(Musica de corns. Entren Porcia y El Príncep del Marroc, ab llurs
seguicis.)
PORCIA
En avant! Descorreu les cortines y mostreu al noble príncep les
distintes arques. (Al Príncep) Ara, esculliu.
EL PRÍNCEP
La primera es d'or y porta aquesta inscripció: _Qui m'esculleixi
guanyarà lo que molts homes desitgen_. La segona, tota de plata,
ofereix aquesta promesa: _Qui m'esculleixi obtindrà lo que's
mereix_. La tercera, de plom comú, porta una divisa grollera com
el séu metall: _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que
té_. Cóm sabré jo si esculleixo la bona?
PORCIA
Una d'elles guarda el meu retrat, príncep; si us el feu vostre,
també jo us perteneixo.
EL PRÍNCEP
Que guihi un déu la meva elecció! A veure: Vull tornar a llegir
les inscripcions. Què diu aquesta arca de plom? _Qui m'esculleixi
deu dar y aventurar tot lo que té_. Donarho tot... Y per què? Per
plom! Aventurarho tot per plom? Aquesta arca es perillosa. Els
homes que tot ho aventuren, ho fan solament ab l'esperança de
majors beneficis. Una ànima d'or no's deixa enlluernar per un
metall de rebutg; així es que jo no vull donar ni aventurar res
pel plom. Què diu l'argent de virginal color? _Qui m'esculleixi
obtindrà lo que's mereix_. Lo que's mereix?... Poc a poc,
marroquí; pesa ab imparcialitat el teu valer; si t'evalues per la
propria estima, de bastant ets mereixedor; més esser mereixedor
de bastant, es lo suficient pera pretendre aquesta bellesa? Y ab
tot, dubtar del meu mèrit, representaria, pera mí, una covarda
retirada. _Lo què jo mereixo?_ Es an ella! La mereixo per
l'altesa del meu naixement, per la meva riquesa, per les meves
dots, pel segell que em dóna l'educació, y sobre tot, pel meu
amor!... Veiam! y si sense mirar més escullís aquesta?... Llegim
una altra volta la sentencia grabada en l'or: _Qui m'esculleixi
guanyarà lo que molts homes desitgen_. No hi ha dubte! Es la
noble dama! Tothom la desitja; de les quatre parts del món se ve
a besar el tabernacle de la santa mortal que aquí se respira. Els
deserts de l'Hircania, les amples solituts de l'immensa Arabia,
són ara un encreuhament de rutes obertes pels prínceps que
visiten la bella Porcia! El reialme de les ones, quina cresta
ambiciosa escumeja contra'l cel, no es un aturador pels
llunyadans pretendents: com un xaragall el passen pera veure la
formosa Porcia. Una d'aquestes arques guarda sa divina imatge. Es
provable que sigui la de plom? Fóra un sacrilegi eix pensament
groller; brutalitat molt grossa ja sería donarli per llit de mort
aquesta obscura tomba!... Puc crèurela reclosa aquí en la plata,
menys preciosa dèu voltes que l'or pur? Oh, pensament culpable! A
una tant rica perla, al menys li cal una montura d'auri metall.
Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una
figura d'angel, més solament està esculpida a la superficie,
mentres que aquí es a dins, en un llit d'or, que l'angel reposa.
Doneume la clau. Escullo aquest, que passi lo que vulgui.
PORCIA
Aquí teniu la clau, preneula, príncep, y si el meu retrat es a
dintre, jo sóc vostra.
(Obre l'arca d'or)
EL PRÍNCEP
Oh, infern! Què es això? Una calavera que té un paper enrotllat
en una de ses conques. Llegimlo:
No es pas or tot lo que lluu,
sovint ho haveu sentit dir;
molts homes vènen llur vida
sols per contemplar mon brill.
Tanquen les daurades tombes
misèrrims cucs en llur si;
si haguessiu sigut discret,
lo mateix que sóu ardit;
de cos jove y vell de pensa,
ara en aquest pergamí
no hi tindrieu la resposta.
Adéu! Mon comiat es trist.
Ben trist, en veritat. Penes perdudes! Adéu, tu, flama
abrusadora! Salut a la desesperació gelada! Porcia, adéu! Massa
afligit me sento pera allargar una tant penosa separació. Així
sen van els dissortats.
(Sen va)
PORCIA
Alegra deslliurança! Anem, tanqueu les cortines! Que tots els del
séu color esculleixin ab igual fortuna!
(Sen van tots)
XI
VENECIA
UN CARRER
(Entren Salarino y Solanio)
SALARINO
Sí, company, te dic que he vist a Bassanio ferse a la vela;
Gracià s'ha embarcat ab ell, més estic segur que Llorenç no els
acompanya.
SOLANIO
Aquest coquí de juheu, ab els séus crits, ha desvetllat al dux
qui ha anat ab ell a regirar l'embarcació de Bassanio.
SALARINO
Ha fet tard; la nau ja brandava a tota vela. Però al dux se li ha
fet creure que Llorenç y la seva aimada Jèssica han sigut
descoberts, junts, en una góndola, y ademés, Antoni li ha
confirmat també que'ls dos amants no eren al navili de Bassanio.
SOLANIO
Mai en ma vida he vist furia tant desordenada, tant folla, tant
extranya, tant incoherenta com la que aquest goç de juheu
mostrava pels carrers: _Ma filla! Els meus ducats! Oh! la meva
filla fugada ab un cristià! Oh! els meus ducats en mans
cristianes! Justicia! La llei! Mos ducats y ma filla! Un sac
ple... no! no!... dos sacs plens de ducats, de ducats dobles, a
mi robats per la meva filla! Y de joies!... Dues pedres, dues
precioses y riques pedres robades per la meva filla... Justicia!
Que's trobi la filla! Ella té les pedres y els ducats!_
SALARINO
Y ja totes les criatures de Venecia el segueixen cridant: _Ohé!
sa filla, ses pedres, sos ducats!_
SOLANIO
Ja cal que'l bon Antoni sigui exacte al dia del venciment, sinó
ho pagarà ell tot això.
SALARINO
Diable! ara m'hi feu pensar, vós; un Francès ab qui jo parlava
ahir, me deia que en l'estreta mar que separa la França de
l'Anglaterra, un vaixell de la nostra ciutat havia anat a fons ab
sa opulenta càrrega. Desseguida, al dirme això, vaig pensar ab
Antoni y en mon interior desitjava que no fos un dels séus.
SOLANIO
Deurieu dirho an ell lo que sabeu; més sense brusquetat, pera no
afligirlo.
SALARINO
No hi ha un home mellor en tota la terra. He vist com se despedia
de Bassanio. Aquest li deia que s'apressaria a tornar quan més
aviat possible. Ell li ha respost: _No ho feu pas, Bassanio, no
vull que pera mi violenteu les coses, al contrari, espereu que'l
temps les hagi madurades. Y en quan a la lletra que jo he firmat
al juheu, que'l vostre pensament d'enamorat no sen ocupi. Esteu
alegre, consagreuvos tot al vostre festeig y a l'assegurança del
vostre amor per les demostracions que us semblin més
convincentes_. Dit això, els ulls plens de llàgrimes, ha girat la
testa, y d'esquena mateix, allargant el braç, ha pres la mà de
Bassanio, retenintla ab infinita tendresa entre les seves.
Aleshores, s'han separat.
SOLANIO
Diria que sols per Bassanio estima la existencia. Creume, anemlo
a trobar y ab alguna distracció esvahimli la melancolia que ell
mateix se dóna.
SALARINO
Sí, anem.
(Sen van)
XII
BELMONT
EN EL PALAU DE PORCIA
(Entra Nerissa, seguida d'un criat)
NERISSA.
Cuita! cuita! descorre les cortines a l'instant, per favor, que'l
Príncep d'Aragó acaba de jurar y ve desseguida a provar fortuna.
(Musica de corns)
(Entren El Príncep d'Aragó, Porcia y llurs seguicis)
PORCIA
Mireu: aquí hi ha les arques, noble príncep, si esculliu la que
guarda mon imatge, nostra festa nupcial serà prompte celebrada,
més si sóu dissortat, ja cal que sense planys ni discursos de cap
mena, us disposeu a partir immediatament.
EL PRÍNCEP
El meu jurament me força a tres coses: per de prompte, mai
revelar a ningú l'arca per mí escullida; després, mai pretendre
una dòna pera casarmhi, si erro l'arca bona, y per fí, deixarvos
a l'instant, si la sòrt no m'acompanya.
PORCIA
Aquestes són les condicions a les quals jura sometres aquell qui
s'aventura a possehir ma pobra persona.
EL PRÍNCEP
Dispost hi estic. Que la fortuna realci les meves esperances!...
Or, plata y plom groller. _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar
tot lo que té_. Cal que facis més bona cara abans que jo dóni o
aventuri res per tu! Què diu l'arca d'or? Ah! Veiam! _Qui
m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen_. Lo què molts
homes desitgen? Aquest _molts_ potser designa la folla multitut
qui es deixa enganyar per les apariencies; qui judica per lo que
enlluerna sa mirada, qui no sab veure l'interior de les coses,
com el falsiot que fa son niu a la vista de tothom, a l'aire
lliure, part defòra del mur, al mateix indret del perill. Jo,
doncs, no vull escullir lo que molts homes desitgen, perque no
vull anar de parella ab els esperits vulgars ni confòndrem ab les
barbres multituts. A tu, a tu vaig ara, reliquiari de plata!
Dígam novament quina es la teva divisa: _Qui m'esculleixi
obtindrà lo que's mereix_. Ben dit. En efecte, qui voldria abusar
de la fortuna obtenint honors mancats del sagell del mèrit? Que
ningú tingui la presompció de revertirse ab immerescudes
dignitats! Ah! si els imperis, els graus, les places, no
s'obtinguessin a força de corrupció; si els honors purs fossin
comprats no més al preu del propri mèrit, quanta gent núa veuriem
ben abrigada y quants que avui manen serien manats! Quan d'agram
rossegaire s'arrebassaria del bon grà de l'honor! Y quantes
llevors de noblesa, espigolades en els femers y en el rebutg dels
temps, treurien magnifica brostada!... Però anem a escullir. _Qui
m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. Jo preng lo que'm
mereixo. Doneume la clau d'aquesta arca, que aquí obro la porta a
la meva fortuna.
(Obra l'arca de plata)
PORCIA
Lo que hi trobeu no mereixía tant llarga espera.
EL PRÍNCEP
Què veig! El retrat d'un estúpit fent ganyotes qui m'allarga un
paper! Vaig a llegirlo. Que poc t'assembles a Porcia! Que
diferent ets de lo que jo esperava, de lo que jo mereixia! _Qui
m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. No mereixia altra cosa
que un cap d'idiota? Es aquest el preu equitatiu dels meus
mèrits?
PORCIA
El jutge y el culpable no poden ocupar el mateix lloc: són dos
papers de naturalesa oposada.
EL PRÍNCEP
Què diu aquí?
El foc m'ha trempat set voltes;
set voltes deu ser provat
per no esser erroni, el judici.
Una mena de gent hi ha
que no més abraça ombres,
y ombra es llur felicitat.
Ja ho sé que en eix món hi ha tontos
com jo, per fòra brillants.
L'esposa que a vós us plagui
meneu al llit, mes mon cap
serà y es símbol del vostre.
Ab això, aneusen, si us plau.
Com més aquí m'estés, més lleig paper hi faria. Ab una testa
d'idiota havia vingut a galantejar, més ara men vaig, ab dues.
Adéu, dòna encisera! Cumpliré mon jurament y soportaré ab
paciencia la meva desgracia.
(El Príncep d'Aragó sen va ab el séu seguici)
PORCIA
Mireu el papelló, com s'ha cremat al llum! Oh! aquests tontos
carregats de reflexions! Quan se decideixen a obrar tenen el dò
de malversarho tot ab llur sapiencia.
NERISSA
No es cap disbarat el vell proverbi: forca y casori, coses del
destí!
PORCIA
Anem! clou les cortines, Nerissa.
(Entra un missatger)
MISSATGER
Missenyora aont es?
PORCIA
Aquí. Missenyor, què vol?
MISSATGER
Senyora, acaba d'arribar a la vostra porta un jove venecià, qui
precedeix y anuncia la vinguda del séu amo. Porta de part d'ell
substancials homenatges, compresos en presents de gran valúa,
ademés dels compliments y frasseigs de la més fina gentilesa. No
he vist mai un embaixador d'amor tant proprici: cap dia d'abril
ha anunciat tant delitosament la vinguda de l'abundós estiu com
aquest herald la vinguda del séu amo.
PORCIA
Prou, prou, no parlis més! Mitg temo que aviat no'm diguis que es
un dels teus parents, quan així dispendíes ta verbositat de les
grans festes pera lloarlo. Vina, vina, Nerissa; el temps me manca
pera veure aquest lleuger correu de Cupidó que tant apunt arriba.
NERISSA
Mestre Amor vulgui que siga Bassanio.
(Sen van tots)
XIII
UN CARRER DE VENECIA
(Entren Solanio y Salarino)
SOLANIO
Y ara digues, quines noves corren pel Rialto?
SALARINO
Segueix corrent la brama, per ningú desmentida, que una de les
naus d'Antoni, carregada que era una riquesa, ha fet naufragi en
el estret, als _Goodwins_; penso que així s'anomena aquell
indret. Es un baix fons perillós y malestrug aon sepultades
geuhen les carcasses de molts navilis de fonda calada. Aquesta es
la nova, dat el cas que'l rum rum que jo't porto sigui un fill
dels que la veritat engendra.
SOLANIO
Voldria que fos tant fals com la més trafica de les comares que
mai hagi rosegat pa de pessic o bé fet creure als séus veíns que
les llàgrimes l'anegaven per la pèrdua d'un tercer espòs. Més
pera no enfonzarme en un mar de digressions y no entorpir la via
planera de la senzilla conversa, es ben cert que'l bon Antoni,
l'honrat Antoni... Oh! que jo no trobi un calificatiu prou digne
de precedir el séu nom!...
SALARINO
Vaja! vés a la fí!
SOLANIO
Eh! Què dius?... Y bé, la fí es que ha perdut un navili.
SALARINO
Déu vulgui que sigui aquesta la darrera de les seves pèrdues.
SOLANIO
Déixam dir a l'instant _Amen!_ de tanta por que tinc que'l diable
no vingui a trencar la meva oració, perque míratel com ve cap
aquí en forma de juheu. (Entra Shilock) Y doncs, Shylock? Què's
diu de nou entre'ls marxants?
SHYLOCK
Vosaltres, mellor que ningú, heu sabut la fugida de la meva
filla.
SALARINO
Això es veritat. Y lo que's jo, conec el sastre que li ha fet les
ales ab les quals ha emprès la volada.
SOLANIO
Y en quan a Shylock ja sabia que l'aucell tenia tota sa ploma, y
que en eix punt, està en la natura de tots els aucells el deixar
la vella.
SHYLOCK
Damnada està per tal fet.
SALARINO
Ben cert, si el diable la jutja.
SHYLOCK
Ma sang y ma carn revoltarse així!
SOLANIO
Què, vella carronya! Això't passa a la teva edat?
SHYLOCK
Vull dir la meva filla; que es ma sang y ma carn.
SALARINO
Hi ha més diferencia entre ta carn y la seva que entre la gaieta
y l'ivori, y en quan a les vostres sangs, la teva es el roig
most, la seva ví del Rhin... Però, digueunos, sabeu si Antoni ha
tingut o no alguna pèrdua en mar?
SHYLOCK
Quin altre mal negoci pera mí! Heus aquí un fallit, un trist
pròdig que ab prou feines gosa a mostrar el cap en el Rialto! Un
pidolaire que acostumava a venir a la plaça pera treure més al
sol que no tenia a l'ombra! Que no pensi ab sa lletra! No sabía
dirme altre nom que usurer. Que descuidi sa lletra! Acostumava a
deixar diners sols per delicadesa cristiana. Que oblidi sa
lletra!
SALARINO
Bah! no dubto que si Antoni't manqués, tu no li voldríes pas la
seva carn. De què't serviria?
SHYLOCK
D'esqué pels peixos. Y sinó pera satisfer ma venjança. Ell m'ha
fet abaixar la cara ab sos menyspreus, per ell he deixat de
guanyar mitg milló, s'ha rigut de mes pèrdues, s'ha mofat dels
meus tants per cent, ha trepitjat la meva raça, ha esbullat els
meus negocis, ha refredat mos amics y encès mos enemics... y per
quina raó? Perque sóc juheu! Que no té ulls un juheu? Un juheu no
té per ventura mans, órgans, proporcions, sentits, afeccions y
passions? No's nodreix ab iguals aliments, no el fereixen les
mateixes armes, no està subjecte a malalties d'una mateixa llei,
no's cura pels mateixos medis, no l'escalfa el mateix estiu y no
el refreda el mateix hivern que a un cristià? Si se'ns trenca la
pell no sagnem, acàs? No som forçats a riure si ens
pessigollejen? Si ens emmatzinen, que per ventura no morim
nosaltres? Y si ens ultratgen no tindrem dret a venjarnos? Si en
tot lo demés som com vosaltres, també volem assemblarvos ab això.
Quan un cristià es ultratjat per un juheu, aont el conduheix la
seva humilitat? A la venjança! Quan un juheu se sent ofès per un
cristià, seguint el séu exemple, aon deu dirigir sa paciencia?
Doncs siga, a la venjança! La perfidia que de vosaltres he après
jo me la faré valdre y caigui la desgracia sobre meu sinó
allissono a mos mestres.
(Entra un criat)
EL CRIAT
Senyors, mon amo Antoni, que's troba a casa seva, desitja
parlarvos a tots dos.
SALARINO
Nosaltres l'hem cercat per tots indrets.
SOLANIO
Aquí se'ns en acosta un que també es de la tribu! Dubto que sen
trobi un altre pera fer el tres, si es que'l mateix diable no
esdevé juheu.
(Sen van Solanio, Salarino y El Criat)
(Entra Túbal)
SHYLOCK
Digues, Túbal, quines noves portes de Gènova? Has trobat la meva
filla?
TÚBAL
D'ella he sentit parlar en més d'un indret, però no m'ha sigut
possible trobarla.
SHYLOCK
Malament! Malament! Remalament! Dóna per perdut un diamant que
m'havia costat dos mil ducats a Francfort! Mai fins ara havia
caigut la maledicció sobre la nostra raça; jo no l'he sentida
fins ara... Hi perdo dos mil ducats en tot això, sense comptar
algunes joies precioses, ben precioses joies!... Aquí la voldria
la meva filla, morta, a mos peus, ab les joies penjantli en les
orelles!... Enterrada la voldria, aquí, a mos peus, ab els ducats
dins de sa caixa!... Y cap nova, cap, dels dos fugats!... No, ni
una!... Y ja ni sé quan han pujat tots els treballs de recerca.
Sí, pèrdua sobre pèrdua! Fuig el lladre ab tant; tant pera trobar
el lladre! Y res pera satisferme, ni una ombra de venjança! Ah!
totes les desgracies cauhen sobre mes espatlles, sols en mon pit
esclaten els sanglots, pera mon rostre són totes les llàgrimes!
(Plora)
TÚBAL
No, per cert, a altres homes persegueix la desgracia. Antoni
segons he sentit dir a Gènova...
SHYLOCK
Què! Què! Què? Una desgracia? Una desgracia?
TÚBAL
Ha perdut una nau que retornava de Trípoli.
SHYLOCK
Gracies a Déu siguin dades, bon Déu, gracies! Ja es ben veritat?
Ja es ben veritat?
TÚBAL
Jo he parlat ab uns mariners lliurats del naufragi.
SHYLOCK
Te dóno les gracies, bon Túbal!... Es una bona nova; sí, bona
nova! Bé! Bé! Y aont això? A Gènova?
TÚBAL
M'han dit que la vostra filla, a Gènova, ha malgastat vuitanta
ducats en una nit!
SHYLOCK
Me claves un punyal... Mai més veuré el meu or. Vuitanta ducats
d'un sol cop! Vuitanta ducats!
TÚBAL
Han vingut ab mí a Venecia uns acreedors d'Antoni, y asseguraven
que no s'escaparà de fer fallida.
SHYLOCK
Això m'anima. El marejaré, el torturaré; això m'entussiasma.
TÚBAL
Y un d'ells ha ensenyat una tombaga que l'havia comprat a la
vostra filla a preu d'un mico.
SHYLOCK
La desgracia l'aplani! Com me tortures, Túbal: era la meva
turquesa. Era un present de Lia, de quan joves; no l'hauria
donada per tot un bosc de micos.
TÚBAL
Y no hi ha dubte, Antoni està enfonzat.
SHYLOCK
Sí, tens raó, es veritat. Vés, corre, Túbal, retentme un home de
lleis, quedeu compromesos ab quinze dies d'anticipació... Si no'm
paga, vull ferme ab el séu cor: quan ell hagi desaparegut de
Venecia faré tot el negoci que a mí em plagui. Corre, Túbal, y
vina a retrobarme a la nostra sinagoga; via, bon Túbal. A la
nostra sinagoga, Túbal!
(Sen van)
XV
EL PALAU DE PORCIA, A BELMONT
(Entren Bassanio, Porcia, Gracià, Nerissa y altres acompanyantes.
Les arques estan visibles)
PORCIA
Jo us prego de detindreus. Espereu un dia o dos a aventurarvos;
si no acerteu, jo perdo així la vostra companyia. Tardeu doncs,
un poc més. Hi ha no sé què (no es pas l'amor, no,) que'm fa
sentir quan me doldria perdreus; y un tal pressentiment, ja sabeu
vós que no vindrà de l'odi. Pera ferme compendre mellor, doncs,
(y això que la verge sols gosa parlar ab el propri pensament), jo
voldria retenirvos un mes o dos aquí, abans que pera mí
temptessiu la fortuna. Jo podria ensenyarvos la manera de ben
escullir, sinó que aleshores seria una perjura y jo no ho seré
mai. Per altra part, podeu mal escullir y aleshores me deixareu
ab el negre dolor de no haver estat perjura. Malhagin els vostres
ulls! Són ells els que m'han encantat y mitg partit en dues:
vostra es l'una meitat, l'altra meitat es vostra... ai, volia dir
meva; però si es meva es també vostra, y així sóc vostra entera.
Oh! crudel destí el que alça un mur entre el proprietari y la
proprietat, y fa que sentintme jo vostra, no'm pogueu vós
pendre!... Si així passés que sen vagi la sòrt a l'infern y no
pas jo! Parlo massa, ja ho veig, més es pera aturar el temps,
allargarlo, retenirlo, distreurel y així retardar la vostra
elecció.
BASSANIO
Deixeume, deixeume escullir que aquest estat me posa en tortura.
PORCIA
En tortura Bassanio? Digueu així que en vostre amor s'hi amaga
alguna traició.
BASSANIO
Cap, a no esser que fos la terrible traició del dubte que em fa
tèmer per la possessió d'allò que estimo. Hi ha tant de parentiu
y afinitat entre la neu y la flama, com entre la traició y el meu
amor.
PORCIA
Sí, sí; però jo temo que ara no parleu com un home a qui la
tortura força a parlar.
BASSANIO
Prometeume la vida y diré tota la veritat.
PORCIA
Doncs siga; confesseu y viviu.
BASSANIO
Si haguessiu dit: confesseu y aimeu, en dos termes hauriau enclòs
la meva confessió. Oh dolcíssim torment quan l'atormentadora
desvetlla en mí la resposta que ha de deslliurarme! Anem! Guieume
a les arques y a la meva sòrt.
PORCIA
Anem doncs! En una de elles sóc tancada; si m'estimeu m'hi
trobareu. Nerissa y tots vosaltres, retireuvos un poc... soni la
musica mentres que ell esculleixi! Si perd acabarà com el cigne
que expira cantant; y perque sigui més fidel la comparança, mos
ulls seran el xaragall aon trobi ell l'humit coixí de mort. Mes
potser guanyarà: y aleshores què serà la musica? Oh, serà
l'esclat de la trompeteria de quan els vassalls fidels saluden a
un rei coronat de nou; serà el dolç ressonar d'aubada que's
filtra a l'orella del nuvi ensomniat y el crida a casament...
Mireusel! camina ab tanta magestat, però més ric d'amor que'l
jove Alcides al deslliurà la verge que l'afligida Troya oferia en
tribut al monstre de la mar. Jo estic disposta al sacrifici,
aquestes dònes, aquí, a part, són les Dardanianes, qui ab el
visatge descompost venen a veure el dessenllàs de l'acte...
Coratge, Hèrcul! Viu tu, y em faràs viure... Me corpren molta més
ansia a mí qui contemplo el combat, que a tu qui l'afrontes.
(Comença la musica. Mentres Bassanio medita davant les arques, se
sent la cançó que segueix:)
Digam aon l'amor s'hostatja?
En la testa o en el cor?
Digam com naix y es nodreix?
Respòn, respòn.
L'amor s'engendra en els ulls,
viu de mirades, y mor
en el breçol que l'ampara.
Brandem tots les campanes per l'amor.
Jo canto: Ning, nang, abranda!
TOTS
Ning, nang, abranda!
BASSANIO
Se veu que'ls més hermosos defòres poden esser els més falsos. El
món està en contínua decepció per culpa de l'ornament. Quan de
justicia's tracta, quina es la causa tant desesperada y negra que
un home de paraula dolça no n'atemperi l'horror? En religió hi ha
cap heretgia, per condempnable que sigui, que santificada per una
calva austera y autorisada per un text, no pugui amagar sa
baixesa dessota una bella forma? No hi ha cap vici, per petit que
sigui, que no prengui els colors de la virtut. Si n'abonden de
covards, ab el cor fals com esgraonada de sorra, que ostenten la
barba d'un Hèrcul y d'un Mart ferotge! Penetreu en son interior:
el séu fetge es blanc com la mateixa llet! S'acuiracen ab les
despulles de la força sols pera ferse temibles... Contempleu la
bellesa y veureu com se guanya a pes d'enflocadura; d'aqui ve
aquest miracle, nou en la naturalesa, de que les dònes més
opulentes siguin al mateix temps les més escuàlides. Mireu com
eixes trenes reguinxolades en anelles d'or y què ab l'airè's
mouhen tant graciosament sobre una pretesa hermosura, sovint no
són més que la deixa d'un altre cap, y aquell aon nasqueren geu
en el sepulcre! Què es l'ornament, sinó la platja del mar més
perillós? El vel magnífic qui cobreix una bellesa indiana? Es, en
una paraula, l'apariencia de la veritat ab que's vesteix un segle
pervers que als més prudents voldría esgarriar. Y per això, or
cridaner, aspre aliment de Mides, jo't rebutjo. (Senyalant l'arca
de plata) Y a tu també, pàlit y ordinari mediador entre home y
home... Però tu; oh! plom trist, que més aviat fas una menaça que
una promesa, tu'm commous per ta senzillesa més que per tes
paraules y jo sóc qui t'escullo! Que'n sigui el resultat la meva
ditxa.
PORCIA
Com se dissipen en els aires totes les altres emocions,
inquietuts, foll desesper y tremolosa esgarrifança, y gelosia
d'ull verdós! Modérat tu, oh amor! calma ton èxtassi, atura
aqueix torrent de joia, disminueix el sobrepuig; ta beatitut
m'omplena massa y atenuarla deus, sinó de goig m'ofegaré.