### Escena VIII
Mateixos menys Quica i Tomás.
Mag. Jo també men vaig a arreglar quelcom per allà
dins.
Manel. Si mare, si, el sopar que ja tinc gana.
Geroni. Ja reseu un "Pare Nostre" quan se senteu a la
taula?
Mag. Mai se'n recorden.
Geroni. Si que sou bons cristians.
Alfred. I perque's nessessita això.
Geroni. Perquè quant mengeu vos fassi bon profit i
també podeu resar per els que no'n tenen, que Deu se recordi d'ells,
com se'n recorda dels ocells dant-los els petits granets de llavors i
altres coses que son llur aliment.
Alfred. Si no més es per això, quan mengen de gust ja
ens en fà de profit, ja.
Mag. Insolent! Més que insolent, no tens respecte.
Alfred. Doncs que no'ns en parli de aquestes coses.
Mag. Desprès que vos instrueix perque sigueu homes,
aixis li pagueu?
Alfred. Bo, bo, a mi ja'm cansa tot això.
Mag. I a mi també les vostres insolències.
Manel. Mare, el sopar que la rata ja corre.
Geroni. Penseu en les coses que jo us dic, anireu be, i
si no ho feu, algun jorn, ho recordareu potser plorant.
Mag. Parleu com un llibre, Mn. Geroni.
Manel. Mare, mare el sopar.