Què veig aquí? El retrat de l'hermosa Porcia! Quin semi-déu ha
pogut acostarse tant a la vida? Se mouhen aquests ulls o bé es
que veientlos els meus tremolen, que ells me semblen mourers? Y
aquests llavis mig oberts ab sa alenada de mel que els atravessa;
mur tant suau jamai ha separat a més suaus amics. En els cabells
l'artista ha imitat a l'Aràgnida teixint un filet d'or aont els
cors dels homes queden presos més aviat que els mosquits en les
teles d'aranya! Però aquests ulls!... Cóm hi ha pogut veure
l'artista pera ferlos? Me sembla que a l'acabar l'un, n'hi havia
prou pera enlluernar els dos d'ell y privarlo de dur l'obra a
terme. Més observeu una cosa: que tant com la realitat del meu
entussiasme elogia ab indigne feblesa aquesta imatge, igualment
aquesta ombra, s'arrocega penosament allunyada de la realitat...
Aquest es l'escrit clau y resum de la meva ventura:
A vós qui no esculliu pas
guiat per l'apariencia,
bona sòrt y bona tria!
Doncs tal ditxa se us presenta,
no aneu a cercarne d'altra,
conteuteuvos ab aquesta.
Si esteu satisfet, si us don
vostra sòrt ditxa completa
gireuvos vers vostra dama
y ab un dolç bes reclameula.
Escrit deliciós! Ab el vostre permís hermosa dama... (Besa a
Porcia) Jo vinc, ab eix paper a la mà, a pendre y a oferir. El
lluitador que brega ab son contrari ab l'afany del premi, creu
haver triomfat als ulls del poble quan sent batre de mans y
aclamacions per tots costats; més s'atura, el seny enterbolit y
fixa la mirada, no saben bé si aquella tempestat d'entussiasme
s'adressa o no an ell. Així, jo resto davant vós, tres cops
hermosa dama, dubtant de la certesa de quan veig, fins que per
vós me sigui assegurada, firmada y confirmada.
PORCIA
Aquí em veieu, ben bé com sóc, Bassanio. Jo pera mi sola, no
tindria l'ambició d'esser molt més de lo que sóc. Pera vós sí que
voldria triplicar vint voltes mon saber y esser mil cops més
bella y mil voltes més rica y sols pera vèurem crèixer en vostre
apreci, voldria tenir en virtuts, bellesa, fortuna y amistats,
tot un tresor incalculable. Heu de saber qué la soma del meu
valer no es grossa; en un cop d'ull evalueula y us trobareu ab
una noia sense saber, sense experiencia, contenta d'estar encara
en la edat propria a esser ensenyada y més contenta d'haver
nascut ab seny viu pera apendre, y sobre tot joiosa de confiar
son esperit dócil a la vostra direcció, oh, senyor meu, mon
guiador, mon rei! Jo y tot lo que es meu, d'ara en avant es
vostre. Fa poc jo era el senyor d'aquesta bella finca, amo de mos
criats, de mi mateixa regna; més ara, en eix instant que us
parlo, la casa, els criats y jo també, tot es vostre, senyor. Tot
us ho dóno ab aquesta tombaga. Guardeula bé! Si la perdessiu o
donessiu, pressagi fóra això de la decadencia del vostre amor y
em donariau motiu de recriminarvos.
BASSANIO, (posantse en el dit la tombaga que Porcia li ofereix)
M'heu fet emmudir, senyora; es ma sang sola la que us respòn en
mes venes; y en totes les potencies del meu ser hi regna aquella
confusió que's manifesta en les remors de la multitut commosa per
l'amable arenga d'un príncep estimat; es un caos en el quin s'hi
barrejen tots els sentiments y es fonen en una suprema joia que
sense intenció s'expressa. Quan del meu dit manqui eixa baga, la
vida em mancarà; oh! sí, aleshores podeu cridar en veu forta:
Bassanio es mort.
NERISSA
Missenyor y missenyora, per nosaltres, espectadors, qui hem vist
realisarse els nostres vots, ja ha arribat l'hora de cridar:
Ditxosos, ditxosos sigueu senyor y senyora!
GRACIÀ
A vós, senyor Bassanio, y a vos, ma gentil dama, jo us desitjo
tanta ditxa com pogueu desitjar vosaltres, doncs estic segur que
els vostres desitgs no s'oposen a la meva ditxa. El dia que
Vostres Exelencies pensin solemnisar l'unió de llurs voluntats,
jo demano que a mi també se'm permeti casarme.
BASSANIO
De molt bona gana, si pots trobar muller.
GRACIÀ
Mercès a Vostra Senyoria; vós mateix men heu trobat una. Els meus
ulls són tant llestos com els vostres, missenyor. Vós heu vist la
mestreça y jo he mirat la serventa. Si vós estimaveu, jo també he
estimat, que no es del gust vostre ni del meu, l'entretenir les
coses. Vostra fortuna geia en aquestes arques, y la meva
igualment, com el fet us ho prova. Sang y aigua he suat pera
ferme voler, seca ting la boca de tan prodigar juraments d'amor,
y per fí, si tal promesa es una fí, la promesa he lograt
d'aquesta hermosa, que'l séu amor me donaria, si vós teniau la
sòrt de fervos vostra la mestreça.
PORCIA
Y es veritat, Nerissa?
NERISSA.
Sí, senyora, si vós hi consentiu.
BASSANIO
Y vós, Gracià, aneu de bona fe?
GRACIÀ
Sí, en bona fe, senyor.
BASSANIO
Molt honrades se veuran nostres nupcies ab vostre casament.
GRACIÀ, (a Nerissa)
Ens hem de jugar mil ducats ab ells a veure qui farà la primera
criatura.
NERISSA
Que deslliguem la borsa?
GRACIÀ
Y doncs; ab aquests jócs es impossible guanyar si un no's
deslliga la borsa. Qui ve cap aquí? Llorenç y la seva infidel y
l'altre! Solanio, mon vell amic Venecià!
(Entren Llorenç, Jèssica, y Solanio)
BASSANIO
Sigueu an aquest lloc molt ben vinguts, Llorenç y Solanio, si es
que la novetat dels meus drets d'aquí dins, m'autorisa a desitjar
tal cosa. Ab el vostre permís, Porcia encisera, a mos amics y
compatriotes dóno la benvinguda.
PORCIA
Missenyor, igualment dic; són benvinguts del tot.
LLORENÇ
A Vostra Mercè, gracies. En quant a mí, missenyor, no m'animava
pas l'intent de venir a visitarvos en eix lloc, més, havent
trobat a Solanio pel camí, de tal manera m'ha pregat que
l'acompanyés, que no m'hi he sabut negar.
SOLANIO
Es ben veritat, y raons no'm mancaven pera ferho. El senyor
Antoni s'encomana a vós.
(Dóna una lletra a Bassanio)
BASSANIO
Abans d'obrir eixa lletra, digueume, si us plau, com està mon
lleal amic?
SOLANIO
Si està malalt, senyor, no més ho està de l'ànima, y si està bò,
el cos no hi té que veure. La seva carta us en donarà compte.
GRACIÀ (senyalant a Jèssica)
Nerissa, mostreuvos tendra ab eixa extrangera; doneuli vostra
benvinguda. Vinga eixa mà, Solanio! Quines noves porteu de
Venecia? Cóm està el magnífic marxant, el nostre bon Antoni? Com
l'alegrarà la nostra bella fortuna; som uns Jasons y hem
conquerit el llegendari tresor.
SOLANIO
Tant de bò haguessiu conquerit el que ell acaba de perdre!
PORCIA
Aquesta lletra porta horribles noves que roben el color de les
galtes de Bassanio; la mort d'un car amic, séns dubte! Sinó,
quina altra cosa al món podría desfigurar fins a tal punt la
fesomia d'un home coratjós? Oh! Y com més va, pitjor? Bassanio,
permeteume, jo sóc una meitat del vostre esser y la meva gran
part haig de tenir en lo que eix paper us porta.
BASSANIO
Oh, dolça Porcia! Hi ha aquí algunes paraules de les més
desoladores que mai hagin ennegrit el paper. Dòna encisera, quan
per primera volta us fiu conèixer el meu amor, francament us vaig
dir que tota ma riquesa en mes venes circulava, que cavaller jo
era. La veritat vaig dirvos aleshores, y ab tot, dòna estimada,
heu de veure com no donant cap preu a ma fortuna, encara me
realçava massa. Al dirvos que ma riquesa y no res era tot hu,
havia de dirvos que era menys que res, ja que pera procurarme
medis, m'he convertit en deudor d'un amic meu y an ell l'he fet
deudor de son pitjor enemic. El paper d'aquesta lletra, senyora,
es com el cos del meu amic: cada paraula es una ferida oberta per
aon s'escola la vida. Però es ben veritat, Solanio? Han fallat
totes ses empreses? Cap n'hi ha hagut de venturosa? De Trípoli,
de Mèxic, d'Anglaterra, de Lisboa, de Berbería, de les Indies, ni
un sol vaixell s'ha lliurat de topar ab les roques, perdició dels
marxants?
SOLANIO
Ni un sol, missenyor! Y després, es provable que per més que
Antoni obtingui el diner que cal pera pagar el deute, el juheu no
vulgui aceptarlo. Jo no he vist mai un esser ab forma humana
llençarse ab tanta feresa a la perdició d'un home. Del matí al
vespre està implorant al dux y vol remoure a son favor les
llibertats de l'Estat si no se li fa justicia. Han provat de
persuadirlo vint marxants, el mateix dux y els nobles de més alta
alcurnia, més ningú el treu de les seves rabioses raons: manca de
paraula, justicia, compromís firmat!
JÈSSICA
Quan jo ab ell era encara, li vaig sentir jurar davant Túbal y
Chus, de sa mateixa tribu, que més s'estimaria tenir la carn
d'Antoni, que vint voltes doblada, la soma que li deu; y jo sé,
missenyor, que si acàs no s'hi oposen l'autoritat, el poder y la
llei, malament anirà la cosa pel pobre Antoni.
PORCIA, (a Bassanio)
Y es vostre car amic, qui es troba en aquest trànsit?
BASSANIO
Mon amic més volgut, l'home més bò, i el cor més prompte, el més
incansable en els favors, un home en qui brilla l'antic honor
romà més que en cap altre dels que a Italia respiren.
PORCIA
Quina quantitat li deu al juheu?
BASSANIO
Tres mil ducats.
PORCIA
Què! No més això? Doneunhi sis mil y esqueixeu la lletra; dobleu
y tripliqueu els sis mil abans que'l tal amic perdi un sol cabell
per culpa de Bassanio. Primer veniu ab mí a l'iglesia, doneume'l
nom d'esposa vostra, y desseguida us en aneu cap a Venecia, vers
l'amic; a mon costat, repòs no haurieu ab l'ànima intranquila.
Tindreu prou or pera pagar vint voltes aqueix deute y, quan pagat
ja sigui, porteu aquí vostre fidel amic. Nerissa, ma serventa, y
jo, entre tant, aquí viurem en casta viudetat. Anem, veniu, que
us toca empendre la marxa al mateix dia nupcial. Festegeu vostres
amics, feuloshi cara alegra; ja que tant car m'haureu costat
carament vull estimarvos. Però llegiume la lletra del vostre
amic.
BASSANIO, (llegint)
«Tendre Bassanio, s'han perdut tots mos vaixells; mos acreedors
esdevenen crudels; ma situació es molt apurada, ma lletra al
juheu perilla; y, ja que pagantla, a la força he de deixar de
viure, vull que sigui nul tot deute entre nosaltres dos, ab tal
que abans de morir us vegi; de totes maneres feu com us plagui;
si no es vostra amistat, no ha d'esser ma lletra la que us
decideixi a venir!»
PORCIA
Oh! mon amor, enllestiu prompte vostres assumptes y marxeu.
BASSANIO
Ja que'm doneu vostre permís, corro a apressarme; més, d'aquí a
la tornada, cap llit tindrà la culpa del meu retard, cap repòs
s'escorrerà entre vós y jo.
(Sen van tots)
XV
VENECIA
UN CARRER
(Entren Shilock, Salarino, Antoni y un Guarda)
SHYLOCK
Guarda, no li treieu pas l'ull de sobre... Que no sem parli de
compassió... Mireusel l'imbècil que deixava diners sense interès!
No li treieu pas l'ull de sobre, guarda.
ANTONI
No obstant, escóltam, bon Shylock.
SHYLOCK
Jo reclamo ma lletra: no insisteixis per ella, he jurat que ma
lletra me seria pagada. Tu m'has tractat de goç sense motiu;
doncs bé! ja que sóc un goç no't fihis de mos uials. El dux me
farà justicia. Molt m'extranya, guarda infidel, que hagis caigut
en la temptació de creurel y sortir ab ell de presó.
ANTONI
Te prego que m'escoltis.
SHYLOCK
Jo reclamo ma lletra, a tu no vull sentirte; jo reclamo ma
lletra, es inútil que parlis més. De mi no'n fareu un d'aquests
bonassanos d'ulls contrits, que dobleguen el cap, sospiren,
s'entendreixen y es corven a la voluntat dels cristians. No vull
que'm segueixis; no demano paraules, no vull més que ma lletra.
(Shylock sen va)
SOLANIO
Més ferotge mastí no s'ha vist mai entre homes.
ANTONI
Deixemlo; no el seguiré més ab pregs inútils. Atenta contra ma
vida, prou sé per quin motiu: sovint jo he salvat de ses
persecucions a molta gent qui ha vingut a implorarme; d'aquí ve
el séu odi.
SOLANIO
Estic segur que'l dux no aceptarà com vàlit el vostre compromís.
ANTONI
El dux no pot trencar el curs de la llei. No's poden desatendre
les garanties que'ls extrangers troben entre nosaltres a Venecia,
sense que la justicia de l'Estat resti compromesa als ulls dels
marxants de totes nacions que ab llur comerç fan l'esplendor de
la ciutat. Que vingui, doncs, lo que hagi de venir! Mes m'han
deixat tant extenuat aquestes pèrdues y angunies que ab prou
feines si tindré una lliura de carn pera satisfer demà a mon
sanguinari acreedor. Anem, guarda, en avant!... Déu vulgui que
Bassanio vingui a véurem pagar el séu deute y en pau tot lo del
món.
(Sen van)
XVI
BELMONT
EN EL PALAU DE PORCIA
(Entren Porcia, Nerissa, Llorenç, Jèssica y Baltasar)
LLORENÇ
Senyora, ho dic sens vacilar en presencia vostra: teniu una alta
y veritable idea de la divina amistat; ne doneu la més ferma
prova soportant com vós ho feu l'abscencia del vostre senyor. Més
si sabessiu a qui feu tal honor, a quin real cavaller presteu
ajuda, de quina abnegació es feta la seva amistat per monsenyor
vostre marit, estic segur que'l vostre desprendiment us
enorgulliria com mai cap altra bona acció ordinaria.
PORCIA
No m'he penedit mai d'haver fet bé, y no serà pas avui que
comensi. Entre companys qui viuen y passen el temps junts y
quines ànimes estant junyides igualment al llaç de l'amistat, deu
regnar una vera harmonia de temperaments, de gustos y maneres.
Això em fa creure que aquest Antoni, per esser l'amic de cor de
missenyor, deu assemblarse an ell. Essent així, m'ha costat ben
poc lliurar l'imatge de la meva vida del domini d'una infernal
crudeltat! Mes preng un tò que s'assembla massa al propri elogi;
deixem, doncs, això y parlem d'altra cosa. Llorenç, poso en
vostres mans la vetlla y direcció de casa meva, fins a la tornada
de missenyor. En quan a mí, vaig a cumplir la promesa feta
secretament al cel, de pregar y viure en contemplació, ab la sola
companyia de Nerissa, fins que son marit y missenyor tornin. A
dos llegües d'aquí hi ha un monestir, y allí estarem recloses. Jo
us demano que acepteu una càrrega que la meva amistat y les
circunstancies del moment us imposen.
LLORENÇ
Senyora, gustosament cumpliré ab totes les vostres acertades
ordres.
PORCIA
Tot mon servei ja sab els meus intents: a vós y a Jèssica us
obehiran com al senyor Bassanio y a mí mateixa. Conserveuvos bé,
doncs; fins a més veure!
LLORENÇ
Suaus pensaments y hores de ditxa us acompanyin!
JÈSSICA
A Vostra Mércè desitjo, totes les joies del cor!
PORCIA
Pel vostre desig, gracies! jo ab goig us el retorno. Adéu,
Jèssica! (Sen van Jèssica y Llorenç) Ara, a tu, Baltasar. Sempre
fidel y honrat t'he vist: veuret igual avui espero! Pren eixa
lletra y fes tots els esforços humans pera esser depressa a
Pàdua; pósala a les propries mans del meu cosí el doctor
Bellario. Després, pren ab gran cura els papers y els habits que
ell te dònarà, y, sobre tot, ab la pressa més gran del món,
pòrtals a on cala el llahut públic que fa la via de Venecia. No
perdis temps en paraules, marxa; jo seré allà primer que tu.
BALTASAR
Me n'hi vaig, senyora, ab tota la llestesa possible.
(Sen va)
PORCIA
Nerissa, acóstat. Porto entre mans una empresa que t'es
desconeguda. Veurem nostres marits més prompte de lo que ells se
pensen.
NERISSA
Y ells a nosaltres, que'ns veuran?
PORCIA
Sí, Nerissa, més talment habillades que'ns creurán provistes
d'allò que'ns manca. Apostem lo que vulguis que al veurens totes
dues engalanades com a dos jovincels, seré jo el cavaller més fí
dels dos y el que portarà de més bella faisó la daga. Veuràs com
sé estrafer l'aflautada veu que marca'l trànsit de l'adolescent a
l'home; com al nostre pas breu sé donarli força masculina, com
parlo de baralles ab l'aire fanfarró que'ls joves prenen, y com
sabré inventar dolces mentides! Quantes honorables dames hauran
caigut malaltes sospirant pel meu amor y llur vida hauré pres ab
ma duresa! Jo no podia pas complàureles a totes! Després vindrà'l
penediment y em sabrà greu, a la fi, d'haver causat sa mort. Jo
diré tant bé una vintena d'aquestes gracioses mentides que no
mancarà qui juri com fa més d'un any que he deixat les aules!...
Me ballen pel cap mil facecies de les que fan aquests arruixats
que ara'm convé imitar pel meu servei.
NERISSA
Ens pendran per homes?
PORCIA
Fuig! Quina pregunta si la sentís un alegre maliciós! Anem! Te
faré saber tot el meu plan una volta siguem en mon cotxe que'ns
espera defòra el parc. Apressemnos que avui ens toca fer vint
llegües.
(Sen van)
XVII
BELMONT
EN ELS JARDINS DE PORCIA
Entren Lancelot y Jèssica
LANCELOT
No hi ha dubte, no; perque mireu, dels pecats dels pares els
fills ne van geperuts; y es per això que jo tremolo per vós.
Sempre us he estat franc, que a no esser així no remouria en
vostre presencia aquest assumpte. Revestiuvos de coratge perque'm
sembla, en bona veritat, que esteu damnada. Sols resta una
esperança en vostre favor, y encara es una mena d'esperança
borda.
JÈSSICA
Dígam, si et plau, quina es aquesta esperança?
LANCELOT
En bona fe que sí; podeu confiar, en últim cas, que no heu estat
engendrada pel vostre pare y que no sóu la filla del juheu.
JÈSSICA
En efecte, aquesta sí que es una mena d'esperança borda. En
aquest cas, fóren els pecats de la meva mare els que caurien
sobre meu.
LANCELOT
Es cert, y per això jo temo que no sigueu damnada de pare y mare:
veieu com al fugir de Scila vostre pare, ensopego ab Caribde,
vostra mare. Vaja, que per tots dos costats esteu perduda.
JÈSSICA
El meu marit me salvarà, que m'ha fet cristiana.
LANCELOT
La veritat, això no el fa gens abonable; bé erem prou numerosos
els cristians; els justos que calien pera poder viure els uns
tranquilament vora dels altres. Aquesta empeltada de cristians
farà alsar el preu del porc: si tots n'hem de menjar, aviat ni
per un ull de la cara podrem gaudir d'una conna a la graella.
(Entra Llorenç)
JÈSSICA
Vaig a dir al meu marit aquestes paraules vostres, Lancelot; aquí
ve justament.
LLORENÇ
Me fareu tornar prompte gelós, Lancelot, si seguiu atraient la
meva dòna pels racers.
JÈSSICA
Ah! per nosaltres dos podeu estar tranquil, Llorenç que Lancelot
y jo no'ns avenim. M'ha dit ben clar que en el cel no hi ha
gracia pera mí, perque sóc filla d'un juheu, y gosa a dir que vós
sóu un home nefast a la Republica perque al convertir els juheus
en cristians, feu alsar el preu del porc.
LLORENÇ, (a Lancelot)
Més pla me sería a mi justificarme d'això davant de la Republica,
que a vós de l'arrodoniment de la negresa. Sóu vós qui heu
engreixat a la serventa moresca, Lancelot.
LANCELOT
Y es bò que guanyi en grossaria lo que pert en virtut. Això
demostra que la moresca no m'espanta.
LLORENÇ
Qualsevol beneit que se't presenti t'arma avui un jóc de
paraules! Me sembla que aviat serà el silenci el mellor encís de
l'esperit, y que sols els lloros tindran algun mèrit parlar. Vés,
estropell, entra a dir que's preparin pel dinar.
LANCELOT
Es per demés, senyor, tots tenen gana.
LLORENÇ
Bon Déu! estàs fet una estisora de les paraules! Dígalshi, doncs,
que preparin el dinar.
LANCELOT
També el dinar està preparat; el cobert haurieu de dir.
LLORENÇ
«Cobert» doncs, si així ho vols.
LANCELOT, (acotantse, el capell a la mà)
Oh, no; aquí, jo permaneixo descobert; sé quan us dec, senyor.
LLORENÇ
Un altre joc de paraules! Es què vols mostrarnos en aquest moment
tot el tresor de les teves gracies? Contesta planerament a mes
paraules senzilles. Vés dir a tos companys que posin el cobert a
taula, que comensin a servir y que nosaltres venim a dinar.
LANCELOT
Sí, senyor, servirem taula, y posarem el cobert dins del plat,
senyor; en quan a vós, senyor, vindreu a dinar quan així plagui a
vostre humor y fantasia!
(Sen va)
LLORENÇ
Visca'l bon seny! Y quina cua porten ses paraules! Aquest imbècil
ha allotjat tot un exèrcit de mots xirois en sa memoria; però
conec imbècils de més altura, que igualment que ell n'estan tots
armats, y que, per una paraula rara, estropellen el sentit comú.
Y el teu bon humor com va, Jèssica? Ja es hora que'm diguis el
teu parer, ma benaimada; què te'n sembla de l'esposa del senyor
Bassanio?
JÈSSICA
Sobrepassant tota llohança. Ja cal que'l senyor Bassanio visqui
sabiament, perque oferintli la seva esposa una tant gran
felicitat, trobarà les alegries del cel aquí a la terra y si no
les sab fruhir aquí baix, que no esperi pas retrobarles allà
dalt. Ah! si dos déus fessin an el cel una posta sobre la valúa
de dues dònes de la terra, y Porcia fos una d'elles, ja caldria
realsar de bell nou a l'altra, perque com Porcia no n'hi ha dues
en eix món tosc y pobre.
LLORENÇ
Tu tens en mí com a marit, lo que ella es com esposa.
JÈSSICA
Ja ho sembla! que sem pregunti a mí això.
LLORENÇ
Ja ho preguntaré més tard; primer anem a dinar.
JÈSSICA
Llorençó, dèixam alabarte ara que tinc gana.
LLORENÇ
No, fesme el favor, deixèm això y ho rependrem per sobre taula;
allí, dígam lo que vulguis, y ho digeriré tot alhora.
JÈSSICA
Molt bé, vull treureus la careta.
(Sen van)
XVIII
VENECIA
UNA SALA D'AUDIENCIA
(Entren El Dux, els Senadors, Antoni, Bassanio, Gracià, Salarino,
Solanio y d'altres.)
EL DUX
S'ha presentat, Antoni?
ANTONI
A les ordres de Vostra Mercè.
EL DUX
Apesarat estic per tu; has anat a raure ab un adversari de pedra,
ab un foll inhumà, un miserable, incapàs de sentir pietat y en
quin cor no hi arrela un brí de tendresa.
ANTONI
Sé que Vostra Mercè ha fet molts esforços pera apaibagar la seva
dura persecució, més com no minva el séu rigor y com no hi ha
medi legal per lliurarme dels atacs de la seva rencunia, jo oposo
la meva paciencia a la seva furia, y em revesteixo de tota la
calma del meu esperit per soportar la rabia y jou de la seva
ànima.
EL DUX
Que'l juheu se presenti davant del tribunal!
SOLANIO
A la porta s'espera; ara ve, mon senyor.
(Entra Shylock)
EL DUX
El pas obriu, que's posi davant nostre! Tothom creu, y jo també,
Shylock, que tu t'has volgut fingir pervers no més que fins a
l'hora del desenllàs, y que en aquell instant, donaràs proves
d'una indulgencia y pietat més extremades que ta crudeltat
aparenta. Se creu, doncs, que en lloc de reclamar la pena, o
sigui una lliura de carn d'aquest pobre marxant, no tant sols
renunciaràs a semblant desdita, sinó que corprès d'humana afecció
y tendresa, franc el faràs de mitja mota y ab cor apiadat
consideraràs quants desastres han caigut sobre d'ell, capassos
d'aterrar a un marxant de reis y de desvetllar la compassió en
els pits de bronzo, en els cors de marbre, a Turcs despiatats, a
Tartars ignorants de tota obligació d'afectuosa gentilesa. Tothom
aquí, espera una bona resposta, juheu.
SHYLOCK
Informada està Vostra Mercè de les meves intencions. Pel nostre
sant Sabath he fet jurament de no perdonar la desdita estipulada
en ma lletra. Si sem desatén, que'l mal recaigui sobre'ls vostres
privilegis y les llibertats de vostra ciutat! Me preguntareu
perque prefereixo una lliura de carnassa a tres mil ducats? An
això jo us respondré, solsament, que aquest es el meu gust. Que
no es una resposta? Suposeu que per casa meva corre una rata
que'm molesta y que a mi em plau donar dèu mil ducats pera ferla
emmatzinar!... Us convenç aquesta resposta? Hi ha qui no pot
sofrir que un porc respiri, altres que'n veient un gat ja's
desaforen, altres que no's poden retenir l'orina quan un sac de
gemecs els sona a l'orella; y així, la sensació, que es la
mestreça de la passió, la conduheix a mida de sos desigs o de ses
repulsions. Vetaquí, doncs, ma resposta: Així com no s'explica,
per cap raó fonamentada, perque a l'un l'esgarrifa'l crit del
porc, a l'altre'l gat inofensiu y casolà, a l'altre un sac de
gemecs que s'infla, y perque, tots obeint a una feblesa
inevitable, martiritzen an aquell que'ls ha martiritzat, jo,
igualment, per explicar la raó d'aquest crudel procès, no vull,
ni en puc donar cap altre, que l'antiga horror y conscient odi
que per Antoni sento... Aquesta resposta us acontenta?
BASSANIO
Home sense cor, no hi ha resposta que excusi la crudeltat ab
que't rabeges.
SHYLOCK
No estic obligat a plàuret ab la meva resposta.
BASSANIO
Maten tots els homes als sers a qui no estimen?
SHYLOCK
S'odía a un ser que mort no se'l vulgui?
BASSANIO
No tot agravi engendra fatalment l'odi.
SHYLOCK
Què! Te plauria sentir dues voltes el fibló d'una serp?
ANTONI
Recordeuvos, creieume, que discutiu ab el juheu. Tant valdria
encaminarvos a la platja y dir a la grossa mar que abaixés sa
natural alsaria; preguntar al llop perque fa belar l'ovella en
cerca de son anyell; voler obligar al pins de la montanya a no
cimbrejar llurs altes copes y a no brunzir quan pels oratges del
cel són agitades; tant us valdria empendre la més dura tasca, com
provar (doncs res hi ha més dur) d'entendrir aquest cor juheu.
Així demano que no se li ofereixi res més, que no's provi cap més
medi. Fòra aplaçaments! Acabin les argucies! Vinga a mí ma
sentencia, y al juheu sa requesta!
BASSANIO
Te dóno sis mil ducats en lloc dels teus tres mil.
SHYLOCK
Si cada hu d'aquests sis mil fos partit en sis y si cada part fos
un ducat, jo tampoc te'ls voldria; vull ma lletra y fòra.
EL DUX
Com pots esperar misericordia si tu no'n mostres gens?