Fosquejava quan arribaren al mas: una gran casa de pagès amb porta
adovellada, dues finestres ogivals i rellotge de sol.
La cort de l'egua era a dintre, a peu pla, al costat de l'entrada,
sota mateix de la cambra de l'amo, enfront de la cuina: estatge
distingit, que la separava del proletariat de les bèsties d'engreix
i de treball. Bous, mules, ovelles, cabres, porcs, truges i aviram
romanien, en una promiscuïtat horrenda, en un edifici anex.
En oir repicar les ferradures sobre l'enllosat de l'entrada, varen
comparèixer quatre dones com quatre poms de flors. Eren la muller
de l'amo i tres filles: na Cisa, na Mercè i na Gracieta. Totes
quatre estaven roges i massisses, i sobretot les noies, vestien a
estil de vila, amb certa petulància de riques per merèixer.
Al primer envit les dones varen fer-se enrera, obrint pas a la
poltra, que rebufava i treia fum pels narius. L'amo, però,
somrigué, i començà a estirar el plomall de crin que penjava al mig
del front de l'egua, a rautar-li el morro, a netejar-la i a
tocar-li les mamelles.
Llavors, na Cisa, na Mercè i na Gracieta acaronaren l'animal amb un
desfici apassionat de col·legiales sàfiques.
La poltra, excitada per aquells palpaments, per aquella pluja
d'insospitades manyagues, sacsejà el cuiro amb voluptuositat,
deixant anar un dolç i enigmàtic sainet.
El jutge, home entès en temperaments de bèsties, estudià aquella
nerviositat detingudament, sentenciant que dintre un mes admetria
cavall i esdevindria fecunda.