BASSANIO... el séu amic.
SOLANIO...
SALARINO...
GRACIÀ... amics d'Antoni y de Bassanio.
LLORENÇ... enamorat de Jèssica.
SHYLOCK... jueu.
TÚBAL... altre jueu, amic de Shylock.
LANCELOT GOBBO... el graciós, criat de Shylock.
EL VELL GOBBO... pare de Lancelot.
LLEONART... criat de Bassanio.
BALTASAR...
STEVE... criats de Porcia.
PORCIA... rica pubilla.
NERISSA... la seva acompanyanta.
JÉSSICA... filla de Shylock.
MAGNÍFICS SENADORS DE VENECIA.
OFICIALS DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA.
UN GUARDA DE PRESÓ.
CRIATS y demés gent de servei.
L'acció té lloc, ara a Venecia, ara a Belmont,
en la rica finca de Porcia, en terra ferma.
I
VENECIA
L'AGENCIA DE COMERÇ D'ANTONI
(Entren Antoni, Salarino y Solanio)
ANTONI
En bona fe, no sé esplicarme la raó de la meva tristesa. Me
preocupa, y a vosaltres també, segons diheu. Mes no puc endevinar
com m'ha vingut, perque de mí s'ha apoderat, d'aon naix, ni de
quina fusta es feta. Lo cert es que'm té aturdit fins a tal punt,
que quasi jo mateix me desconec.
SALARINO
Es que el vostre pensament, voleiant per l'Occeà, segueix les
vostres naus, riques senyores de les onades, ab ses veles
magestuoses; o, més ben dit encara, ornaments movibles de la mar
que passan brandant triomfalment ses ales de tela, vora les
humils barques mercants, y en reben sa gentil reverencia.
SOLANIO
Creieume, senyor, que si jo veiés els meus interessos en semblant
perill, una gran part del meu cor sensible volaria darrera les
meves esperances. Y no pararia d'estirar brins d'herba pera saber
d'aon bufa'l vent, d'observar en els mapes els ports y els molls;
y tot quant, per les meves suposicions, me fes tèmer una
desgracia pels meus barcos, me seria un motiu de tristesa.
SALARINO
El meu propri buf, al refredar ma sopa, me faria esgarrifar ab el
pensament del gran mal que un vent massa fort pot causar en el
mar. No podria veure escòrrers un gra d'arena del rellotge, sense
pensar ab els baixos fonds, ab els bancs de sorra; sense veure el
meu hermós _Sant Andreu_ encallat, ab son arbre mestre més baix
que la quilla com si volgués besar la seva tomba. Podría per
ventura anar a l'iglesia y, devant del sant edifici de pedra, no
pensar de sobte ab aquells rocams temibles que no més en tocant
el flanc de la meva nau l'esbotzarien... derramant totes les
meves especies per les ones de crestes bramadores que
s'engalanarien ab les meves sedes? Me fóra això possible sense
tremolar per tota aquesta opulencia que en un instant pot esser
reduhida a no res? Es que puc aturar el pensament en aital
pensament sense pensar que una semblant inquietut m'entristiria
en gran manera? Vaja, no diguem paraules vanes. Jo afirmo que si
Antoni no está alegre, es perque té'l pensament posat en les
seves mercaderies.
ANTONI
No, creieume: gracies a la fortuna, els meus embarcs no estan
aventurats en una sola cala, ni en un sol punt; y no tots els
meus bens estan exposats als etzars d'aquesta anyada. No són,
doncs, les meves especulacions que'm posen trist.
SALARINO
Serà que esteu enamorat?
ANTONI
Fòra! Fòra!
SALARINO
Tampoc enamorat? Aleshores digueu que si esteu trist es perque no
esteu alegre; us seria igualment fàcil riure y saltar y dir que
esteu alegre perque no esteu trist. Per Jano el de les dues
cares! Mireu que la naturalesa engendra en aquests temps uns
tipus ben extranys! Els uns guinyen l'ull eternament rient com
lloros al sò del sac de gemecs; els altres posan una cara tant
macilenta y agra que no us ensenyarien les dents a través d'una
rialla, encara que'l mateix Nestor els jurés que la gresca fa
partir de riure.
(Entren Bassanio, Llorenç y Gracià)
SOLANIO
Mireu qui s'acosta: Bassanio, el molt noble parent vostre, ab
Llorenç y Gracià. Adéu! Us deixem ab més bona companyia.
SALARINO
Hauria restat ab vós fins a tant que us hagués vist l'ànima
alegra, però com que us venen amics mellors que jo, men vaig.
ANTONI
Molt agradósa m'es la vostra voluntat. Jo'm penso, per això, que
si us en aneu es perque'ls vostres negocis us reclamen y
aprofiteu l'ocasió pera deixarme.
SALARINO
Bon dia, molt senyors meus!
BASSANIO
Quin dia s'ha de riure, bona gent? Digueume, quan, senyors? Us
aneu tornant massa esquerps. Té d'anar sempre així la cosa?
SALARINO
Posèm els nostres esplais a la mercè dels vostres.
(Sen van Salarino i Solanio)
LLORENÇ
Bassanio, senyor meu, ara que ja heu trobat a Antoni, nosaltres
dos us deixarem. Però us prego que no oblideu la vostra promesa
de trobarnos per l'hora del dinar.
BASSANIO
No mancaré.
GRACIÀ
Diria que no esteu gaire content, Antoni. Us pesen massa les
preocupacions d'aquesta vida; heu de pensar que la perdeu
comprantla a cost de massa afanys. Creieume, no sóu, avui, ni
l'ombra de lo que fòreu.
ANTONI
Jo prenc el món per lo que es, Gracià; un teatre aon cadascú dèu
jugar el séu paper, y el meu es l'estar trist.
GRACIÀ
Pel meu compte, doncs, el paper de boig! Que les arrugues de la
vellesa'm surtin a força d'alegria y de rialles! Més me plaurà
sentirme les entranyes bullentes de ví que'l cor glassat ab
sospirs malagradosos! Per què un home ab el cos ple de sang
xardorosa hauria de semblarse al séu avi, emmotllat en guix? Per
què dormir quan estàs despert, y esgrogueirte y fóndret de mal
humor? Escolta, Antoni, jo t'estimo, y ara parla la meva amistat:
hi ha una mena d'homes, qual rostre de color de cera sembla un
llac d'aigües putrefactes, que expressament se't mostren immòvils
y seriosos per emmantellarse ab una reputació de sabiesa, de
gravetat y de profondor y que semblen dirte: _Jo sóc micer
l'Oracle; quan jo obro els llavis, que cap goç no lladri!_ Oh,
bon Antoni! Quants ne conec que passan per sabis no més perquè
callan sempre, y estic ben segur que si obrien la boca farien
tornar mal parlats als séus oients, obligantlos a tractar al
pròxim imbècil! Un altre dia m'extendré més. Creume, no vulguis
pescar ab l'esqué de la melancolia, la reputació, aquest gojó
dels tontos!... Anem, bon Llorenç... A reveure!... En havent
dinat acabaré el sermó.
LLORENÇ
Anem. Us deixem fins a l'hora del dinar. A mí sí que'm toca fer
de sabi mut; aquest Gracià no'm deixa obrir mai boca.
GRACIÀ
Bona l'hem feta! Sigues, per dos anys més encara, el meu company
fidel, y ni tu mateix recordaràs el sò de la teva veu.
ANTONI
Adéu! A la vostra escola me farieu tornar garlaire.
GRACIÀ
Mellor, en bona fe!... car el silenci es cosa que sols escau a
les llengües en salmorra o a les verges fredament castes.
(Sen van Llorenç y Gracià)
ANTONI
Hi trobeu un sentit en tot això?
BASSANIO
Gracià es l'home de Venecia que té més gracia en dir abundoses
frevolitats. Els séus acerts són com dos grans de blat perduts en
dos quarters de pallús; els cercareu tot un dia pera trobarlos y
quan els tindreu, no valdran la pena d'haverlos cercat.
ANTONI
Bé, digueume ara quina es aquesta dama a la qual heu promès un
secret pelegrinatge? M'heu assegurat que avui men parlarieu.
BASSANIO
Vós no ignoreu, Antoni, el mal estat en que he posat la meva
fortuna, ostentant per cert temps un luxo excessiu que les meves
rendes no m'han permès fer durar. No'm queixo de no poder seguir
ab la brillantor passada; la meva gran inquietut es lliurarme
honradament dels deutes, més que regulars, als quals m'ha lligat
la meva joventut, un xic massa pròdiga. Es a vós, Antoni, a qui
més dec en diners y en afecte; y en virtut de la vostra afecció
me decideixo a comunicarvos els plans y projectes que he fet pera
lliurarme dels meus deutes.
ANTONI
Jo us prego, Bassanio, que'm feu sabedor dels vostres plans; y
si, com totes les vostres accions, segueixen l'honrada via, podeu
estar segur que la meva bossa, la meva persona, els meus darrers
medis, estan a cor-obert a la vostra disposició.
BASSANIO
Quan essent colegial perdia una fletxa, tot seguit ne tirava una
altra en la mateixa direcció y d'igual distancia y la seguia ben
atent ab la mirada pera veure si trobava la primera, y
aventurantne dues, esdevenia sovint que dues ne cullia. Per
l'exemple que us trec de l'infantesa veureu quan candorós es mon
intent. Jo us dec molta cosa y per les meves turbulencies de
jove, està perdut tot lo que us dec; però si vós esteu d'acord en
engegar una segona fletxa, en igual sentit que la primera, com
que jo seguiré'l séu vol atent, no dubto mica de trobarles totes
dues, y quan no, de portarvos la segona, tot quedant vostre molt
agrait deudor per la primera.
ANTONI
Vós qui em coneixeu, no haurieu de tantejar la meva amistat
enginyosament com si dubtessiu d'ella. Y m'agravien més els
vostres dubtes, posant en interrogació mon ferm desprendiment,
que si m'haguessiu malversat tot lo que tinc. Vós que sabeu lo
que us convé y lo que jo puc, digueume desseguida lo que dec fer
y ho faré. Així, parleu.
BASSANIO
Hi ha a Belmont una rica pubilla d'una tal bellesa, que les més
rares virtuts abrillanten; jo dels séus ulls he rebut ja dolços
missatges muts. S'anomena Porcia, y en res es inferior a la filla
de Cató, la Porcia de Brutus. No ignora l'univers el séu valer,
car els quatre vents li envien galans ilustres de tots costats;
sa cabellera radianta cau sobre ses espatlles com una pluja d'or
y es ella qui fa de sa finca de Belmont una segona platja de
Colcos, aont els Jàsons s'aturan pera conquerirla. Oh, Antoni,
amic meu. Si jo tingués solsament els medis pera sostenir la
rivalitat ab ells, tant venturosa'm parla la meva ànima, que'l
triomf hauria d'esser, sens dubte, meu.
ANTONI
Ja sabs que la meva riquesa es tota pel mar; jo no compto ab
diners ni ab medis de reunir de sobte una grossa cantitat. Però
vés, prova, mira quan pot el meu crèdit a Venecia. Jo estic
disposat a exprèmel fins a l'últim escut per que tu ten vagis ben
equipat a Belmont, vora la bella Porcia. Vés, cerca, jo cercaré
per la meva part, y estic segur que trauré diners de la confiança
o de la simpatia que inspiro.
(Sen van)
II
BELMONT
A CASA DE PORCIA
(Entren Porcia y Nerissa)
PORCIA
Me pots ben creure, Nerissa, el meu esser breu està força cansat
d'aquest gran món.
NERISSA
Seria molt natural, estimada senyora, si vostres desditxes fossin
tantes com les vostres prosperitats. Per lo tant, segons veig, el
molt menjar fa emmalaltir, lo mateix que la gana. Se veu que no
es del tot menyspreuable un mitjà viure; lo superfluu més aviat
envelleix, lo senzillament necessari es de més llarga vida.
PORCIA
Bones màximes y ben dites!
NERISSA
Mellors serien si fossin practicades.
PORCIA
Si el fer sigués tant fàcil com ho es saber lo que cal fer, les
hermites serian iglesies y les cabanes dels pobres, palaus de
prínceps. El bon predicador es aquell que segueix els propris
consells. Me serà més planer ensenyar a vint persones lo que es
obrar rectament, que esser una de les vint que han de cumplir els
meus preceptes. Ja pot el cervell inventar lleis pera domar les
passions, que'l temperament fogós saltarà per damunt de la regla
freda; l'esbogerrada joventut se fa llebra y s'esmuny dels
paranys que li posa l'impotent consell. Mes aquestes raons no són
gens propries en vigilies d'escullir marit... Ai!, què dic,
escullir? Jo no puc ni escullir a qui voldria ni refusar a qui em
desagrada. Com la voluntat de la filla viva s'ha de doblegar a la
del pare mort!... No es ben crudel, Nerissa, de no poder escullir
ni refusar ningú?
NERISSA
El vostre pare fou sempre un sant varó y els homes com ell solen
estar guiats per l'inspiració en llurs últims volers. Heus aquí
perque d'aquesta mena de joc, en virtut del qual vós sereu del
qui esculleixi, segons la seva oculta intenció, entre les tres
caixes d'or, de plata y de plom, no'n sortirà més que bé pera
vós, esteune segura l'home sortat será digne del vostre amor. A
veure! Sentiu ja alguna amorosa afecció per un d'aquests
nobilíssims pretendents que han arribat?
PORCIA
Voldria que'm tornesses a dir els séus noms, un per un; a mida
que tu'ls nomenaràs jo tels aniré describint y així, per la
descripció, endevinaràs el meu afecte.
NERISSA
Primer que tots el príncep napolità.
PORCIA.
Ah! aquest degué nàixer a l'estable, que no més parla del séu
cavall; s'envaneix com d'un acte de gran mèrit de poderlo ferrar
ell mateix! Tinc por que la seva mare no hagi fet l'arneta ab un
ferrer.
NERISSA
Després ve'l compte palatí.
PORCIA
No més fa que arrugar les celles com si volgués dir: _Si no'm
voleu, decidiuho d'un cop_. Escolta sense somriure les més
gracioses converses. Temo que a l'envellir se converteixi en
filosof ploraner, ja que de jove està tant donat a la tristesa.
Primer voldria casarme ab un cap de mort portant un òs a la boca,
que ab un d'aquests dos homes. Déu me lliure d'ells!
NERISSA.
Y del cavaller francès, senyor Lebon, què men diheu?
PORCIA
Que passi per un home ja que Déu l'ha posat a la terra.
Certament, jo sé que es un pecat burlarse d'algú, però d'ell, ho
dubto. Aquest té un cavall mellor que'l del Napolità; la mala
costum d'arrugar la cella la té encara més viva que'l compte
palatí. Es un conjunt de tots els homes, sense esser un home. Que
una merla canti y ell a l'instant fa una cabriola; se barallaria
ab la seva ombra. Si m'hi casava no tindria un marit, sinó vint.
En fí, si em desdenyava, jo el perdonaria; doncs encara que
m'estimés follament jo mai podria correspòndrel.
NERISSA
Que direu, doncs, a Fauconbridge, el jove baró d'Anglaterra?
PORCIA
Ja sabs tu que no li dic res perquè l'un y l'altre no'ns entenem;
ell no parla llatí, ni el francès, ni l'italià y tu pots jurar
solemnement que jo no posseeixo un borrall d'anglès. Té l'aire
d'un home distingit, més ai!... qui pot parlar ab un maniquí?
Però que extravagant vesteix! Diría jo que ha comprat el perpunt
a Italia, els calçons a França, el casquet a Alemanya y ses
maneres ací y allà, per tot arreu.
NERISSA
Y que'n penseu del séu veí, el lord Escossès?
PORCIA
Que's mostra caritatiu ab el séu veinatge, puig ha emmatllevat
una bofetada a l'Anglès y ha jurat tornarli tant prompte li sigui
possible. Crec que'l Francès li surt en fiança y promet tornar en
lloc d'una bofetada, dues.
NERISSA
Com trobeu el jove Alemany, el nebot del duc de Saxe?
PORCIA
Fastigós al matí quan està dejú y encara més a la tarda quan està
ubriac. En sos bons moments, val un xic menys que un home, en els
pitjors, un xic més que una bestia: Si per desgracia me toqués,
no'm mancarà un medi d'escaparme d'ell.
NERISSA
Si temptava la prova y guanyés ab son acert a l'escullir la
caixa, vós anirieu contra la voluntat del vostre pare, no
volentlo.
PORCIA
Doncs tement ja una desgracia, te prego que posis un bon vas de
ví del Rhin damunt la caixa oposada; així, encara que'l mateix
diable hi fos a dins, no dubto pas que ell la triarà. Faria tot
lo del món, Nerissa, primer que casarme ab una esponja.
NERISSA
No heu de tèmer res, senyora, que cap d'aquests nobles serà per
vós; tots m'han fet saber la llur resolució d'entornarsen al séu
país y de no alterarvos més ab ses atencions, a no esser que, per
obtenirvos, hi hagi un nou medi sense la tria de les caixetes
imposada pel vostre pare.
PORCIA
Encara que ma vida degués envellir com la de la Sibyla, jo
moriria casta com Diana si el ser d'un home no'm ve segons
l'últim volè del meu pare. Estic meravellada de la discreció
d'aquesta colla d'aspirants; no n'hi ha cap entre ells que jo no
vulgui ben lluny de mí y a Déu prego que a tots els concedeixi
bon viatge.
NERISSA
Us recordeu, senyora, d'un Venecià, sabi y valent a l'ensemps,
que en vida del vostre pare vingué aquí en companyia del marquès
de Montferrat?
PORCIA
Sí, sí, Bassanio! Me sembla que li deian aquest nom.
NERISSA
Aquest mateix, senyora; y entre tots els homes que'ls meus pobres
ulls han vist no'n recordo cap de més digne d'obtenir una dòna
hermosa.
PORCIA
No l'he oblidat y si el record m'es fidel, mereix les teves
alabances.
(Entra un Criat)
PORCIA
Parla! Què hi ha de nou?
EL CRIAT
Senyora, els quatre extrangers us demanan pera pendre comiat de
vós. Ademés ha arribat un correu que envia el príncep del Marroc,
avançant la nova de l'arribada del séu senyor que serà aquesta
nit mateixa.
PORCIA
Si ab tant de gust com veig marxar aquests quatre pogués veure
l'arribada del cinquè, cosa dolça seria pera mí la seva vinguda.
Però si tenint les qualitats d'un sant té la cara del color del
diable, m'agradaria més pera confessor que pera marit. Vina,
Nerissa. (al Criat) Passa al davant, estornell! Acabem de plantar
un aspirant al carrer y ja a la porta en truca un altre.
(Sen van)
III
VENECIA
DAVANT LA CASA DE SHYLOCK
(Entren Bassanio y Shylock)
SHYLOCK
Tres mil ducats? Bé.
BASSANIO
Sí, senyor, per tres mesos.
SHYLOCK
Per tres mesos? Bé.
BASSANIO
Y com ja us ho he dit, Antoni donarà sa fiança per aquesta
cantitat.
SHYLOCK
Antoni fiador... Bé.
BASSANIO
Podeu ferme aquest favor? Me voleu donar aquesta alegria? Podré
saber la vostra resposta?
SHYLOCK
Tres mil ducats, per tres mesos y la fiança d'Antoni...
BASSANIO
Què hi responeu?
SHYLOCK
Antoni es bò.
BASSANIO
Heu sentit dir mai lo contrari?
SHYLOCK
Oh! no, no, no, no. Si jo dic que es bò es que vull dir que es
solvent. Però'ls séus interessos estan en perill: té una nau camí
de Trípoli y una altra cap a les Indies. Ademés, acabo
d'enterarme en el Rialto, que una tercera de les seves
embarcacions se dirigeix a Mèxic, una quarta a l'Anglaterra; y
d'altres ne té encara en llunyanes especulacions aventurades. Ara
bé; les naus no són més que fustes, al cap y a la fi; els
mariners homes com els altres. Heu de saber que hi ha rates de
secà y rates d'aigua; lladres de terra y lladres marins: vull dir
pirates; després hi ha els perills de les aigües, dels vents y de
les roques. Tres mil ducats?... Crec que puc aceptarli la fiança.
BASSANIO
Esteune ben segur que podeu.
SHYLOCK
Ben segur vull estarne y es pera assegurarmen que ho vull
reflexionar. Podria parlarli a Antoni?
BASSANIO
Podeu venir a dinar ab nosaltres.
SHYLOCK
Oh, mai! No vull fer sentor de porc, ni menjar d'allò que'l
vostre profeta Nasareth ne feu l'estada del diable! Molt a gust
compro y venc ab vosaltres, hi passejo, hi parlo, y demés coses
per l'istil; però de cap manera vull menjar, beure ni pregar ab
vosaltres. Què's diu de nou pel Rialto? Qui vé cap aquí?
(Entra Antoni)
BASSANIO
Es el senyor Antoni.
SHYLOCK, (per si)
Quin aire'l séu, de publicà servil y empalagós! Com a cristià el
detesto, però més encara per la seva indigna humilitat de deixar
el diner de franc, ab lo qual fa que baixi l'interés usual aquí,
entre nosaltres, a Venecia. Si un dia cau a les meves urpes m'hi
rabejaré ab tota l'antiga rabia que li porto. L'home que odía al
nostre poble sant y baladreja allí mateix aont els marxants se
reuneixen, contra les meves operacions, y contra mí donant a mos
llegítims guanys el nom d'usura!... Malehída sigui la meva tribu
si no'm venjo!
BASSANIO, (en veu alta, a Shylock qui sembla absord)
No sentiu? Shylock!
SHYLOCK
Estic calculant lo que ting en caixa, y segons els comptes que
faig ara de memoria, no m'es possible reunir la soma entera
d'aquests tres mil ducats. No hi fa res! Túbal, un ric hebreu de
la meva tribu, me deixarà lo que'm manqui... Més anem a pams!
Quants mesos demaneu? (A Antoni) Que la sort us acompanyi, bon
senyor! El vostre nom honradíssim movía ara mateix els nostres
llavis.
ANTONI
Shylock, jo no tinc la costum de deixar ni d'emmatllevar diners a
interès, y n'obstant, pera ajudar a un amic en una necessitat
pressosa, vaig a trencar la meva costum. (A Bassanio) Sab ja la
cantitat que voldrieu?
SHYLOCK
Sí, sí, tres mil ducats.
ANTONI
Y per tres mesos.
SHYLOCK
No hi pensava ja... Heu dit tres mesos? Y després vós... la
vostra lletra de fiança... Ah, aveure això... però... escolteu!
Heu dit vós, si no m'erro, que mai deixaveu ni emmatllevaveu
diners a interès.
ANTONI
No, no ho faig mai.
SHYLOCK
Quan Jacob anava a pastorar els moltons de son oncle Laban,
aquest Jacob que gracies a lo que sa prudenta mare feu per ell,
era el tercer patriarca després de nostre sant Abraham; sí, era
el tercer...
ANTONI
Y bé, què més? Deixava a interès, ell?
SHYLOCK
No, ell no deixava a interès; al menys com vós dirieu,
positivament a interès, no. Però èscolteu bé lo que feia Jacob.
Ell y son oncle Laban havian convingut que tots els anyells que
fossin ratllats y clapats perteneixien a Jacob com a salari.
Arribada l'hora del zel, a la fí de la tardor, les ovelles
buscaren el mascle; mentres el treball de la generació se
realisava en les llanudes besties, el maynós pastor que havia
mitg pelat unes verguetes, me les plantà al davant de les ovelles
lascives al moment de l'acte de natura, y les besties que en
aquella hora concebiren, a l'esser arribat el dia deslliuraren
uns anyells virolats que foren per Jacob. Era aquest un bon medi
de guany, y Jacob fou benehit, y benehit es tot guany quan no es
robat.
ANTONI
Senyor, aquí anava Jacob darrera d'un guany aventurat que no
estava en son poder obtíndrel, sinó que era creat y dirigit per
la mà de Déu. Ab aquesta raó voldrieu justificar l'interès?
Vostre or y vostra plata són potser ovelles y moltons?
SHYLOCK
No us ho sabria dir; en tot cas jo'ls faig produhir igualment
depressa. Però, senyor, escolteume bé...
ANTONI
Observeu una cosa, Bassanio; y es com el diable pot valdres de
l'Escriptura pels seus fins. Una ànima perversa que s'apoii en
els sants testimonis, es com un criminal ab la rialla als llavis,
una bella fruita podrida del cor. Oh! com la falsetat es hermosa
per defòra!
SHYLOCK
Tres mil ducats! Es una bella soma! Y per tres mesos dels
dotze... Veiam quin serà l'interès?
ANTONI
A veure, Shylock, us haurem d'estar agraits?
SHYLOCK
Senyor Antoni, moltes y moltes vegades, en el Rialto, m'heu
avergonyit a propòsit del meu diner y de l'ús que'n faig. Jo ho
he soportat ab paciencia, alçant les espatlles, car la sofrenta
resignació es el distintiu de tota la nostra tribu. Vós me dieu
descregut, goç, brigand o bé escupiu a la meva capa de juheu pel
sol fet d'usar com me plau de lo que'm pertany. Y bé, doncs,
sembla que avui necessiteu que jo us ajudi, eh! Endavant! Vós me
veniu a trobar y em diheu: _Shylock, nosaltres necessitem
diners!_ Y sóu vós qui dieu això, vós qui m'heu llençat la vostra
bava al rostre, qui m'heu tret del vostre davant a puntades de
peu, com treien el goç d'un extrany de la vostra porta! Soliciteu
diners vós? Què us hauria de dir jo?. No deuria dirvos: _De quan
ençà tenen diners els goços? Com es possible que un cà pugui
deixar tres mil ducats?_ O bé m'he d'inclinar profondament y, ab
un tò,servil, contenintme'l respir dirvos, ab un blà mormull
d'humilitat: _Mon graciós senyor, vós m'escupíreu el passat
dimecres, me treguereu del costat vostre a puntades de peu, tal
dia, no fa gaire vareu tractarme de goç. Per totes aquestes
gentileses vaig a deixarvos tant de diner?_
ANTONI, (vivament)
Y sóc ben capaç encara d'anomenarte igual, d'escupirte a la cara
y d'engegarte lluny de mi a puntades de peu. Si deixes aquest
diner no es pas com amic que'l deixes: l'amistat ha volgut mai
negociar ab el xorc metall deixat a un amic? No! Més aviat deus
considerar que'l deixes a un enemic, tu. Si ell manca al
compliment, la bona cara que li faràs a l'exigir contra ell la
punició!
SHYLOCK
Ah! veieu com us sortiu de tò, ara! Jo voldria reconciliarme ab
vós, guanyar la vostra amistat, oblidar les injuries ab que m'heu
sollat, atendre les vostres necessitats d'avui sense un miserable
sòu d'interès pel meu diner, y vós no'm voleu entendre. La meva
oferta, es, per tant, plena de benevolencia.
ANTONI
La benevolencia en persona.
SHYLOCK,
Jo us la vull mostrar la meva bona voluntat. Veniu ab mí a casa
de un notari y firmeume una senzilla lletra; Y com a cosa de
broma, que consti allí que si no'm torneu el diner que jo us
deixi en tal dia y en tal lloc, vós perdreu una lliura de la
vostra carn sana, la qual serà tallada y presa de la part del
vostre cos que més me plagui.
ANTONI
En bona fe m'hi aving; firmaré aquest document y diré ab gust
que'l juheu dóna proves de gran benevolencia.
BASSANIO
No vull que per mi firmeu una semblanta lletra; prefereixo
quedarme sense'l diner.
ANTONI
Vaja, amic, no siguis temerós; no hi ha perill d'aquesta pèrdua.
Dintre dos mesos, o sigui un mes abans del rendiment, espero que
entrarà a casa meva, nou vegades per valor d'aquesta lletra.
SHYLOCK
Oh, pare Abraham! Són ben bé aquests els cristians! La duresa
dels séus actes els ensenya a mal pensar de les intencions dels
altres. (a Bassanio) Diheume, per favor, vós; si acàs ell me
mancava al rendiment, què hi guanyaré d'exigir el deute? Una
lliura de carn, presa d'un home, no es pas estimable ni profitosa
com una lliura de carn de moltó, de bou, o de cabra. Ho
repeteixo, es pera guanyarme la seva bona voluntat que li faig
aquest favor. Si ho acepta, bé! Sinó, adéu! Però, per pietat, no
m'insulteu fins en les meves bondats.
ANTONI
Sí, Shylock, firmaré'l document.
SHYLOCK
Aneu, doncs, desseguida, a esperarme a câl notari; feuli redactar
aquesta acta de broma. Jo men vaig de dret a cercar els diners y
de passada donaré un cop d'ull a casa que l'he deixada a la
trista mercè d'un criat mal guardià, y desseguida sóc ab
vosaltres.
(Sen va)
ANTONI
Vés, corre, juheu; veuràs com aquest hebreu se fa cristià; se
torna bon home.
BASSANIO
Les mellors paraules me desagraden eixint d'un pensament roí.
ANTONI
Anem. No hi ha res a tèmer. Les meves naus arriben un mes abans
del venciment.
(Sen van)
IV
BELMONT
A CASA DE PORCIA. MUSICA DE CORNS
(Entran EL PRÍNCEP DEL MARROC, moro abronzat, vestit de blanc, y
tres o quatre homes del séu seguici, igualment habillats; darrera
d'ells PORCIA, NERISSA y altres acompanyantes)
EL PRÍNCEP
No'm mireu ab mals ulls pel color de ma pell, fosca emprempta del
meu veí, el sol de foc, vora del qual m'he criat. Porteume dels
fills del nord l'home més blanc, d'allà aon la flama de Febus ab
pena fon el glas, y per la vostra amor, obrimnos una vena pera
veure quin dels dos té la sang més roja. Creu, hermosa dama, que
aquest rostre ha esglaiat als homes braus, y per l'amor meu te
juro, que les més superbes verges de nostres regions l'han
doblement aimat. Jo no voldria mudar de color, quan no fos pera
devenir senyor dels vostres pensaments, ma dolça reina.
PORCIA
Jo no esculliría guiada únicament per la lleugera impressió d'una
mirada de noia; ademés l'etzar a que està subjecte el meu destí,
me roba la facultad d'escullir lliurement. Però si el meu pare,
per sa prudencia tutelar, no m'hagués destinat a esser la muller
de qui m'obtingui pel medi que us he dit, vós, princep famós,
tindrieu tants drets a la meva afecció com els altres pretendents
vinguts fins ara.
EL PRÍNCEP
Això sol desvetlla el meu agraiment. Conduiume, doncs, per favor,
davant d'aquestes caixetes, que vull provar fortuna! Per aquesta
cimitarra que va morfondre el gran Sofí y a un Príncep de Persia,
que en tres batalles ha batut al sultà Solíman, te juro que estic
dispost a aterrar ab mon esguard les més insolentes mirades, y ab
la meva valentia el més ardit coratge, a arrebaçar els cadells de
la mamella de l'òssa y fins amenaçar al lleó bramolant en contra
de sa presa, tot pera conquerirte, hermosa meva! Més ai! que si
Hercul y Lychas juguen als daus pera decidir victoria, l'etzar
pot fer caure el mellor punt de la mà del més feble y Alcides
serà vençut pel seu patge. Vetaquí com jo, guiat per la cega
fortuna, podría fallar en allò que obtindrà un de menys digne y
morir bentost de dolor!
PORCIA
Cal que prengueu la sòrt com vingui; renuncieu del tot a
escullir, o jureu abans de ferho, que, si sóu dissortat en vostra
tria, mai més, temps a venir, parlareu de casament a cap més
dòna... Reflexioneu, doncs...
EL PRÍNCEP
M'hi aving. Anem! Guieume cap a la meva sòrt.
PORCIA
A l'iglesia, primer. Després de dinar provareu la vostra fortuna.
EL PRÍNCEP
Que aleshores l'etzar me sigui favorable! Ell pot fer un cel o un
infern de la meva vida!
(Sen van. Musica de corns)
V
VENECIA
UN CARRER
(Entra Lancelot Gobbo)
LANCELOT
Caldrà que la meva conciencia s'ablaneixi y em deixi escapar de
casa l'amo juheu. El dimoni em toca'l colze y em tempta ab bones
paraules. Me diu: _Gobbo, Lancelot Gobbo_, o _bon Lancelot_, o
_bon Gobbo_ o bé _bon Lancelot Gobbo, estira les cames, pren
l'embranzida y escàpat_. La meva conciencia me diu: _No, vés ab
compte, Lancelot honrat, vés ab compte, honrat Gobbo_, o, com
deia; _honrat Lancelot Gobbo, no fugis pas, posa aquest projecte
sota els talons de les teves sabates_. Aleshores el dimoni,
sempre ferm, m'asperona a equiparme pera la marxa: _En camí!_ diu
el dimoni; _vesten!_ diu el dimoni; _en nom de Déu, pren una bona
determinació_, diu el dimoni, _y escàpat d'una vegada!_ Tot
seguit la meva conciencia, volentme trencar les ales del cor ab
son clamor, me diu molt prudentment: _Amic meu y honorós
Lancelot, tu qui ets el fill d'un home honrat_ (o mellor, d'una
dòna honrada, car al meu pare no li manquen petites màcules; no
sempre s'ha sabut retenir... li han fet goig certes coses) La
conciencia, dic, me diu: _Lancelot no't moguis. Moute_, diu el
dimoni: _No't moguis_, diu la meva conciencia. Y jo dic:
_M'aconcelleu bé, conciencia_; y al dimoni: _Dimoni_, li dic,
_m'aconcelleu bé_. Si obeheixo la meva conciencia, haig de restar
ab l'amo juheu, un home que, ab perdó de Déu sigui dit, es una
mena de diable; y si vull plantar al juheu, haig d'obeir al
dimoni, y aquest sí que, si vosaltres no diheu lo contrari, es el
diable en persona. Però el juheu es segurament el mateix diable
fet home, y vaja, que en conciencia, he de dir que la meva
conciencia es una conciencia ben dura, d'aconcellarme que resti a
câl juheu. Es el dimoni qui'm dóna el mellor concell d'amic. Vaig
a escaparme, dimoni; les plantes dels meus peus te són
obedientes; vaig a escaparme.
(Entra el vell Gobbo, portant un cistell)
GOBBO
Senyor! Jove! Sí, home, a vós m'adresso! Voleu ensenyarme la via
pera anar a câl mestre juheu?
LANCELOT, (pera sí)
Déu del cel! Si es el meu propri pare! El pobre es quasi cego
d'una granillada als ulls y ni em reconeix. A veure. Ting
ganes d'experimentarlo.
GOBBO
Jove, mestre, mon bon cavaller, voleu dirme, si us plau, per aon
se passa pera anar a la casa del mestre juheu?
LANCELOT
Al primer revolt que trobeu gireu a mà dreta, al revolt que
segueix, tombeu a l'esquerra, y després, que dimoni! no gireu ni
a dreta ni a esquerra, sinó que a l'altre revolt, aneu baixant de
totes maneres cap a câl juheu.
GOBBO
Oh, senderons de Déu! Me sembla que serà dificultós de trobar
aquest camí! Y sabrieu dirme, vós, si un tal Lancelot qui viu ab
el juheu, hi viu o no, ara?
LANCELOT
Parleu del jove noble Lancelot? (Pera sí) Fixeuvoshi bé en quin
tràngul el poso. (En veu alta) Parleu del jove noble Lancelot?
GOBBO
Oh, no es pas un noble, senyor, sinó el fill d'un pobre home. El
séu pare, maldament no m'escaigui el dirho, es un home honrat, en
extrem pobre, però, gracies a Déu, pot anar tirant.
LANCELOT
Està bé! Que son pare sigui lo que vulgui, nosaltres parlem del
jove noble Lancelot.
GOBBO
De Lancelot, pera servirvos, senyor.
LANCELOT
Però, bon vell, escolteume si us plau, _ergo_, diheume, no es
cert, parleu del jove noble Lancelot?
GOBBO
De Lancelot, y perdoni Vostra Senyoria!
LANCELOT
_Ergo_, del noble Lancelot. No parleu del noble Lancelot, pare,
car aquest jove cavaller, (gracies a la fatalitat y al destí y a
altres paraules extravagants; gracies a les tres funestes
germanes y demés branques de la ciencia) es irremissiblement
finat, o per parlar més clar, se n'ha anat al cel.
GOBBO
Rellamp! Que Déu men guardi! Aquest minyò era el meu únic puntal,
el meu bastó de vellesa.
LANCELOT
Es que per ventura m'assemblo jo a un garrot, a un pal, a un
bastó, a una puntala? Qne ja no'm coneixeu, pare?
GOBBO
Ai! no, no us conec pas, jove cavaller; mes, jo us ho demano,
digueume la veritat: el meu noi, (que Déu el tingui al cel!) es
viu o mort?
LANCELOT
Però que no'm reconeixeu, pare?
GOBBO
Ai! senyor, ting entelada la vista; no us conec, no.
LANCELOT
Ah! per més clar que hi vegessiu, en bona fe sinó us costava
igual de reconèixem; espavilat es el pare que sab qui es el séu
propri fill! Vaja, bon vell, vaig a darvos noves del vostre noi;
doneume la benedicció pairal. La veritat s'ha d'obrir pas; una
mort no pot restar molt temps oculta, a un pare sí que pot
ocultàrseli el séu fill; més, a la fí, la veritat se mostra nua.
(S'agenolla)
GOBBO
Alceuvos, si us plau, senyor; sé del cert que vós no sóu
Lancelot, el meu noi.
LANCELOT
A vós us ha de plaure no burnejar més y donarme la vostra
benedicció. Jo sóc Lancelot, aquell minyò que teniau, aquest fill
que teniu, aquell noi que tindreu.
GOBBO
No ho puc creure que vós sigueu el meu fill.
LANCELOT
Sóc jo qui no sé si dec creureho; però sé que sóc Lancelot, el de
cal juheu; y de lo que estic ben segur es que la vostra dòna,
Marguerida, es la meva mare.
GOBBO
Marguerida's diu,en efecte. Y si tu ets Lancelot, puc jurarte que
ets carn y sang de la meva. Alabat siga Déu! Y quina barba tens!
Portes més pèl tu a la cara, que Dobbin, el meu cavall de vares,
a la cua.
LANCELOT
Digueu, doncs, que la cua de Dobbin fa la creixença cap endintre;
la darrera vegada que'l vaig veure, es segur que tenia més pèl
ell a la cua que jo a la barba.
GOBBO
Senyor! Y com has mudat! Y digues, com lligueu tu y el teu amo?
Aquí li porto un present. Us aveniu bé, ara?
LANCELOT
Molt bé, molt, Però jo, com que estic decidit a fugir de casa
seva, no m'aturaré fins que l'hagi ben perduda de vista. El meu
amo es un juheu de nom y de fets. Portarli un present an ell? Una
corda pera penjarlo. Me moriría de fam al séu costat; se'm
podrien comptar els òssos de les costelles. Estic molt content
que hagiu vingut, pare; donareu aquest present a un tal senyor
Bassanio. Aquest sí que fa lluir ab riques y flamantes llureies!
Si no puc entrar al séu servei men vaig a correr tant de món com
Déu ha fet... Oh, sòrt de les sòrts! Aquí el tenim, en presencia.
Escometeulo, pare, o, si haig de viure més temps ab el juheu,
vull tornarme tant juheu com ell.
(Entra Bassanio, seguit de Lleonard y altres criats)
BASSANIO, (a un criat)
Sí que podeu, més apresseuvos, que'l sopar estigui a punt tot lo
més tard a les cinc. Feu enviar aquestes lletres a l'adressa
llur, feu enllestir les llureies, y digueu a Gracià que vingui
sense perdre temps a casa meva.
(Un criat sen va)
LANCELOT, (en veu baixa a Gobbo)
Empreneulo, pare!
GOBBO
Que Déu beneheixi a Vostra Exelencia!
BASSANIO
Grans mercès! Desitges quelcom de mí?
GOBBO
Aquí teniu el meu fill, senyor, un pobre noi...
LANCELOT
No, no es un pobre noi, senyor, sinó el servent del ric juheu, el
qual voldria, senyor, com el meu pare us dirà ab més detalls...
GOBBO
El minyò té, com si diguessim, una gran follia per servir.
LANCELOT
En efecte, el resum y l'exposició del meu assumpte, es que jo
serveixo al juheu y que voldria, com el meu pare us
especificarà...
GOBBO
Ell y el séu amo, dit siga ab el respecte degut a Vostra
Exelencia, s'avenen com gat y goç.
LANCELOT
Pera abreviar, la bona veritat es que'l juheu, ab els séus mals
tractes, m'obliga a lo que el meu pare, com a més vell, us
explicarà, segons penso, ab abundancia...
GOBBO
Aquí porto uns colomins que jo voldria oferir a Vostra Exelencia,
essent la meva demanda...
LANCELOT
En poques paraules; aquesta demanda es d'una gran impertinencia
pera la meva persona, com Vostra Exelencia ho sabrà per boca
d'aquest honrat vell, que encara que mal m'està el dirho, es
pobre, a més d'esser vell, y es, ademés, el meu pare...
BASSANIO
Que l'un o l'altre parli per tots dos! Què voleu?
LANCELOT
Servirvos a vós, senyor.
GOBBO
Aquest es l'atreviment de la nostra petició.
BASSANIO, (a Lancelot)
Te conec prou a tu: t'es concedit lo que demanes. Avui mateix, el
teu amo Shylock m'ha parlat y sé que't deixa lliure d'anar
endavant, si es anar endavant deixar de servir a un juheu ric,
pera formar en el seguici d'un cavaller pobre com jo.
LANCELOT
El vell proverbi escau que ni pintat entre'l meu amo Shylock y
vós, senyor: ell té quelcom, més vós, senyor, teniu la gracia del
cel.
BASSANIO
Ben dit! Aneu, pare, ab el vostre fill. Vés a pendre comiat del
teu vell amo, y demana que t'adressin a casa meva. (Als séus
homes) Que se li dongui la llureia més ostentosa de tot el
servei! No distreuressen.
(Conversa en veu baixa ab Lleonart)
LANCELOT
Me pren ab ell, pare! Ah! aneu dient que no sóc capaç de trobar
amo! Ah! y això que he estat sempre un cap buit! Molt bé.
(Mirantse'l palmell de la mà) Hi ha cap home en tota Italia, que
jurant per la Biblia, pugui mostrar un palmell de mà més
venturós? No'm mancarà felicitat: teniu! aquesta ratlla de vida
solament! Mireu aquí quina corrúa de mullers! Bon Déu! quinze
promeses, poca cosa! Onze viudes y nou verges, quasi res pera
començar, un home tot sol. Y després tres vegades me salvaré
d'apunt d'esser ofegat! Y que'n dieu d'aquest perill que menaça
la meva vida al volt d'un llit de plomes? D'això sen diuen sòrts!
Vaja, que si la fortuna es femella, an aquest pas es una bona
noia. Veniu, pare! Vaig a pendre comiat del jueu en un salt.
(Sen van Lancelot y el vell Gobbo)
BASSANIO
Sobre tot, bon Lleonart, no't descuidis d'això. Quan ho hagis
comprat tot y tot posat apunt, torna al moment, que aquesta nit
dóno una festa als meus mellors amics. Vés, y fes via.
LLEONART
Hi faré tot quan sàpiga.
(Entra Gracià)
GRACIÀ
Aont es el vostre amo?
LLEONART
Per allà, passejantse, senyor.
(Lleonart sen va)
GRACIÀ
Senyor Bassanio!...
BASSANIO
Gracià!
GRACIÀ
Us haig de demanar una cosa.
BASSANIO
Tingueula per concedida.
GRACIÀ
Ja no'm podeu refusar; es necessari que jo us acompanyi a
Belmont.
BASSANIO
Si es necessari, vina!... Però escolta una cosa, Gracià: tu ets
massa impetuós, massa brusc, tens unes paraules que tallen. Veus?
aquestes coses que entre nosaltres te fan encara gracia y que cap
amic, ni de bon troç, pren per defectes, als ulls de la gent que
no't coneix prou, creume, tenen no sé què de massa lliure. Jo
voldria de tu que ab una mica de la fredor que acompanya a la
modestia, calmessis la fogositat del teu esperit; altrament, el
teu procedir esbogerrat me faria malveure en els llocs aon vaig y
tiraria per terra les meves esperances.
GRACIÀ
Escolteume bé a mí, senyor Bassanio: sinó'm veieu pendre un
seriós posat, parlar ab mesura, jurar lo menys possible, portar
un devocionari a la butxaca, fingir un aspecte de conformació, y
lo que es més encara, si no'm veieu, quan se diguin les gracies,
amagar els ulls darrera el meu capell y sospirar y dir:
_Amen!..._ pera acabar, sinó compleixo ab tots els usos de la
civilitat com un home que ha après a fer la cara solemne a fi de
complaure a la seva avia, negueume pera sempre més vostra
confiança!
BASSANIO
Està bé, veurem com us portareu.
GRACIA
Ah! però aquesta nit no compta. No pendreu pas com a penyora lo
que farem aquesta nit?
BASSANIO
No, fóra una llàstima això. Al contrari, jo voldria moureus a que
toquessin els ressorts més atrevits de vostra gresca, car tenim
uns amics ab moltes ganes de riure. Ab això a reveure! Hi ha
feines que m'esperen.
GRACIÀ
Y jo cal que vagi a trobar a Llorenç y als demés; serem ab vós a
l'hora del sopar.
(Sen van)
VI
UNA CAMBRA A CASA DE SHYLOCK
(Entran Jèssica y Lancelot)
JÈSSICA
Me sab molt greu que abandonis així al meu pare; casa nostra es
un infern y tu, joiós endemoniat, l'orejaves un poc de sa fortor
d'aborriment. Adéu, per això! Aquí tens un ducat pera tu. Ah! tu,
Lancelot, dintre un instant, a l'hora de sopar, veuràs a Llorenç
entre'ls convidats del teu nou amo: dónali aquesta lletra...
secretament! Ab això, adéu! No voldria que'l meu pare'm vegés
parlar ab tu.
LANCELOT, (ploriquejant)
Adéu!... No més puc parlar ab llàgrimes... Oh idólatra
pertorbadora, deliciosa juheva! Molt m'enganyo si al mellor dia
un cristià no comet alguna barbaritat pera ferte seva. Prou,
adéu! Aquestes llàgrimes tontes aneguen el meu coratge d'home.
Adéu!
(Sen va)
JÈSSICA
Bona sòrt, Lancelot. Oh, quin pecat més horrorós cometo
avergonyintme, d'esser la filla del meu pare! Més sols per la
sang li sóc filla, no pas pel caràcter. Oh, Llorenç! Si realises
ta promesa acabaré totes aquestes lluites; me faré cristiana pera
esser ta ben amada esposa.
(Sen va)
VII
VENECIA
UN CARRER
(Entran Gracià, Llorenç, Salarino y Solanio)
LLORENÇ
Sí, ens farem fonedissos durant el sopar, ens disfreçarem a casa
meva y estarem tots de retorn abans d'una hora.
GRACIÀ
Però si no hem fet els preparatius que calen.
SALARINO
Ni hem avisat als homes de les teieres.
SOLANIO
Es una cosa ben grollera si no's combina ab elegancia; pel meu
parer, val més deixarho corre.
LLORENÇ
No més són les quatre; encara tenim dues hores pera arranjarnos.
(Entra Lancelot qui porta una lletra) Quines noves portes, bon
Lancelot?
LANCELOT
Si us plau obrir aquesta lletra, suposo que les sabreu.
LLORENÇ
Conec quina mà l'envia; es una mà bonica, en bona fe; y es més
blanca que'l paper aont ha escrit, aquesta mà bella!
GRACIÀ
Noves d'amor, séns dubte.
LANCELOT, (retirantse)
Ab el vostre permís, senyor...
LLORENÇ
Aon vas?
LANCELOT
Rellamp! A convidar al juheu, el meu vell amo, perque vingui a
sopar a casa de l'amo nou, el cristià.
LLORENÇ, (en veu baixa a Lancelot, donantli diners)
Atúrat; pren això... Digues a la graciosa Jèssica que no mancaré
pas... dígali en secret, vés. (Lancelot sen va) Y bé,senyors, que
ens preparem pera la mascarada d'aquesta nit? Jo tinc qui em
porta la torxa, ja.
SALARINO
Sí, bon Déu! Jo desseguida estic apunt.
SOLANIO
Jo també hi corro.
LLORENÇ
Veniunos a trobar, dins d'una hora, a mi y a Gracià, a casa seva.
SALARINO
Sí, va bé.
(Sen van Salarino y Solanio)
GRACIÀ
No es cert que aquella carta era de l'hermosa Jèssica?
LLORENÇ
Cal dirtho tot! M'indica'l medi de portàrmela de casa seva, l'or
y les joies que s'ha procurat, el vestit de patge que ja té
dispost. Si son pare, el juheu, arriba a anar al cel serà per la
mercè de la seva adorable filla; més si an ella, un dia, la
desgracia la trastorna, serà ben bé per esser la filla d'un
descregut juheu. Vaja, segueixme a mí; llegeix això tot caminant;
la bella Jèssica serà el patge qui em durà la torxa!
(Sen van)
VIII
VENECIA
DAVANT LA CASA DE SHYLOCK
SHYLOCK
Com tu vulguis! Més els teus ulls jutjaran; ja veuràs la
diferencia que hi ha entre'l vell Shylock y Bassanio! Hei!
Jèssica!... no podràs treure'l ventre de mal any com feies a casa
meva... Hei! Jèssica!... ni roncar, ni dormir, ni estropellar ta
llureia. Què fem Jèssica, que no vens?
LANCELOT, (cridant)
Hei! Jèssica!
SHYLOCK
Qui t'ha dit de cridar, a tu? Jo no t'he dit pas que cridessis.
LANCELOT
Vostra senyoria m'ha repetit tantes vegades que jo no sé fer res
séns que m'ho diguin!
(Entra Jèssica)
JÈSSICA, (a Shylock)
Me crideu? Què desitgeu de mi?
SHYLOCK
Estic convidat a sopar fòra de casa, Jèssica; aquí tens les
claus... Més per què hi haig d'anar, jo? No es per amistat, sinó
pera adularme, que'm conviden! Què hi fa? Hi aniré pel mateix odi
que'ls tinc, pera menjar a costa del pròdig cristià... Jèssica,
filla meva, vetlla per ma casa... Jo surto ab vera repugnancia;
alguna traidoria's deu forjar contra la meva pau, car aquesta nit
he somniat sacs de diner.
LANCELOT
Us prego que hi aneu a l'instant, senyor; el meu nou amo us
espera ab impaciencia.
SHYLOCK
Y jo an ell, també.
LANCELOT
Tots junts han fet una conspiració... Jo no us dic pas que veureu
una mascarada, més si la vegessiu, compendré aleshores perque la
sang me rajà del nas el darrer dilluns negre a les sis del matí,
després d'haver sagnat també, fa quatre anys, el dimecres de
Cendra, a primera hora de la tarda.
SHYLOCK
Què dius! Hi haurà màscares? Escóltam, Jèssica: tanca bé les
portes, y quan sentis el timbal y el groller espinguet de la
tenora colltorsada, no vagis a abalansarte a la finestra, ni
treguis el cap al carrer pera veure aquests folls cristians
d'embadurnats visatges. Al contrari, tapa les orelles de la meva
casa, vull dirte les finestres. Que ni el soroll d'eixa buida
extravagancia penetri a l'interior de ma austera maisó!... Pel
bastó de Jacob ho juro; malehídes les ganes que tinc de sopar
fòra de casa, aquesta nit! Però hi aniré... Passa al davant tu,
follet, y digues que estic apunt de venir.
LANCELOT
Passo endavant, senyor. (En veu baixa, a Jèssica) Deixeulo dir,
mestreça, guaiteu a la finestra:
_Y veureu passar un cristià
ben digne de l'esguard d'una juheva._
(Sen va Lancelot)
SHYLOCK
Què diu aquest beneit de la raça d'Agar, eh?
JÈSSICA.
Me deia: «Adéu, senyora»! Res més.
SHYLOCK
Es una aceptable companyia, sinó que menja per sis; té la calma
d'un cargol, a l'hora de la feina, y de dia es més dormilega que
un gat mesqué! No estic per abellots an el meu rusc. Per això men
desfaig y el passo a un cert personatge perque l'ajudi a
malgastar el diner emmatllevat. Vaja, entra a casa, Jèssica;
potser que torni a l'instant; fes com te dic, tanca les portes
darrera teu. _Ben tancat, ben salvat_. Es una màxima que no
envelleix mai en el seny d'un home economisador.
(Sen va)
JÈSSICA, (mirant com Shylock s'allunya)
Adéu! Si no m'es enemiga la fortuna, prompte haurem perdut, jo un
pare, y vós una filla.
(Sen va)
IX
VENECIA
DAVANT LA CASA DE SHYLOCK
(Entren Gracià y Solarino, de màscares)
GRACIÀ
Aquesta es la barbacana sota la qual ens ha pregat Llorenç que
l'esperessim.
SALARINO
Ja quasi ha passat l'hora.
GRACIÀ
Es sorprenent que retardi així, car els amants corren sempre més
que'l rellotge.
SALARINO
Oh! els coloms de Venus volen dèu vegades més lleugers pera
sagellar nous pactes d'amor que pera guardar entera la fe jurada.
GRACIÀ
Y així es en tot. S'alça algú d'un festí ab l'apetit desmesurat
de quan s'hi assentava? Quin es el cavall que al retornar d'una
cursa fadigosa avança ab la fuga indomptable de la primera
embranzida? En tota cosa s'es més fogós corrent darrera d'ella
que al fruhirla. Al fill pròdig s'assembla la nau engalanada,
sortint de sa badía natal, empesa y abraçada per l'afalagadora
brisa! Y al fill pròdig s'assembla quan retorna, lassos els
flancs, les veles destroçades, retuda y pobra, per l'afalagadora
brisa extenuada.
SALARINO
Aquí ve Llorenç... Rependrem més tard aquesta conversa.
(Entra Llorenç)
LLORENÇ
Cars amics, perdoneu ma llarga tardança! No jo, sinó els meus
assumptes us han fet esperar. Si un dia us voleu convertir en
lladres d'esposes, jo faré per vosaltres una guardia tant llarga
com la vostra. Acosteuvos: aquí viu mon pare, el juheu... Ep! Que
surti algú!
(Jèssica surt a la finestra, vestida de patge)
JÈSSICA
Qui sóu vós? Digueumho, pera més assegurarmen, y això que puc
jurar conèixer vostra veu.
LLORENÇ
Llorenç, el teu amor!
JÈSSICA
Llorenç, es cert, el meu amor, veritat es, car a qui com a vós he
estimat? Més, fòra de vós, qui ho sab, digueume, si jo sóc el
vostre amor?
LLORENÇ
Tos pensaments y el cel ne són testimonis.
JÈSSICA, (tirantli una caixeta)
Teniu, preneu aquesta caixeta que prou ne val la pena!
Sortosament pera mí que es de nit y que vós no'm veieu pas,
perque em sento tota vergonyosa de la meva disfreça; però l'amor
es cego y els enamorats no es poden donar compte de les dolces
follies que ells mateixos cometen; car, si així no fos, el mateix
Cupidó s'avergonyiria de veurem transformada en patge.
LLORENÇ
Baixeu, que cal que'm porteu la meva torxa.
JÈSSICA.
Què! Cal encara que jo faci llum a la meva vergonya? Com si per
ella sola no fos ja massa, un poc massa visible. Y doncs! amor
meu, com es que em destineu a enllumenar als altres, quan jo
deuria amagarme?
LLORENÇ
Dòna encisera, no estàs prou oculta sota aquest graciós vestit de
patge? Però veniu a l'instant: el cor de la nit s'enfuig lleuger,
y se'ns espera a sopar a casa de Bassanio.
JÈSSICA
Vaig a tancar les portes, a daurarme ab alguns ducats més y sóc
ab vós.
(Desapareix de la finestra)
GRACIÀ
Pel meu capell us juro que no es juheva sinó gentil, aquesta.
LLORENÇ
Malehit jo siga, sinó l'estimo ab tot el meu cor! Perque es
espiritual, tant com jo puc judicarla; es bonica, si els meus
ulls no m'enganyen y de que es fidel n'ha donat palesa mostra.
Doncs, com noia espiritual, bonica y fidel té de regnar pera
sempre més en el meu cor. (Entra Jèssica) Ah! ja ets aquí?...
Endavant, senyors, anem! Els nostres companys ja ens esperen ab
llurs disfreces.
(Sen va ab Jèssica i Salarino)
(Entra Antoni)
ANTONI
Qui hi ha aquí?
GRACIÀ
Sóu el senyor Antoni?
ANTONI
Via! Via! Gracià! Aon són tots els altres? Són les nou, els
nostres amics tots us esperen; fòra màscares aquesta nit! S'ha
alçat el vent y Bassanio s'embarcarà desseguida. He enviat vint
persones a cercarvos;
GRACIÀ
Això m'alegra; el meu desitg més gran es veure inflarse la vela y
empendre la marxa aquesta nit.
(Sen van)
X
BELMONT