«Tota la nit l’he cridada
i encara no ha obert els ulls.
No ls obris ara, Adalaisa,
que l mig-dia no és per tu.
El mig-dia no és per tu,
de cara al cel en mos braços.
Nit i dia i tot per mi,
que miro al dret dels meus passos!
Tu desclouras les parpelles
quan el cel s’haurà enfosquit.»
…
Al punt de la mitja nit
Adalaisa obre ls ulls a les estrelles.
«Arnau, que m puges al cel?
--El nostre cel és la terra.
--Ont anem, Arnau?--Pel món.
--Prô jo miraré al cel sempre.
--Jo l miraré en els teus ulls
cada nit quan te despertis.
--Jo am mos ulls t’alçaré al cel.
--La carga del teu còs m’aferma a terra.
--Mos ulls faran lleu mon còs.
--Tota tu ets d’eterna dura.
--Els meus ulls són cel en flor.
--I el teu còs fruita madura!»