Núm. 1, pág. 20.—1361 (20 de Febrero). «Jaume March miles, ápoca á
Bernardo de Ulsinelles, caballero y doctor en leyes, á la vez que
tesorero real de 300 sólidos, resto de aquellos 5,000 que se le debían
segun el siguiente albará.» «Jo en P. March, maestre racional de la
córt del Senyor Rey atorch á vos en Jaume March, de casa daquell
mateix Senyor, que per la dita córt vos son deguts quinque mille
sólidos barcinonenses los quals lo Senyor infant en P. de Ribagorza é
d'Ampurias compte vos ha donats graciosament en ajuda de las messions
que faes en vostre matrimoni é los quals jo per manament del Senyor Rey
á mí fet de paraula, é de voluntat del dit Senyor infant li he fets
escriure per abatuts en lo dors de un albará á ell fet per mí que fo
escrit en Valencie III dies del present mes de fabrer, ab lo qual era
deguda per la córt del Senyor Rey major quantitat al dit Senyor Infant
per les rahons en lo dit alberá contengudas. En testimoni de la qual
cosa vos he fet lo present alberá segellat ab lo del dit meu offici.
Scrit en Valencie XX dias del mes ffebrer anno Domini MCCCCXXX Quarto.»
Núm. 2, p. 22.—En Ferrando per la gracia de Deu Rey d'Aragó, de
Sicilia, etc., als nobles, amats é feels nostres Mossen Ramon
Dempuries, procurador en lo Comptat Durgell ó son lochtinent, Veguer
et altres officials de la ciutat de Balaguer et al curats Vicariis et
altres ecclesiastichs de la dita Ciutat salut et dilecció. Com los
parents et amichs del amat nostre Mossen Pere March quondam, vullan
et antenan apostar la ossa del dit Mossen P. en la Ciutat ó Regne
de Valencia, á vos dits nostres officials manam et á vosaltres dits
ecclesiastichs monestam que encontinent com ne serets request per los
parents et amichs del dit deffunt ó altre per ells los liurets la dita
ossa la qual es en aquexa Ciutat soterrada per ço que aquella puxan
portar en lo dit Regne ó Ciutat de Valencia é ferne aquella solemnitat
que 's pertany et açó per res no mudets ó dilatets en alguna manera
sins entenets servir et complaure. Dada en la Vila de Morella sots
nostre segell secret lo primer dia de Agost en lany de la Nativitat de
Nostre Senyor mil-CCCCXIV. Rex Ferdinandus, etc.—Archivo de la corona
de Aragón, fól. 81, quinto del registro, núm. 2381.
Núm. 3, pág. 35.—Al molt alt é molt excellent Senyor lo Senyor
Rey.—Molt alt é molt excellent Senyor:—No ha molts jorns passats
scrivim á vostra Senyoría de ço que dins aquesta Ciutat havíem fet per
vostre manament segons lo cárrech que havíem en nostres memorials.
Apres Senyor som stats á Gandía, hon solament avem trobat que á vos se
sien proferts mossen Lois Daragó et Ausías March. Es ver que mossen
Bernat de Vilarig hi mostrá gran voluntat pero no pot per la via del
duch. Apres Senyor som stats á Xátiva, de hont solament avem aut hun
dels fills de mossen Bernat deçPuig. Es ver Senyor que tot hom ha gran
voluntat en servir vostra Senyoría, mas los huns no poden et los altres
han faenes. Mas de la major part dels queus han respost ha hom algun
sentiment que en cas que vostra Senyoría ne donás guatje hi hirien
molts donantlos algun acorriment. Car en veritat Senyor lo mils dispost
haurá prou afer ates que noy pot hom trovar hun roçí. E jatsia Senyor
que per nostres memorials no es manat que tornem aquí, pero atenent
vostra presta partida á nosaltres Senyor seria imposible anar aquí et
esser prets á la fy del juriol et la principal rahó per los roçins é
per tal Senyor segons trametem á vostra Senyoría los memorials ab les
respostes de cascuns, suplicant vos Senyor segons avem en altra letra
queus placia donar nos licencia que no ajam anar aquí. Car los dits
memorials va tot ço que poriem dir. Altres coses á present Senyor molt
excellent noy ha que scriurer dejam á vostra Senyoría sino quens man
com á humils vasalls lo qual Nostre Senyor aja en sa continua guarda
donant vos ço quel vostre cor desiga. Scrita en Valencie lo primer de
juliol.—Senyor molt excellent.—Los indignes embaxadors vostres qui
besant vostres peus et mans se recomanen humilment en gracia et mercé
de vostra Senyoría.—Archivo de la corona de Aragón. Cartas reales sin
fecha del reinado de Alfonso IV de Cataluña, V de Aragón.
Núm. 4, pág. 82. Como muestras de las traducciones hasta ahora
conocidas de Ausías March damos la del primer canto de amor, «Qui no
es trist de mos dictats no cur», y la del canto que empieza, «Cervo
ferit no desija la font» una y otra en latín, por Vicente Mariner, y
las dos castellanas de este último, hechas por Baltasar Romaní y Jorge
Montemayor.