Geroni. Ah! La joventut corre com un riu, avall, fins
parar al mar; aixis feu vosaltres, seguiu la empenta del mon fins que
caureu en un gros abim de perdició i desesperació.
Tomás. (No agradant-li molt lo que diu, empeny a Quica
cap a la porta) Anem, anem, mare.
Mag. Ja? Espereuse un xic més.
Tomás. Si que's tard i hi ha gana.
Mag. Apa, doncs que Deu vos acompanyi.
Geroni. No ho compreneu vosaltres mateixos això,
Tomás?
Tomás. Si, si. Fins un altra Mn. Geroni.
Quica. Adéu siau.
Geroni. Ja passaré per allí.