Quin judici he de tèmer si no manco a la llei? Teniu vosaltres,
en vostres cases, gran nombre d'esclaus a qui feu treballar lo
mateix que a vostres goços, per la sola raó que'ls heu comprat...
Vindré jo y us diré: _Proclameulos lliures! Caseulos ab els
vostres fills! Per què'ls feu suar al pes de les càrregues?
Doneulos llits tant flonjos com els vostres! Menjars fins com els
vostres afalaguin llurs paladars!_ Y vosaltres me respondreu:
_Aquests esclaus són nostres..._ Doncs, bé, jo responc igual: la
lliura de carn que d'ell reclamo, prou cara l'he pagada; es meva,
y la vull. Si no me la doneu, ai de vostres lleis! Els decrets de
Venecia perden tota força! Demano justicia; l'obtindré? Responeu.
EL DUX
El meu poder me permet disoldre'l tribunal a no esser que
Bellario, sabi doctor que he enviat a cercar pera determinar
aquest cas, arribi avui mateix.
SALARINO
Missenyor, a fòra hi ha un missatger, recent arribat de Pàdua ab
una lletra del doctor.
EL DUX
Que's porti eixa lletra! Que vingui el missatger!
BASSANIO
Asserènat, Antoni! Vaja, amic meu! més coratge! Tindrà'l juheu ma
carn, ma sang, mos ossos, tot, abans que per mí s'escoli una gota
de ta sang.
ANTONI
Jo sóc l'ovella apestada del remat, la que cal matar. La fruita
més madura es la que més aviat cau a terra; deixeume caure. Lo
mellor que fareu, Bassanio, es viure per dictar el meu epitafi.
(Entra Nerissa disfressada d'escribà)
EL DUX
Veniu de Pàdua, de part de Bellario?
NERISSA
Sí, missenyor, Bellario envia'l séu salut a Vostra Mercè.
(Dóna una lletra al Dux)
BASSANIO
Per què tant vivament esmoles eixa fulla?
SHYLOCK
Per tallar lo que'm pertoca d'aqueix fallit.
GRACIÀ
No en el cuiro, sinó en el teu cor esmoles la teva arma, aspriu
juheu! Oh, no; no hi ha cap metall, ni la mateixa destral del
butxí, que sigui més tallanta que ta rencunia d'acer! Es que cap
preg no't pot commoure?
SHYLOCK
Cap que tu puguis imaginar.
GRACIÀ
Oh! dampnat siguis, inexorable cà! Mala justicia que't deix
viure! Tu em poses en perill de ferme perdre la fe y creure com
Pitàgores que les ànimes de les besties passen al cos de l'home.
Ton esperit ferésteg dava vida a un llop que fou penjat, per
haver degollat un home; y aquella ànima ferotge despresa de la
bestia s'allotjà dins teu quan eres en el ventre de ta heretja
mare! Tos apetits són els d'un llop, sanguinaris, famolencs y
furiosos.
SHYLOCK
Mentres ab tes injuries no'm raspis la firma d'aquesta lletra, no
danyaràs més que tos pulmons cridant tant fort. Referma el teu
esperit, bon jove, sinó rebrà una sotregada mortal... Aquí
justicia espero.
EL DUX
Aquesta lletra de Bellario recomana un jove y sabi doctor a
l'Audiencia. Aon se troba?
NERISSA
S'espera molt aprop d'aquí, per saber si vós el voleu admetre.
EL DUX
Ab tota l'ànima. Que tres o quatre de vosaltres surtin y un
acompanyament de gentilesa li improvisin! Tot esperant, el
Tribunal escoltarà la lletra de Bellario.
L'ESCRIBÀ, (llegint)
«Sàpiga Vostra Mercè, que la seva lletra m'ha trobat molt malalt;
però en el mateix instant que son missatger arribava, jo rebía
l'agradable visita d'un jove doctor de Roma que s'anomena
Baltasar. L'he informat de la causa pendenta entre el juheu y el
marxant Antoni. Hem fullejat abdós molts llibres. Ell us porta la
meva opinió; us la mostrarà refinada per sa propria ciencia, tant
extensa, que jo em quedaria curt al lloharla; y obeint a mos
precs, ell satisfarà en lloc meu les intencions de Vostra Mercè.
Que'ls anys que li manquen no el deixin mancat de la vostra alta
estima; no, per favor, car mai s'ha vist en un cos tant jove una
tant madura testa. Jo el deixo a vostre amable atenció, ben segur
de que la prova ha de sobrepujar a mes llohances.»
EL DUX
Sentiu lo que escriu el sabi Bellario; y suposo que aquest es el
doctor qui ve. (Entra Porcia, en habit de doctor juris) Doneume
vostra mà. Veniu de part del vell Bellario?
PORCIA
Sí, missenyor.
EL DUX
Són ben vingut aquí. Preneu el vostre lloc. Esteu informat del
cas ara present davant del Tribunal?
PORCIA
Conec a fons la causa. Quin es aquí el marxant, y quin es el
juheu?
EL DUX
Antoni, y vós també, vell Shylock, acosteuvos els dos.
PORCIA
Es Shylock vostre nom?
SHYLOCK
Shylock m'anomeno.
PORCIA
Intenteu un procès de ben extranya natura; mes haventvos colocat
de ple dins del nostre dret, les lleis de Venecia no poden
oposarse a la vostra demanda. (A Antoni) Sóu vós el sotmès a sos
rigors, no es cert?
ANTONI
Sí, segons ell.
PORCIA
Reconeixeu com vostra la lletra?
ANTONI
La regonec.
PORCIA
Doncs cal que'l juheu tingui clemencia.
SHYLOCK
En virtut de quin manament, si us plau?
PORCIA
No es cosa que's comandi la clemencia. Del cel devalla, com una
pluja suau, damunt del lloc aont impera; bàlsam de virtut doble
que fa bé a qui el prodiga y al socorregut. Es la força de les
forces. An els monarques, desde llur sitial, els escau mellor que
la corona. Llur ceptre representa la força del poder temporal, es
l'atribut de majestat y de temença del qual emanan el respecte y
terror que els reis inspiren. Més la clemencia plana per damunt
l'autoritat del ceptre; son sitial està en el cor dels reis, es
l'atribut del mateix Déu; y el poder terrenal que més a Déu
s'acosta es el que sab atemperar la justicia ab la clemencia. Per
lo tant, juheu, ab tot y apoiarte en la raó de la justicia,
considera lo següent: que ab l'estricte justicia cap de nosaltres
se salvaría. Demanem clemencia ab la pregaria y es la pregaria
qui ens condueix a tots a esser clements. Tot quan acabo de dir
es pera ablanir la justicia de la teva causa; si tu persisteixes,
el recte tribunal de Venecia no té més a fer que pronunciar sa
sentencia contra aquest marxant.
SHYLOCK
Que'ls meus actes recaiguin sobre el meu cap! Jo reclamo la llei,
la pena y la desdita en ma lletra estipulada.
PORCIA
Es que ell no està en disposició de tornarvos el diner?
BASSANIO
Sí, a fe. Jo li ofereixo davant del Tribunal; fins li doblo la
soma. Si això no es prou, jo em comprometré a pagarla dèu voltes,
donant com penyora mes mans, mon cap, mon cos. Si encara es poc
això, ben palesa es la mostra de que la maldat vol aterrar a
l'ignocencia. Jo us ho prego, per una volta trepitgeu la llei ab
la vostra autoritat. Davant de la gran justicia, cometeu una
injusticia lleu, y dompteu el crudel monstre de sa feresa.
PORCIA
Això no té d'esser: cap poder hi ha a Venecia que pugui trencar
un decret fixat. Constaria això com un precedent, y ab aquest
exemple, no pocs abusos trastornarien l'Estat. Això no pot esser.
SHYLOCK
Aquest jutge que ens ha arribat es un Daniel! Oh! sí, un Daniel!
No sabs, jove y sabi jutge, com t'honoro!
PORCIA
Ensenyeume la lletra, si us plau.
SHYLOCK
Teniula, reverendíssim doctor; teniula.
PORCIA
Shylock, aquí se t'ofereix triplicat ton diner.
SHYLOCK
Hi ha un jurament! Un jurament! Un jurament que jo he fet al cel!
Tacaria mon ànima ab un perjur? No, ni per tot Venecia.
PORCIA.
Doncs, siga! El venciment ha caigut; y legalment, ab eix paper,
el juheu pot reclamar una lliura de carn, que ell mateix deu
tallar de vora'l cor del marxant... Tingues clemencia; pren tres
cops ton diner y dígam que esqueixi la lletra.
SHYLOCK
Quan se m'hagi pagat conforme ab lo que ella dicta! Se veu que
sóu un jutge recte; coneixeu bé la llei; heu exposat netament el
cas: jo us encarrego, en nom de la llei que vós dignament
sosteniu, de procedir al judici. Us juro, per la meva ànima, que
cap paraula d'home pot ferme vacilar. Ma lletra es ma força.
ANTONI
Demano al Tribunal que dicti prompte el séu judici.
PORCIA
Sabeulo, doncs! (A Antoni) Oferir vostre pit a la seva arma.
SHYLOCK
Oh, noble jutge! Oh, excelent jove!
PORCIA
Doncs el comentari y esperit de la llei, en res s'oposen a la
pena estipulada clarament en aquesta lletra.
SHYLOCK
Es molt veritat! Oh, sabi jutge equitatiu! Quan més vell ets de
lo que sembles?
PORCIA, (a Antoni)
Mostreu el vostre pit nuu.
SHYLOCK
Cert, son pit; així ho diu la lletra. No es veritat, noble jutge?
Vora mateix del cor, són aquestes les mateixes paraules.
PORCIA
Exactes. Hi ha aquí una balança pera pesar la carn?
SHYLOCK
Jo en tinc una a punt.
PORCIA
Tingueu també un cirurgià, pagat per vós, Shylock, a fi d'embenar
la ferida per que ell no perdi sang fins a morir.
SHYLOCK
Això està especificat en la lletra?
PORCIA
No hi consta això, però què hi fa? Bò seria que ho fessiu per
caritat.
SHYLOCK
Trobo que no cal; no ho diu pas la lletra.
PORCIA, (a Antoni)
A veure, marxant, teniu quelcom pera dir?
ANTONI
Poca cosa. Estic dispost y armat perfectament. Doneume vostre mà,
Bassanio; adéu! No us entristiu, si per vós me veig reduit a tal
extrem, car la fortuna se mostra en aquest cas més indulgenta que
de costum. Ella força quasi sempre al desgraciat a viure més que
sa opulencia y a contemplar ab ulls llànguits y front arrugat
tota una època de pobresa; a mí m'escursa els dies penosament
llargs d'una semblant miseria. Encomaneume a vostra noble esposa:
conteuli, ab tots els accidents, la fi d'Antoni; dieuli lo molt
que us estimava; feu justicia al mort. Y quan li hagi estat
contada l'historia, que digui ella si no es veritat que Bassanio
ha tingut un amic! No us penediu d'haverlo perdut aquest amic,
que ell no's penedeix pas de pagar vostre deute. Espero tant sols
que'l juheu talli prou profondament, y a satisferlo vaig
desseguida ab tot el meu cor.
BASSANIO
Antoni, estic casat ab una dòna a qui vull tant com a ma propria
vida; però, ma vida mateixa, ma esposa, el món enter, no són pera
mi de més valúa que la teva existencia: estic dispost a perdreuho
tot, sí, a sacrificarho tot an aqueix monstre pera salvarte.
PORCIA
Poc agraida se us deuria mostrar vostra esposa, si us sentia fer
una semblanta oferta.
GRACIÀ
Jo us juro que estimo a la meva esposa; doncs bé, al cel la
voldria si pogués influir a que algun sant apaibagués aquest
juheu ferotge.
NERISSA
Feu bé de dirho lluny de sa presencia, altrament aquest desig
torbaria la pau de casa vostra.
SHYLOCK, (apart)
Quins marits, els cristians! Jo ting una filla; que Déu li dóni
per espòs un descendent de Barrabàs primer que un cristià. (En
veu alta, a Porcia) Malgastem el temps. Us prego que procediu a
la sentencia.
PORCIA
Tens dret a una lliura de carn d'aquest marxant. El Tribunal te
l'adjudica y la llei te la dóna.
SHYLOCK
Oh, jutge ponderat!
PORCIA
Y deus tallarla de son pit; la llei ho permet y el Tribunal ho
concedeix.
SHYLOCK
Oh, el sapient jutge! D'això en dic una sentencia! Vaja!
prepareuvos.
PORCIA
Atúrat un poc. No acaba tot aquí. Aquesta lletra no't dóna ni una
sola gota de sang. Els termes fidels són: _una lliura de carn._
Pren, doncs, lo que't pertoca, pren ta lliura de carn; més, si
tallantla, verses una sola gota de sang cristiana, tes terres y
tos bens, conforme a les lleis de Venecia, són confiscats a favor
de l'Estat venecià.
GRACIÀ
Oh, jutge ponderat! No sents, juheu?... Oh, el sapient jutge!
SHYLOCK
Això consta en la llei?
PORCIA
Tu mateix pots veure el text. Ja que tant reclames justicia,
justicia tindràs, pots estarne segur, y més de la que desitges.
GRACIÀ
Oh, el sapient jutge! Fíxathi bé, juheu!... Oh, el sapient jutge!
SHYLOCK
Així acepto l'oferta... Pagueume tres cops la lletra y en pau el
cristià!
BASSANIO
Aquí tens el diner.
PORCIA
Poc a poc! Tindrà el juheu plena justicia... Poc a poc!... Ningú
ens apressa! No fugirem de l'esperit de la lletra.
GRACIÀ
Oh, juheu! Quin jutge tant ponderat! Quin sapient jutge!
PORCIA
Prepàrat, doncs, a tallar la carn. No versis sang; no'n tallis
poc ni massa, sinó ben justa una lliura de carn. Si en talles més
o menys de la lliura justa, si aumentes o disminueixes el pes
convingut, encara que no més sigui de la vintèssima part d'un sol
trist gra, si la balança cau sols un cabell de l'un costat,
moriràs y seran confiscats tots els teus bens.
GRACIÀ
Oh, un segon Daniel! Un Daniel, juheu! Ara sí que't ting,
heretge.
PORCIA
Què esperes, juheu? Pren lo que't toca.
SHYLOCK
Doneume la mota y deixeu que me'n vagi.
BASSANIO
A punt la ting; prentla.
PORCIA
L'ha refusada en plena Audiencia. No tindrà més que lo que en
recte justicia li pertoca.
GRACIÀ
Un Daniel, ho repeteixo! un segon Daniel! Gracies, juheu, per
haverme fet de consueta d'eixos mots.
SHYLOCK
Què! Ni la trista mota em dareu?
PORCIA
Tindràs tant sols l'estipulada desdita. Prentla a tos danys y
perills, juheu.
SHYLOCK
Que la cobri el diable, en aquest cas! No m'aturo més temps a
discutir.
PORCIA
Espérat, juheu. La justicia no't deixa encara lliure: En les
lleis de Venecia consta que, si s'arriba a provar que un
extranger, directa o indirectament, atenta a la vida d'un
ciutadà, la persona menaçada s'incauta de la meitat dels bens del
ofensor; l'altra meitat passa a la caixa especial de l'Estat y la
vida del culpable resta a la mercè del Dux que'n disposarà a son
albir. Per lo tant, jo dic que tu't trobes en el cas previst, car
es de pura evidencia que indirecta y fins directament has atentat
a la propria vida del qui ara es defensa, y t'has atret la pena
fa poc dita. Flecta, doncs, els genolls y implora la gracia del
Dux.
GRACIÀ
Demana permís pera anar a penjarte. Més si els teus bens passen a
l'Estat, ni diners tindràs pera comprar una corda; caldrà, doncs,
que l'Estat te pengi a costa seva.
EL DUX
Pera que vegis quan difereix el teu sentir del nostre, te perdono
la vida abans de demanarmho. L'una meitat dels teus bens es pera
Antoni, l'altra passa a l'Estat; més el teu penediment pot
alleugerir la confiscació fins a una senzilla esmena.
PORCIA
De part de l'Estat, bé; no, de la part d'Antoni.
SHYLOCK
Fòra! preneu ma vida y tot, no'm perdoneu de res. Me deixeu sense
casa si us emporteu el séu sostén; me lleveu la vida prenentme
els medis de viure.
PORCIA
Quina mercè li acorda la vostra pietat, Antoni?
GRACIÀ
La mercè d'una forca, res més, en nom de Déu!
ANTONI
Que Missenyor, el Dux y tot el Tribunal se serveixin deixarli,
neta de tot recàrrec, la meitat dels séus bens. L'altra meitat
que me la deixi a mi a interès, y quan ell mori, jo consento en
restituirla al jove cavaller que no fa molt se li emportà la
filla. Imposo dues condicions an aquesta gracia: la primera, es
que's faci cristià al moment; la segona, es que, per acta extesa
davant del Tribunal, faci donació a son gendre Llorenç y a la
seva filla de tot quan al morir posseheixi.
EL DUX
Això farà, o jo li revoco la gracia que acabo d'otorgarli.
PORCIA
Hi consens tu, juheu? Què dius?
SHYLOCK
Hi consento.
PORCIA
Escribà, exteneu l'acta de donació.
SHYLOCK
Per favor, deixeume anarmen d'aquí; no'm trobo gens bé. Envieume
l'acta y la firmaré.
EL DUX
Vesten, més no deixis de firmarla.
GRACIÀ
Dos padrins tindràs a ton bateig. Ah! si jo hagués estat jutge,
prou n'hauries tingut una dotzena y que t'haurien acompanyat, no
a les fonts babtismals, sinó a la forca.
(Shylock sen va)
EL DUX, (a Porcia)
Us prego ab tota l'ànima, senyor, que vingueu a dinar a casa
meva.
PORCIA
Jo prego humilment a Vostra Mercè que em dispensi: cal que
retorni aquesta nit a Padua, y he d'empendre la marxa desseguida.
EL DUX
Me sab molt greu que'la manca de lleure us esclavitzi. Antoni,
retribuhiu com cal eix cavaller, car, al meu parer, li deveu
moltissim.
(El Dux, els Magnifics senadors y llur seguici, desapareixen)
BASSANIO, (a Porcia)
Digníssim cavaller, gracies al saber vostre, mon amic y jo ens
hem lliurat d'una pena crudel... Acepteu com honoraris els tres
mil ducats que's destinaven al juheu; gustosament us els oferim
pel vostre grat servei.
ANTONI
Y us devem, per sempre més, el nostre afecte y el nostre més
franc desprendiment.
PORCIA
Ben pagat es qui content resta. Jo estic content d'havervos
deslliurat y per lo tant per ben pagat me dóno. Mai mon ànima ha
estat més mercenaria que avui. Us demano tant sols que em
regoneixeu al trobarnos; bon dia tingueu y prenc comiat de
vosaltres.
BASSANIO
Car senyor meu, no m'es possible deixarvos sense insistir.
Acepteu un record de nosaltres; ja que no com salari, acepteulo
com tribut. Dues coses m'heu de concedir; si us plau: la primera
es que no'm refuseu; que em perdoneu, la segona.
PORCIA
Tant me forceu que us obeheixo. (A Antoni) Doneume els vostres
guants, y els portaré en memoria vostra. (A Bassanio) Per
l'afecció que em demostreu, aquesta anell aceptaré... no retireu,
no, vostra mà, que no us pendré res més; vostra amistat això em
refusa?
BASSANIO
Aquesta anell, oh, bon senyor? Si no val res aquesta anell!
Vergonya sentiria de donarvos tal cosa.
PORCIA
No vull res més que això; y ara, veieu? ja es una fantasia meva.
BASSANIO
Te una importancia pera mí que sobrepassa sa valúa. Jo faré fer
una proclama en cerca de la més preciosa tombaga de Venecia y us
l'oferiré; mes perdoneume, aquesta no puc.
PORCIA
Ja veig, senyor, que sóu lliberal... al oferir. Vós m'heu
ensenyat de cop a demanar y ara me sembla molt bé, que em voleu
ensenyar com s'ha de respondre al qui demana.
BASSANIO
Oh, senyor, aquesta anell me fou donada per ma esposa; y quan en
mon dit la posava ella mateixa, me feu jurar que mai devia
vèndrerla, donarla ni pèrdrela.
PORCIA
Aquesta excusa estalvia molts presents als homes. La vostra
esposa, al saber quant jo me la mereixo aquesta anell, hauria
d'esser folla per guardarvos rencunia eterna d'havermela donada.
Està bé. Que la pau us acompanyi!
(Porcia y Nerissa sen van)
ANTONI
Doneuli, mon Bassanio, la tombaga. A les recomanacions de la
vostra esposa poseuhi el contrapès dels seus servéis y de
l'amistat meva!
BASSANIO
Vés, corre, Gracià, y aconsegueixlo; dónali l'anell, y, si pots,
feslo venir a casa d'Antoni. Corre, fes via.
(Gracià sen va)
Anem tranquilament a casa vostra. Demà, de bon matí, volarem tots
dos cap a Belmont. Veniu, Antoni.
XIX
VENECIA
UN CARRER
(Entren Porcia y Nerissa)
PORCIA
Entérat de la casa del juheu, preséntali aquesta acta, y obligal
a firmar. Aquesta nit emprenem la marxa y arribarem un dia primer
que els nostres marits a casa. Aquesta acta serà la benvinguda
que a Llorenç donarem.
(Entra Gracià)
GRACIÀ
Gentil senyor, gracies a Déu que us trobo: missenyor Bassanio,
havent reflexionat bé, us envia aquesta anell y solicita la
vostra companyia a dinar.
PORCIA
Es del tot impossible. En quant a la tombaga, l'acepto vivament
agrait; feuli constar, us ho prego. Ah! y us prego també que
ensenyeu a mon jove escribà la casa del vell juheu.
GRACIÀ
De molt bona gana.
NERISSA, (a Porcia)
Voldria dirvos una paraula, senyor. (En veu baixa) Vaig a veure
si a mon marit li faig donar l'anell que em va jurar guardar
sempre.
PORCIA
Te la donarà, jo en responc. Ab llur antiga paraula d'honor
voldran sostenir que era a uns homes a qui han fet present de
nostres tombagues; però nosaltres, jurant més fort que ells, els
sostindrem lo contrari. Vés y aprèssat; ja sabs aon t'espero.
NERISSA, (a Gracià)
Vaja, car senyor meu, voleu mostrarme aquesta casa?
XX
BELMONT
EN EL PARC. AVINGUDA QUE CONDUEIX AL PALAU DE PORCIA
(Entren Llorenç y Jèssica)
LLORENÇ
Com resplandeix la lluna! En una nit com la d'avui, mentres el
ventijol lleuger besava dolçament els arbres, que no remorejaven;
en una nit com la d'avui, Troylus degué enfilarse en els murs de
Troia y exhalar la seva ànima vers les tendes gregues aon
reposava Crèssida!
JÈSSICA
En una nit com la d'avui, Tisbe, desvetllant ab passos tremolosos
la rosada, vegé l'ombra del lleò primer que la mateixa bestia, y
fugí esfarehída.
LLORENÇ
En una nit com la d'avui, Dido, ab una branca de sàlzer a la mà,
s'estava dreta en la deserta platja y ab senyes pregava a son
benamat de retornar a Cartago.
JÈSSICA
En una nit com la d'avui, cullía Medea les herbes encantades que
rejoveniren el vell Eson.
LLORENÇ
En una nit com la d'avui, Jèssica s'envolà de casa l'opulent
juheu y ab un amant gentil fugí de Venecia fins a Belmont.
JÈSSICA
Y en una nit com la d'avui, prometía el jove Llorenç aimarla
molt, y li robava l'ànima ab mil juraments tots ells mentida!
LLORENÇ
Y en una nit com la d'avui, Jèssica, la bonica, com una
capritxosa, calumniava al séu amant que li sabía perdonar.
JÈSSICA
Tota la nit us sostindria la contra, si no vingués ningú. Però,
escolteu! Sento els passos d'un home.
(Entra Esteve)
LLORENÇ
Qui tant depressa avança, en el silenci de la nit?
ESTEVE
Un amic.
LLORENÇ
Un amic! Quin amic? Voleu dirme vostre nom, si us plau, mon amic?
ESTEVE
Esteve es el meu nom, y us porto la nova que abans d'apuntar el
dia tindrem la mestreça aquí a Belmont; camina ja per aquesta
encontrada, flectant el genoll davant de les santes creus y
pregant per la felicitat del séu matrimoni.
LLORENÇ
Qui ve més ab ella?
ESTEVE
Un sant ermità y la seva acompanyanta; ningú més. Us prego que em
dieu si el meu amo ha retornat.
LLORENÇ
Encara no. No hem tingut noves d'ell. Jèssica, anem, si us plau,
preparemnos pera rebre ab alguna cerimonia la mestreça de la
finca.
(Entra Lancelot y crida)
LANCELOT
Sol, la! Sol, la! Hop! Hei Hop! Sol, la! Sol, la!
LLORENÇ
Qui crida?
LANCELOT
Sol, la! Heu vist a mestre Llorenç y a la senyora Llorenç? Sol,
la! Hei!
LLORENÇ
Déixat d'heis, company! Som aquí.
LANCELOT
Hei? Aont? Aon?
LLORENÇ
Aquí.
LANCELOT
Aquí, doncs. Digueulos que ha arribat un correu de la part del
meu amo ab el corn ple de bones noves. Abans d'apuntar el dia
serà aqui.
(Sen va)
LLORENÇ
Anem, ma dolça aimia, a esperar llur arribada. Mes per què
anarsen a casa? No, no val la pena. Esteve, anuncieu vós mateix
al palau que vostra mestreça està apunt d'arribar y feu jugar
l'orquestra a l'aire lliure. (Esteve sen va) Dessobre eix banc
quan dolçament s'adorm el clar de lluna! Assentèmnoshi y que els
sons de la musica es filtrin en nostres orelles! La calma, el
silenci y la nit s'agermanen ab la pura harmonía. Asséntat,
Jèssica. Mira com la volta del cel arreu està puntejada d'esferes
d'or lluminoses. De tots aquests punts brillants que tu
contemples, no n'hi ha cap, fins el més petit, que en son
moviment no canti com un angel en eterna harmonía ab els
querubins d'ulls tendres. Semblanta harmonia regna en els
esperits immortals; mes tant que'ls cobreix eixa argila moridora
ab son groller vestit, no la podem percebre. (Entren els musics)
Comenceu! Ab un himne desvetlleu a Diana. Que'ls vostres més
dolços accents arribin a l'orella de vostra mestreça! Atraieula a
sa llar ab la musica.
(Musica)
JÈSSICA.
Mai me poso alegra quan sento una dolça harmonía.
LLORENÇ
Perque els sentits us resten tots absords. Observeu no més una
vacada feréstega y lliberta, una munió de poltres indomptables;
comencen a botre desenfrenadament y a bruelar y a renillar moguts
per la xardor de llur sang. Mes que sentin per etzar el toc d'una
trompeta, o que qualsevulla altra musica ressoni en ses orelles,
y els veureu de sobte deturarse tots, trasmudat llur ferotge
esguard en èxtassi encongit sota el suau encís de la musica.
Perxò els poetes han imaginat que Orfeu atreia els arbres, les
pedres y les ones, perque no hi ha cap esser tant bast, tant dur,
tant furiós, que per un instant la musica no'n atemperi sa
natura. L'home que en si no porta musica y que els sons
harmoniosos no el commouhen, es proprici a furts, enganys y
traidoríes. Els impulsos de la seva ànima són tristos com la nit
y ses afeccions negres com el Tartar. No't fiis d'un tal home!...
La musica escoltem.
(Entren Porcia y Nerissa y permaneixein allunyades)
PORCIA
Aquesta llum que's veu, crema en la meva sala. Quan lluny sa
claror envia eixa petita flama! Així una bona acció brilla entre
gent dolenta.
NERISSA
Quan la lluna brillava, no vèiam el llum.
PORCIA.
Tal com la més alta gloria ofega a la més petita. Brilla un
ministre igual que un rei, avans que'l rei se deixa veure, y
aleshores tot son prestigi se fon com un xaragall dels camps en
l'immensitat dels mars... Una musica! Escolta!
NERISSA.
Es la vostra, senyora, la de la casa.
PORCIA.
Ara ho veig, sols en son lloc les coses son perfectes; me sembla
molt més harmoniosa que de dia.
NERISSA.
Es el silenci, qui li dóna aqueix encís, senyora.
PORCIA
Pel qui no hi posa esment, canta el corb tant bé com l'alosa, y
crec que si el rossinyol cantava de dia, mentres les oques
quaquegen, no tindría pas més fama de bon cantaire que'l reietó.
Quantes coses no obtenen sinó a son degut temps el complement de
la perfecció y de la llohança! Oh, silenci! La lluna dorm ab
Endymió, y no vol esser desvetllada!
(Calla la musica)
LLORENÇ
Es la veu de Porcia, si no m'erro molt.
PORCIA
Me coneix, com el cego coneix al cucut, pel sò lleig de la veu.
LLORENÇ
Senyora, sigueu la benvinguda a casa vostra.
PORCIA
Venim de pregar per la bona fortuna de nostres marits que creiem
haver favorescut ab la nostra intercessió. No han retornat?
LLORENÇ
Encara no, senyora; mes fa poc s'ha presentat un correu anunciant
llur pròxima arribada.
PORCIA
Entra a casa, Nerissa. Dóna l'ordre a mon servei de no fer cap
demostració sobre la nostra abscencia. No en digueu res, Llorenç;
ni vós, Jèssica.
(Se senten sonar trompetes)