
(_Al entrar_). Els porto una nova.
Cecilia
Parli al moment!
Joan
Lo d'aquest foraster? Ja ho saben per mi. Ara acabo d'arribar. Y ahont
es ara? Què s'ha fet d'ell?
Amat
L'ha sentit, vostè?
Vergés
L'he sentit y es un home de valer. Me sembla que'l poble no faria
malament d'escoltarlo. A casa de la Vila per exemple, ab tots vostès...
Joan
Vol dir?
Vergés
Es una idea meva.
(_Arriba la senyora_Trinitat, _tota agitada_).
Trinitat
Es aquí'l Joan... sí, m'ho pensava.
Joan
Què hi ha?
Trinitat
Vinch de casa la Vila buscante. Dispensin que no hagi donat les bones
tardes.
Juliana
Assentis, fassi'l favor
Trinitat
Sí, gràcies. Vinch perquè s'ha presentat a casa un foraster a demanarte
no sé quin permís pera parlar...
Joan
Ab mi?
Trinitat
Sí, ha dit que tornaria.
Joan
A quina hora?
Juliana
No ho ha dit.
Amat
Company, anem a veure a Mossèn Gregori.
Cecilia
Y què li direu a Mossèn Gregori?
Vergés
Es natural... què li direu?
Mossèn Gregori
(_Baix a l'entrada_). Ave Maria Purissima!
Juliana
El senyor Rector!
Trinitat
Y jo no l'he vist...
Amat
Ja ho deu saber.
Joan
Segurament.
(_Tots van a rebrel a l'escala_).
Vergés
(_Aprofitant el moment_). Cecilia!... Oh! que estava inquiet!
Cecilia
Qui es aquest home? Vostè ho sab?
Vergés
(_Donantli una targeta_). Tingui, Cecilia, per vostè.
Cecilia
(_Rapit, havent llegit el nom_). Oh! Ell! El cor m'ho ha dit. Me vol
ajudar, Vergés?
Vergés
Per vostè tot.
Cecilia
Li ha parlat de mi?
Vergés
No més m'ha dit: coneix vostè una Cecilia Amat? Y m'ha donat la targeta.
Qui es?
Cecilia
Un amich meu... calli!
(_En mitg de tots que'l festejen, apareix_ Mossèn Gregori.
_Es home de mitja edat_).
Mossèn
Estich cansat.
Juliana
(_Acostantli una cadira_). Assentis.
Mossèn
Gràcies, fills meus.
Cecilia
(_Que està separada d'ells, diu a_ Vergés). No vacili,
Vergés. (Vergés _sembla duptar_). Si no té coratge deixim,
covart!
(_Desapareix, dissimuladament. Els altres distrets ab_ Mossèn
Gregori _no se'n donen compte. Vergés la segueix poch
decidit_).
Mossèn
Tot ho sé. Ja m'han portat la mala nova.
Joan
Què'n pensa, Mossèn Gregori?
Trinitat
No es res de bò, veritat?
Mossèn
Deixeume respirar, espereu... (_Una pausa. Tots se'l miren ab gran anhel
y ell continua_): Ha arribat un vent tempestuós!
Joan
Y què hem de fer?
Amat
Senyalins un camí.
Mossèn
Deu ens illumini a tots. Després d'un acte tant hermós com el d'aquesta
tarda vé'l dimoni a sembrar les seves tempestats.
Amat
Donchs, quina mena d'home es aquest?
Mossèn
Algun revolucionari terrible; un d'aquests sembradors de discòrdies que
tant abunden per les ciutats...
Joan
Jo estich torbat, no sé qué fer.
Amat
Lo que'ns aconselli'l senyor Rector.
Juliana
Voleu dir que es un enemich tant fort?
Mossèn
El mal y l'idea del mal sempre són forts enemichs.
Trinitat
Es cert.
Mossèn
Ell, per sos mals fins, tocarà la part més flaca del poble. Us parlarà
de l'utilitat, de la cullita, de la riquesa, del benestar, y lo que
busca es treure la fè dels vostres cors. Aquests homes són com les males
herbes dels vostres camps. D'allà hont s'arrapen ne xuclen la vida. Són
uns enviats de Satan!
Trinitat
Què hi venen a fer aquí dalt!
Mossèn
Devegades són explotadors astuts y egoistes. Voldrien aixecar fàbriques
al lloch de les iglesies y aspiren ambiciosos a ferse amos del món ab el
seu diner.
Juliana
Oh, l'ambició boja!
Mossèn
O bé són anarquistes folls que fan el mal pel mal. Això es lo més
possible. S'escampen pel món a predicar maldats...
Joan
No crech que aquest home sigui d'aquests.
Trinitat
No ho podem dir.
Joan
Sentimlo primer... no us sembla?
Juliana
No us fiheu de la gent estranya que us vulgui portar el benestar a casa
senyal que busca el seu...
Mossèn
Desconfieu de tot lo que no porti la marca del Senyor,
Amat
Què'ns aconsella, vostè?
Mossèn
Jo tinch entera confiansa ab el meu poble, però no m'atreviré a deixarhi
predicar certes idees. No's pot creure massa en la bondat de ningú... no
us ofengueu. Què diríau d'un pagès que per que té un camp de bon blat
permet que un altre li sembri de males llevors?
Joan
Així vostè tem molt.
Mossèn
Sí que temo. Se diu que'l vent porta certes malalties de l'una
encontrada a l'altra. La paraula es com el vent que porta'l mal y la
febra de les ciutats perdudes al cor sa de la montanya.
Amat
Sí, com més va més gros veig el perill.
Joan
Me sembla que de res ne feu una montanya.
Juliana
Jo penso: y'ls bons, donchs... els forts, els fidels, per què hi seriem
al món?
Mossèn
Això es consolador.
Trinitat
Cregui que les dones no flaquejarem.
Mossèn
Quan les sento parlar així me fan un gran bé. Veig que'l regne del
Senyor s'aguantaria més fort y segur si totes les dones fossin com
vostès. El meu ministeri meteix, què seria sense la dòna?
Amat
Mossèn Gregori, no'ns espantem, sigui'l nostre capità.
Mossèn
Demanaré noves forses al Senyor, (_Una pausa._ Mossèn
Gregori _medita un segon_). Una idea! En casos semblants
s'ha de tenir diplomàcia. Aneu, busqueu aquest home y de part meva
convideulo cordialment a venir a l'Abadia.
(_Tots queden sorpresos_).
Amat
Vol dir?
Joan
Sí, molt ben pensat.
Juliana
No ho trobo prudent.
Mossèn
Ab sò de pau se vencen els més grans enemichs. Dieuli que vingui a casa
meva, que'l senyor Rector li vol parlar y que s'interessa per ell...
Joan
Ab molt de gust li diré.
Mossèn
Sempre l'Iglesia per medi de la dolcesa y la mansuetut ha triomfat de
tot. Després no val res ésser bò si no s'es una mica astut. Aneu.
Compliu bé l'encárrech.
Joan
Y si no vol venir a l'Abadia?
Amat
Aleshores, si convé, per privarlo de parlar se l'agafa.
Joan
No's va tant depressa sense motius.
Amat
Ab la lley a la mà sempre's troben motius quan se vol condemnar a un
home.
Joan
No deixa de ser una cosa molt delicada...
(_Desapareixen_).
Mossèn
Que la Verge dels Gorchs us guihi. (_S'alsa, se passeja un instant, y
continua_). Ah, senyores! Per primera vegada sona a n'aquest poble el
crit de guerra!
Juliana
Ens defensarem.
Trinitat
Si no ho fan els homes, ho farem nosaltres, les dones.
Mossèn
Les dones! Sempre he tingut tota la confiansa ab elles. Les dones!...
Son les columnes del temple del Senyor!
Juliana
Ah! Mossèn Gregori!... no pas jo...
Mossèn
Per què ho diu?
Trinitat
Per la seva filla, provablement...
Mossèn
Ah!... això...
Juliana
Quina pena, Deu meu!...
Mossèn
Sobre aquest punt ja li he dit altres vegades que pot tenir la
conciencia tranquila.
Juliana
Es igual... sofreixo molt per ella, Mossèn Gregori... Es cert que estich
més tranquila que avans. Però'l cor sofreix molt, el cor d'una mare.
Veu? ara fa un instant ha desaparescut... Ahont es? Segurament en busca
d'aquest home, ab el Mestre...
Trinitat
Es cert, tot d'un cop no l'hem vista més...
Juliana
Jo sí... he vist com fugia... No he volgut dir res per son pare. Un dia,
ell no s'aguantarà... Oh, Jesús!...
Trinitat
No perdi la confiansa. La seva filla cambiarà...
Juliana
No... sort d'això, després de tot. Tinch esperansa que la Verge obrarà
un miracle. No sé per què no, veritat? No n'ha fet d'altres? Tinch
aquesta esperansa... li tocarà al cor, un dia...
Mossèn
Què es dolsa aquesta paraula: esperansa! Aquesta mel cristiana no s'ha
d'allunyar may del nostre cor!
Trinitat
Llum pels ofoscats! Camí pels esgarriats!
Mossèn
Oh, sí! Aquesta es la paraula! Llum pels ofoscats, Senyor! Vostès també
ho han estat d'ofoscats y qui sab si per medi de la seva filla se'ls
envia la llum?
Juliana
(_Ab angoixa_). Què vol dir?
Mossèn
Qui sab si això no es més que un petit càstich?
Juliana
Un càstich! Pera mi? En què puch haver ofès al Senyor, pobra de mi?
Mossèn
Sovint se l'ofen sense tenir l'intenció d'ofendrel; se l'ofen creyent
anar pel bon camí, quasi sempre que seguim lo que se'n sol dir impulsos
y desitjós naturals.
Juliana
Mossèn Gregori... expliquis més clarament! No'm fássi sofrir! En què he
pecat jo?
Mossèn
Ha pecat d'ambiciosa.
Trinitat
Això es cert.
Juliana
Vostès me confonen.
Mossèn
Ha volgut que la seva filla, costés lo que costés, sobressortís per
demunt de totes les noyes del poble. Se'ls va dir que la noya tenia
talent y vostè y'l seu marit se'n han sentit tant orgullosos que ja no
han vist res més...
Juliana
Y això es un gran pecat per uns pares?
Mossèn
Això precisament, no. Però vostès varen enviar la seva filla a la gran
ciutat, lluny de les seves mi- rades...
Juliana
La vam enviar a ca la seva tía.
Mossèn
No hi fa res. La tia passava moltes hores que no la veya. No sabia quina
mena d'amigues tenia, no vigilava les seves lectures... La seva filla
fins va arribar a publicar algun escrit en un periòdich no gayre com
cal. Y això durant l'edat més crítica, el mellor temps de l'educació
moral, quan el cor y la inteligencia s'obren pel mal o pel bé... (_Pausa
breu_). Deixar una filla lliure, abandonada a sí meteixa en una gran
ciutat... ho comprèn?... (Juliana _apesarada, ab el cap
baix, no respon_). L'haguessin enviada a una pensió de religioses hont
algú hauria cuydat amorosament de la seva ànima...
Juliana
Comprench la meva falta. Si vostè hagués sigut aquí!... Ah! Deu meu!
Mossèn
No he dit això per espantarla sinó pera fer llum... Vostè no deixi de
confiar en la Verge...
Trinitat
May de la vida!
Mossèn
Estigui tranquila. Pensi que si ella no vol empendre'l bon camí, no serà
perquè li hagin mancat bons exemples dels seus pares.
Trinitat
Això no.
(Juliana _està abatuda ab el cap baix_).
Mossèn
Y a la hora suprema que la justícia de Deu se decideixi per tota una
eternitat, quan el món tremolarà en sos fonaments y'ls ulls dels
pecadors ploraran fel y sang, ella sola serà la única responsable de les
seves accions davant del Gran Jutge!
Juliana
(_Horroritzada, en plor, cau de genolls als peus de_ Mossèn
Gregori, _cridant_). Gran Deu! Deu de misericòrdia! Perdó!
Pietat per la meva filla!
Amat
(_Que entra de sobte ab el gest y la mirada violenta_). No hi ha pietat!
No hi ha perdó!
Juliana
(_Sense esma d'alsarse_). Oh!... Amat! Què hi ha?
Mossèn
Alsis, senyora, calmis! Jo no volia disgustarla així...
Juliana
(_Alsantse y acostantse al seu marit_). Què hi ha? No'm callis res! T'ha
donat un altre disgust la nostra filla?
Amat
Sí... ara fòra perdó! Fòra pietat! May més!
Juliana
Pere!...
Mossèn
(_A l'_Amat). Calleu.
Trinitat
(_Agafant pel bras a_ Juliana). Anem a dins, senyora...
Amat
No! Sàpigues que tot el poble'n va ple! La cara'm cau de vergonya! Al
mitg de la plassa, devant de tot el poble, ella l'ha abrassat y besat...
Mossèn
Oh!... es monstruós!...
(Amat _abaixa la cara_).
Juliana
Filla indigne! Escandalosa!
Mossèn
No li havíeu d'haver dit.
Trinitat
No, ben cert.
Juliana
(_Anantsen plorant_). Deixeume amagar! No soch digne jo... no!... Jo
soch la culpable!... Oh!... Deixeume amagar.
(_Desapareix_).
Amat
Aquests sofriments de sa mare els hi faré pagar!... Oh, Deu!...
Mossèn
Calmeuvos, Amat. La Verge farà un miracle. Li tocarà al cor, se tornarà
bona y la perdonarà...
Amat
Jo no, donchs !
Trinitat
Jesús Deu meu! No digueu això!... Me'n vaig ab ella... No digueu això,
Pere...
(_Desapareix_).
Amat
Jo, no, may més!
Mossèn
(_Horroritzat_). Pere, diheu un gran pecat!...
Amat
(_Anant amunt y avall, violent_). May més! May més!
Mossèn
(_Alsant els brassos_). Llum pels ofoscats, Senyor!
## ACTE SEGON
_Un gran pati a l'ayre lliure, als darreres de la casa que habita el
pastor_ Romanill. _Té al fons una gran porta feixuga, ab
portella, que dóna al carrer. A la dreta el mur vell y assalinat hont
creixen les morelles y altres herbes de paret. A la part alta, d'entre
les pedres, broten els tanys luxuriants d'una figuera borda. A
l'esquerra la casa. Fins al primer pis es més sortida que'l reste. Hi ha
un terrat ab barana rústica d'obra. Sota la volta del terrat, en primer
terme, un portal en forma d'arcada que es el pas de la casa al pati. En
segon y tercer terme dues portes ab reixats de fusta que son les dels
corrals de les ovelles. Entre una y altra porta, vora la paret, un
llimoner molt vell, de fulles esgroguehides._
_Mitja tarda. Se senten belar les ovelles a fòra que acaben de sortir.
El pati y'l carrer encara están plens de polsaguera. La porta del fons
tota oberta, veyentse clarament les cases del devant. Pati y carrer
tenen la llum d'una tarda nuvolosa d'istiu._
Romanill _que es un home alt y ben fet, s'està
gallardament plantat al mitg del carrer. Porta una brusa curta y va tot
afeytat. Dins del corral una ovella bela planyívolament._
Romanill
(_Al rebadá, que nos veu_). El temps no està massa segur. Pòrtales no
més fins al coll del Calvari. (_Cullint una pedra y tirantla contra una
ovella ressegada_). Ruix-que!.. Au, tu, gandula!...
Una dòna
(_Que surt a la finestra de la casa del devant_). Y ara! Que no les
treyeu vos, avuy, pastor?
Romanill
No... altra feyna tenim.
La dòna
Donchs què es cert lo que's diu?
Romanill
Sí, adeusiau, bona dòna!
(_Entra y tanca la porta deixant la portella mitg oberta_).
La dòna
Deu us castigarà!
Romanill
No hi ha perill!
La dòna
Renegat!
Romanill
Au, al diable!
Braulia
(_Que es una dòna petiteta, sortint del corral, ab un calderó a la mà_).
Vols dir que plourà, Romanill?
Romanill
No ho voldria pas, avuy. Aquests de les pregaries dirien que la seva
Verge ha fet un nou miracle...
Braulia
Oh!... No ho diguis fòra de casa això...
Romanill
Bah ! Per lo que m'ha de donar la gent d'aquest poble!...
Braulia
Te compromets massa, avuy.
Romanill
Què'm fa?
(_Se sent belar l'ovella malalta dins del corral_).
Braulia
Què'n farem d'aquesta bestiola?
Romanill
No's curarà pas.
Braulia
Donchs que esperes?
Romanill
Demà treuré'l remat cap al tossal, jo meteix l'espanaré y la vendrem.
(_Per la portella entra_ Bartomeu, _un home de mitja edat,
ni pagès ni menestral. Porta una gran barba y riu sempre francament.
Calsa espardenyes. Té'l cabell llarch y rutllat que li surt pels
voltants de la gorra_).
Bartomeu
Salut, Romanill, ab la teva dòna. Encara no es aquí, ell?
Romanill
No vas poch depressa, tu!
Bartomeu
Els apressats fan la feyna.
Braulia
Fins a les quatre o quarts de cinch, no hi compteu.
Bartomeu
Son les quatre tocades.
Romanill
Què's diu pel poble?
Bartomeu
(_Rient_). Pel poble? Sembla estrany que ho preguntis! En aquest poble
no's diu may res... ningú pensa, ni parla, ni fa res...
Braulia
Me sembla que no vindrà ningú.
Bartomeu
Ben pochs.
Romanill
Sempre hi ha curiosos.
Bartomeu
Ja està tot preparat. No l'han volgut deixar parlar a la plassa perquè
seria fàcil que la gent s'hi deixés caure...
Braulia
Ni en cap cafè tampoch...
Romanill
Mellor! Així, el que vingui aquí serà vist de tothom... Que se'l pugui
senyalar ab el dit... No volem vergonyosos!...
Bartomeu
Tot se va tramar ahir vespre a l'Abadia. S'ha passat de casa en casa un
avís del Rector...
Braulia
A tu te'n faran una de grossa, Romanill!
Romanill
Bah! Què'm poden fer a mi? Soch independent. Tinch l'amo a ciutat y del
meu coll... Quan els homes són tant lliures com jo...
Bartomeu
(_Rient_). Més ho soch jo que no tinch amo...
Romanill
No es cert... ets més esclau pèrque no tens diners... Te creus ser amo
de tu meteix?... està bé... però si tu no vals res... de que ets amo?
Bartomeu
Y qui t'ho ha dit que jo no valch res?
Romanill
L'home val per lo que té... m'ho desfaràs, això?
Bartomeu
Me'n fum! Visch content...
Romanill
També hi visch jo... Però creume, Bartomeu, en aquest món la qüestió no
es no tenir amo, sinó tenir diners...
Bartomeu
(_Rient_). Desengànyat! Tu no has de viure com jo, ni jo com tu!... Cada
home té'l camí senyalat, per més que fassi... Tu havies de ser pastor...
jo aucell de bosch!... Si no visch aquí viuré en un altre lloch. Pelat
vaig venir a la vida, pelat me'n aniré. Tot el món m'es pàtria !
Romanill
Com a mi!
Bartomeu
(_Rient_). Una altra cosa... L'home que té una idea y no la defensa què
es?
Romanill
No es res... no es home.
Bartomeu
Donchs jo soch un home. Per les meves idees no estich bé en lloch.
Braulia
Mal fet.
Bartomeu
Però hi ha un consol: els homes com jo no's moren may de fam...
Braulia
Per què?
Bartomeu
(_Rient molt_). Perquè ja s'han fet tant amichs ab ella que si bé'ls
apreta no'ls escanya...
(Braulia_'s dirigeix a la casa rient y's troba ab el_
Manso _home de mitja edat, ros, joyós, a qui la beguda ha
envellit y degenerat. Vesteix tot de vellut, molt folgadament. Porta
bigoti_).
Braulia
Y ara! Hont va aquest carlinot?
Manso
(_Alegrament_). Ey! Ey!... Que no hi puch ser, jo?
Romanill
No t'hi comptàvem pas.
Manso
Per què?
Bartomeu
El Manso es amich meu y allà hont jo faig un ell sempre fa dos...
Manso
Cert, tant al cafè com a la taverna, tant si's beu blanch com si's beu
negre...
Romanill
Ben respost!
Braulia
Però no sou carlí, vos?
Manso
Què té que veure?
Romanill
Tu diràs.
Manso
Home, soch carlí?... segons com s'enten això. Partidari de Don Carles sí
que ho soch... de frares y capellans, no...
Romanill
Don Carles be'ls defensa'ls capellans!
Manso
Que defensi lo que li doni la gana, ell!
Bartomeu
Home, ja t'ho he dit altres vegades... això no està bé... si no pots
veure als capellans feste republicà com jo y'l Romanill!...
Manso
Això may! M'ofens. A cal Manso sempre s'ha sigut carlí! El meu pare va
fer les dues guerres... jo soch carlí, el meu fill també ho serà...
Bartomeu
No ho pots dir lo que serà'l teu fill.
Braulia
(_Rient y desapareixent per l'arcada_). Es fàcil que no sigui ningú, com
tu meteix.
Manso
(_A Romanill_). Ningú! M'estimo tant com un altre. Per què m'ho ha dit
això la teva dòna?
Romanill
Déixala estar.
Manso
Escolteu: aleshores de la burla de la campana nova que va sortir de la
taverna del Motxo, qui va ser el més atrevit? Y per Carnaval, qui va
cantar les sàtires?... jo. Sempre he hagut de ser l'amo de la gresca,
jo...
Bartomeu
L'amo de la gresca, es cert... Veus?... aquí no's tracta de fer gresca.
Es una cosa molt seria...
Manso
Seria?... malament!...
Bartomeu
Vaja, home!
Manso
(_A n'en Bartomeu_). Tu ets republicà, jo carlí... Tu ets honrat, jo
també...
Romanill
Es cert...
Manso
Donchs què vols més? Jo'm sé guanyar la vida... tu no. Jo bech quan
vull, fumo bons cigarros... per què m'has d'envejar, tu?
Bartomeu
No t'envejo pas...
Manso
Home! Qui diu tu, diu un altre... (_Treyentse dos cigarros grossos de la
butxaca_). Teniu, fumeu! A la meva salut!
(_Per la portella apareix el_ Senyor Vicens, _el
veterinari del poble, vell, moreno, de pell apergaminada y ab un bigoti
caigut, blanch-groch com el seu cabell. Vesteix un trajo molt vell.
Porta ulleres verdes. Té la veu molt cascada. A l'entrar se planta y
mira al seu voltant_).
Vicens
Pastor!...
Bartomeu
El menescal!... no podia mancar.
Romanill
Entreu, senyor Vicens. Ja ho veyeu, encara no hi ha ningú.
Vicens
(_Ab pena_). Això estava mirant ... ningú !
Bartomeu
Si tots fossin com vostè...
Vicens
Jo, pobre de mi! Què he estat jo? Un poca cosa! Y ho comprench, els
homes d'ara valen ben poch... ben poch... Tot es fals!...
Manso
(_Ab petulància_). No, senyor.
Vicens
Tu meteix, no ets carlí? Donchs què hi vens a fer aquí?... Espiar?
Manso
Vostè es honrat, jo també...
Vicens
Jo he sigut ab els Cantonals a Cartagena... Ton pare ha fet les dues
campanyes ab els facciosos... Bah!... No vulguis comparar!
Manso
(_Allargantli un cigarro_). No hi fa res, fumi!
Vicens
No.
Manso
Fumi, home!
Vicens
Gràcies, no fumo ni bech.
Manso
Ja's dóna per la pell?
Vicens
A veure si vius tants anys com jo, Manso!
Manso
Ni ganes, per viure com vostè...
Romanill
Calla, tu. El senyor Vicens es un sabi... ha estudiat molt...
Manso
Y què té més?
Romanill
Sab lo que tu no sabs...
Bartomeu
No més dels llibres que té te podries comprar un tros de terra.
Manso
Els llibres! Puf!.,, Més m'estimo això! (_Alsant el bras com qui beu_).
Vicens
Pobre home!
Romanill
Què't darà això? Mentres que'ls llibres...
Manso
Això?... beus y't passen moltes coses... t'alegres... Ab els llibres, al
revés, te capfiques...
Vicens
Deixemlo dir, no es ningú.
Manso
Y vostè què es?
Vicens
Com!
Manso
Què es? De quin partit? May ens ho ha dit.
Vicens
Jo no soch de cap partit.
Manso
Diuhen que es ateu... Me vol esplicar ben bé què vol dir ateu?
Vicens
(_Mitg rient_). Calla, molècula refractaria!
Manso
Què vol dir això ?
Romanill
Es un cau de rahons. Deixeulo estar.
Vicens
L'home no cal que ho digui ab paraules lo que es. Tant se valdria que'ns
poséssim un cartellet a l'esquena. El qui'm coneix y'm veu ha de saber
qui soch, si no es cego... No m'amago de res...
Manso
Y jo? Bech quant tinch set...
Vicens
Tu sabs llegir, no es cert, Romanill?
Romanill
Sí, senyor, una mica.
Vicens
(_A_ Bartomeu). Y tu?
Bartomeu
No, senyor. Tot el meu coneixement es natural. No he anat may a estudi.
Vicens
Llàstima! Quan me mori te deixaré'ls meus llibres, Romanill. Ets un cap
clar.
Romanill
Un té la seva mica de lletra.
Manso
A mi déixim els diners, senyor Vicens.
Vicens
Els liquidaries aviat!
Bartomeu
Diners! Oh!... Si vol deixar diners pensi ab aquest pobre juheu errant!
(_Per la portella entran_ Joan _y l'_ Amat).
Joan
(_De la porta estant_). Se pot passar, Romanill?
Romanill
Endavant tothom. Aquí no barrem els passos a ningú.
(_Els dos avancen retrets_).
Amat
Bones tardes a tots!
Joan