Vostre marit no es lluny; aquestes són les trompetes de sos
heralds. No som garlaires, senyora; no temeu res.
(Entren Bassanio, Antoni, Gracià y llur seguici)
BASSANIO
Se'ns faria de jorn a la mateixa hora que als antípodes, si vós
apareguessiu sempre que el sol ens deixa.
PORCIA
La brillantor desitjo de la llum, sense tenir la seva lleugeresa!
Una dòna lleugera es la ruína del marit; que mai la meva
lleugeresa pugui aterrar a Bassanio! Deixem lo demés a la mà de
Dèu!... Sigueu el benvingut a casa vostra, senyor meu.
BASSANIO
Gracies, senyora. Sigueu gentil ab mon amic; aquest es Antoni,
aquest es l'home de qui sóc infinitament deudor.
PORCIA
En efecte, li deveu tota mena de generositats; ell per vós n'ha
tingut de ben grosses.
ANTONI
Cap que no m'hagi estat perfectament pagada.
PORCIA, (a Antoni)
Senyor, sóu molt benvingut a casa nostra. Cal provarvosho d'altra
manera que en paraules; perxò no allargo els compliments verbals.
(Gracià y Nerissa parlen vivament)
GRACIÀ
Us juro, per aquesta lluna que ara brilla, que em culpeu sense
raó. Per ma fe, l'he donada al escribà del jutge. Voldria que'l
possehidor sigués eunuc ja que el fet us causa tanta pena, amor
meu.
PORCIA
Una baralla? Ah, tant prompte! De què's tracta?
GRACIÀ
D'una anell d'or, d'una trista tombaga que ella va donarme, ab
una divisa que, adressantse a tothom com els versos del daguer
sobre les dagues, deia: _Aimeume i no'm deixeu._
NERISSA
Y què veniu ara a parlar de divisa o de valúa? Quan us la vaig
donar, me juràreu que la portarieu fins a l'hora de la mort y que
ni la tomba us separaria d'ella. Si per mí no, al menys per tant
patètics juraments, havieu de tenir més cura en conservarla! Que
l'heu donada a l'escribà del jutge!... Ah! jo estic segura que
aquest escribà no tindrà mai pèl a la barba.
GRACIÀ
Sí que'n tindrà, si pot arribar a home.
NERISSA
Prou si una dòna pot esdevenir home.
GRACIÀ
Per eixa mà que ara alço! Creu que l'he donada a una criatura, un
minyonet, un mal fresseta, gens més alt que tu, a l'escribà del
jutge, menut y garlaire, que me l'ha demanat en paga de sos
servéis; En conciencia no li podía refusar.
PORCIA
Jo us haig d'esser franca, heu caigut en mancament separantvos
tant a la lleugera del primer present de vostra esposa; un
objecte afiançat en vostre dit per nombroses promeses y junyit a
vostre carn per la fe jurada! Jo he donat una tombaga a mon
benamat y li he fet jurar que mai sen despendria. Aquí el teniu.
Doncs bé, en nom séu m'atreveixo a jurar que ni per totes les
riqueses que el món atresora voldria separarsen ni llevarla de
son dit. En veritat, Gracià, feu un agravi massa crudel a la
vostra esposa. Si a mí em passava un cas semblant, jo esdevindría
folla.
BASSANIO, (apart)
En bona fe, si lo mellor que podría fer no seria tallarme la mà
esquerra y jurar que he perdut l'anell al defensarla.
GRACIÀ
Missenyor Bassanio ha donat sa tombaga al jutge que li ha demanat
y qui, certament, la ben mereixía. Y ha sigut aleshores que'l
minyò, son escribà, qui havia tingut el treball de fer les
escriptures, m'ha demanat la meva; ni el servidor, ni l'amo no
han volgut aceptar altre cosa que nostres tombagues.
PORCIA, (a Bassanio)
Quina anell heu donat, vós, missenyor? Espero que no serà la que
de mí rebéreu?
BASSANIO
Si al pecat gosés ajuntarhi la mentida, diria que no; però,
veieu, l'anell no es ja en mon dit, ja no la tinc.
PORCIA
Com tampoc hi ha la fe en el vostre cor. Pel cel ho dic; no'm
veureu jamai en vostre llit que no'm presenteu la tombaga.
NERISSA, (a Gracià)
Ni a mí en el vostre, que jo no vegi la meva.
BASSANIO
Oh, dolça Porcia, si sabiau a qui he donat l'anell, si sabiau per
qui he donat l'anell, si poguesseu concebre perque he donat
l'anell, ab quin escrúpol m'he desfet de l'anell, quan no se'm
volia aceptar altre cosa que l'anell, prou calmariau l'aspror del
vostre enuig.
PORCIA
Si haguessiu conegut la virtut de l'anell, o pressentit la valúa
de la qui us donà l'anell, o posat vostre honor en guardar
l'anell, mai us haurieu separat de l'anell. Quin home hauria
sigut tant desconsiderat, si ab manifestacions de zel us hagués
plagut defensarla, de reclamar ab tanta extrema insistencia un
objecte tingut com a sagrat? Nerissa ha dit prou bé lo que dec
creure. Que em mori, si no es una dòna la qui té l'anell!
BASSANIO
No, senyora, pel meu honor, per la meva vida! Ben lluny d'esser
una dòna; es un doctor de gran civilitat, qui m'ha refusat tres
mil ducats y m'ha fet la demanda de l'anell. Jo de cop li negava
y malcontent l'he deixat allunyar, an ell qui havia salvat la
vida de mon mellor amic. Què més podria dirte ma angelical
senyora? M'he vist obligat a enviarli; he hagut de cedir al
remordiment y a l'educació; el meu honor ab tanta ingratitut no
ha pogut sollarse. Generosa senyora, perdoneume. Per eixes llums
sagrades de la nit!... si haguessiu estat allí no dubto que vós
m'hauriau demanat l'anell pera donarla an aqueix noble doctor.
PORCIA
No deixeu mai que aquest doctor s'acosti a casa meva. Ja que té
ell la joia per mi estimada y que vós haviau jurat guardar en
record meu, jo em vull mostrar tant lliberal com vós. Res de quan
me pertany li refusaria, no, ni el meu cos, ni el mateix llit
vostre! Ah! m'aparellaria ab ell, ho tinc ben decidit; no dormiu
ni una nit fòra de casa, vigileume com un Argos. Sinó, per poc
que em deixeu sola, jo us dic pel meu honor, que encara no he
perdut, jo! que tindré aqueix doctor per company de llit.
NERISSA, (a Gracià)
Y jo a son escribà. Ab això, us cal pendre cura de l'instant que
em deixareu mestreça de mi mateixa.
BASSANIO
Y bé! Feu lo que us plagui! Mes, procureu que jo no el sorprengui
al jove escribà, perque li escapsaria la ploma!
ANTONI
Y sóc jo el desgraciat causant d'eixa discordia!
PORCIA
No us afligiu, senyor; no per això deixeu d'esser molt benvingut.
BASSANIO
Perdònam, Porcia, aquesta ofensa obligada. Y davant tots aquests
amics que m'escolten, jo't juro, pels teus hermosos ulls, aon me
miro...
PORCIA
Fixeuvoshi molt ab això! Se veu doble en els meus ulls, una volta
en cada un d'ells!... Doneu vostre paraula d'home doble; heusaquí
un jurament digne de crèdit!
BASSANIO
Vaja, escóltam, al menys. Perdona, aquesta volta, y et juro, per
la meva ànima, que mai més me faré culpable als teus ulls de una
sola manca de fe.
ANTONI, (a Porcia)
Jo havia compromès mon cos pels interessos de vostre marit, y a
no esser per aquell que ara té la baga, la desgracia m'hauria
anorreat; aquest cop, ab la garantia de la meva ànima, goso a
assegurar que vostre senyor jamai, voluntariament, mancarà a sa
promesa.
PORCIA, (que's treu una anell del dit i la dóna a Antoni)
Així, vós sereu la seva garantia. Doneuli aquesta baga y digueuli
que la guardi mellor que l'altre.
ANTONI, (passant l'anell a Bassanio)
Teniu, senyor Bassanio, jureu guardar aquesta anell.
BASSANIO
Pel cel! si es la mateixa que jo he donat al doctor!
PORCIA
D'ell m'ha vingut. Perdoneume, Bassanio... Per aquesta anell he
tingut la companyia del doctor en mon llit.
NERISSA
Perdoneume, també, gentil Gracià; aquell mal fresseta, sabeu,
l'escribà del doctor, ha jegut ab mi la nit darrera al preu
d'aquesta anell.
GRACIÀ
Bona l'hem feta! Adobar les carreteres a l'estiu quan són
immellorables! Què! Haurem estat cornuts abans que ho
mereixéssim?
PORCIA
No parleu tant grollerament. Esteu tots astorats. Teniu, preneu
aquesta lletra, llegiula quan us vagui; ve de Pàdua, de Bellario.
Per ella us enterareu que Porcia era el doctor de qui's parla, y
aquesta, Nerissa, el séu escribà. Llorenç us confirmarà com jo
vaig deixar aquests llocs quasi tant prompte que vosaltres, y que
fa un sol instant que sóc vinguda: encara no he entrat a casa
meva... Sóu benvingut, Antoni. Us guardo mellors noves de les que
vós espereu. Obriu depressa aquesta lletra. Hi trobareu que tres
de vostres naus acaben d'arribar a port ricament carregades. Ja
us contaré per quina extranya casualitat he trobat aquesta
lletra.
(Dóna un paper a Antoni)
ANTONI
Me deixeu mut!
BASSANIO
Que extrany! erau vós, el doctor, y jo no regonèixeus!
GRACIÀ
Com pot esser! erau vós, l'escribà, qui m'ha de fer cornut!
NERISSA ¡
Sí, però un escribà qui no voldrà intentarho mai, a no esser que
esdevingui home.
BASSANIO, (a Porcia)
Vós, doctor enciser, sereu mon company de llit; y, quan jo
m'absenti, dormireu ab la meva esposa.
ANTONI
Oh, graciosa dama, vós m'heu tornat la existencia y la opulencia;
doncs aquí llegeixo com a cosa certa que mes naus són arribades a
bon port.
PORCIA
Y vós, Llorenç, com esteu? El meu escribà us porta noves ben
animadores.
NERISSA
Sí, y que vaig a donarleshi sense retribució. (Donant un paper a
Llorenç) Aquí teniu, per vós y per Jèssica, una acta formal aon
consta com el ric juheu us fa hereus de tot quan possehirà a la
seva mort.
LLORENÇ
Vosaltres, gentils dames, verseu el mannà en el camí dels
afamats.
PORCIA
Aviat serà de dia, y ab tot, estic certa que cap de vosaltres se
sent encara en plena confiança sobre aquests aconteixements.
Retiremnos a casa y allà feunos tantes preguntes com us plagui. A
totes us respondrem fidelment.
GRACIÀ
Anem! Per començar l'interrogatori de Nerissa, al qual ella
respondrà sota jurament, li preguntaré que s'estima més: restar
llevats fins a la nit propera, o anàrnosen de dret cap al llit,
dues hores abans d'esser de dia. Pel meu parer, si ara fos gran
jorn, desitjaría les tenebres per anarmen al llit ab l'escribà
del doctor. Y ara si que, mentres visqui, esmersaré la meva més
tendra solicitut en guardar escrupulosament l'anell de Nerissa.
FÍ DEL MARXANT DE VENECIA
NOTES (del traductor)
1)EL MARXANT DE VENECIA
En el darrer any del sigle XVI, EL MARXANT DE VENECIA fou imprès
per primera vegada y publicat en dues edicions diferentes, l'una
portava el nom d'un impressor, J. Roberts, l'altra el nom d'un
llibrer, Tomàs Heyes. El titol prolixe de la segona edició era
aquest:
«La molt exelenta historia del Marxant de Venecia.
Ab l'extrema crudeltat que mostrà Shylock, el juheu
en contra el susdit Marxant, al volerli tallar una
lliura justa de sa carn: y la conquesta de Porcia
per la tria de les tres arques.
»Com ha sigut representada diverses voltes pels
servidors del lord Chambelan.
»Escrita per William Shakespeare.
»A Londres, impresa per J. R., per Tomàs Heyes y
posada en venta al cementir de Paul, el de la senyal
del vert Dragó, 1600.»
Desde el mes de juliol del 1598, l'impressor ja havia fet
registrar son dret al _Stationer's Hall_.
EL MARXANT DE VENECIA es la darrera de les obres de Shakespeare
nombrades en el catàleg que Francis Meres publicà a la fi del
1598.
2) «Compendré aleshores perque la sang me rajà del nas el darrer
dilluns negre». -El cronista Howe conta així l'origen d'aquesta
dita singular, _Dilluns negre_:
«El dia quatre d'abril del 136O, a l'endemà de Pasqua, campà el
rei Eduard ab un exèrcit davant de Paris, y feia un fred tant
dur, que molts homes moriren gelats dalt de llurs cavalls.
Veusaqui perque al dilluns de Pasqua se li ha dat el sobrenom de
Dilluns negre»
3) «Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una
flgura d'angel». -La pessa d'or ab l'efigie de l'Angel era una
moneda correnta en temps d'Elisabeth: s'anomenava _Angel_ y era
tant antiga com la monarquia saxona. L'antiquari Verstegan suposa
que'l mot _English_, qui designa la raça inglesa, es una
contracció del mot _Angel-like_, semblant a un angel. Aquesta
pretinguda etimologia explicaria perque els primers princeps
d'Anglaterra havien fet esculpir la figura d'un angel a la cara
de sa més bella moneda.
4) «Sol, la! Hop! Hei! Sol, la! Sol, la!» -Aquí, Lancelot imita
el sò de la trompa per medi del qual els correus senyalaven llur
propera arribada en temps de Shakespeare.
End of Project Gutenberg's El Marxant de Venecia, by William Shakespeare