Dª Tulia: Què haveu tingut?... Què vol dir això?
Batistet: Per mi, res. Però se'n acaba d'anar en Rafel, i sempre que ve,
ja se sap.
Dª Tulia: Altra vegada aquêt ximple?
Batistet: És clar: com qu'és... artista, i tot li escau, ompla de cap a
la Mariagna:, i després la trovo cambiada.
Sr. Farnell: Però, si no's pot casar aquell benéit.
Batistet: Però pot destorbar que's casin els altres.
Dª Tulia: Justament per això havem vingut, perquè havem quedat amb el
teu pare que lo millor és anar de dret!... Parla amb el tío Batista, i
sortim-ne!
Sr. Farnell: I si no li vol donar?
Dª Tulia: I que desitja més ell que donarli!... Si fos filla, pot ser nó
que no la voldria donar, sabent la nostra situació, i aquêt cop seria ab
fraudulencia! Però, no sent-ne, a mans besades se la treurà del devant!
Sr. Farnell: Mira que la té d'estimar molt, per donar-li vint mil duros!
Dª Tulia: Vint mil de moment, i després lo que sobrevindrà el dia que
Déu se l'emporti!
Batistet: No creguin que siga un sacrifici el casar-me am la Mariagna.
Sr. Farnell: Si que ho és!... Ja ho sé que ho és!... Però tu creus que,
si poguessim, te'n parlariem d'una noia, qu'és bona, qu'és guapa, qu'és
afable, però que tots sabem lo qu'és?... Si nosaltres fossim rics, i què
t'haviem de deixar casar!... Si fecis un disbarat aixis, tots dos
saltariau de casa!
Dª Tulia: I depreça que hi saltariau!
Batistet: Siga com siga, vull que consti que m'hi casaré perquè
m'agrada.
Dª Tulia: I l'estimas i tot, no es aixis?
Batistet: L'estimaré.
Dª Tulia: I tots t'hi ajudarem, quan sia hora, però ara no perdis el
temps, parla amb el tío i resolguem. Ja que teniu de ser feliços, com
més aviat tu ho seràs, més aviat ho serém nosaltres.
### Escena IX
(Els meteixos i el Sr. Batista)
Sr. Batista: (malhumorat) Vosaltres per aqui?
Dª Tulia: Si, veniem a veure la teva dòna.
Sr. Batista: (sec) La dòna?... I per què?
Sr. Farnell: Per res. Perquè an ella fa temps que no l'havem vista.
Sr. Batista: Quina sort!
Dª Tulia: I tu com estàs?
Sr. Batista: Malament. Ella és alli dintre.
Dª Tulia: Que no't trovas bé?
Sr. Batista: Me trovo bé, però malament. No dieu que voleu veure la
dòna? Doncs ja vos ho he dit: és alli dintre. (El Sr. Farnell i Dª Tulia
entren al quarto.) Dònes!... No sé per què n'hi té d'haver de dònes!...
No son més que un destorp les dònes!... I casa-t'hi, i manten-les, i
guarda-les tant si vols com no!... Si un negoci no't va bé, el deixes;
si la roba se't fa vella, la deixes; i si la dòna se't fa vella, l'has
d'aguantar i mantenir-la, i per saldo que s'hagi tornat, tens de
rosegar-ne els òssos!
Batistet: Hi ha de tot, tío. Aqui té la Mariagna.
Sr. Batista: Aquesta és una escepció... D'aquesta se'n va perdre'l
motllo.
Batistet: Doncs, d'ella voldria parlar-li.
Sr. Batista: També li vols mal?
Batistet: Al reves. Li vui tant bé i l'estimo tant, que vaig a
demanar-li una cosa, que pot ser el sorpendrà de moment, però com que
vostè es un home enraonat i m'aprecia, i l'aprecia an ella, crec que
aviat se'n farà carrec.
Sr. Batista: Al gra. Què vols de mi i d'ella?
Batistet: Casar-m'hi.
Sr. Batista: Què has dit?
Batistet: Dic, casar-m'hi; i'm penso que no'm contrariarà.
Sr. Batista: Doncs vas tan equivocat, que no sols te contrariaré, sino
que no't permetré que t'hi casis.
Batistet: Què diu ara!... Ni si ella'm vol?
Sr. Batista: Ella no't voldrà.
Batistet: Però per què?
Sr. Batista: Perquè no! Perquè jo no vui que't vulgui!
Batistet: Però vostè, quins motius té?
Sr. Batista: Perquè aqui casa no més mano jo, i basta!
Batistet: Al menos podria dir-me...
Sr. Batista: Ja he dit tot lo que tenia que dir!... Que a mi no'm ve bé
que's casi. Que no vui que's mogui. Ho entens? Vols que t'ho diga més
clar? Que't penses que me l'he posada a casa per ensenyar-la, per
vestir-la, per montar-la com un pom de flors, perquè vinga un qualsevol,
tu; i la demani, i se l'emporti?
Batistet: Però, tío, jo no ho soc un qualsevol.
Sr. Batista: És com si ho fossis. Dic que no ho vui, i s'ha acabat.
Batistet: Però un dia o altre té de casar-la. Pensi que vostè li fa de
pare.
Sr. Batista: N'hi faig, o no n'hi faig. És cosa meva, i la casaré...
quan siga hora, am qui l'hagi de casar... Jo la vaig anar a buscar...
doncs és meva.
Batistet: No crec que jo siga un mal partit per ella...
Sr. Batista: Tu?... I qui ets tu, per casar-te?... Què tens?... Quant
vals?... Am què contes pera fer feliç a la Mariagna?
Batistet: Vostè ho sap, lo meteix que jo. Tinc el meu sou. Tinc el dels
papás... Lo que vostè dóna a la noia.
(Pausa.)
Sr. Batista: I qui t'ha dit que li dono res a la noia?
Batistet: Vostè ho havia indicat.
Sr. Batista: Ho devies somniar. Ensenya-m aont ho he firmat.
Batistet: I la paraula?
Sr. Batista: Si fins se pot rascar una firma, com no's pot perdre una
paraula?... ja veig que això't fa mal efecte...
Batistet: Ni me'n fa, ni me'n deixa de fer... Ja estic aveçat a tot!...
Però, consti que no dotar-la, és abandonar a la Mariagna.
Sr. Batista: Benèit!... Perquè no vui abandonar-la, no la doto!... Ja!
Ja!... No vui donar-li lo dels... nebots!... No diuen que n'hi ha de
generosos?... Doncs vui veure qui se l'endú de franc... Me sembla que
no't convé, veritat?
Batistet: Lo que fa vostè amb ella és una infamia.
Sr. Batista: An ella... o a tu?
Batistet: És lo meteix.
(Entra d'una revolada al despatx.)
Sr. Batista: No n'hi ha poca de diferencia!
(El Sr. Batista el mira sortir, somrient. Després obra la caixa, i's
mira'ls bitllets extasiat.)
### Escena X
(Sr. Batista, Caterina i Mariagna)
Caterina: Batista, aqui tens la tila.
Sr. Batista: (tancant la caixa de cop) No la vui!
Caterina: Però no me l'havies demanada?
Sr. Batista: No'n vui, te dic... Ja saps que't tinc donada ordre que
quan me vegis a la caixa, te'n vagis!... Primer és la caixa que tu.
Mariagna: (prenent la taça) Vol que jo li deixi aqui sobre, padrí?
Sr. Batista: Si, Mariagna!... Tu, si!