(El Sr. Batista s'apropa a Mariagna.)
Mariagna: Padrí!... Què té?... Què té am la pobra mare?... Per què la
maltracta d'aquêt modo?
Sr. Batista: Deixa-ho estar!
Mariagna: No, perquè jo tinc fam de veure carinyo aprop meu!... Conti
els anys que vaig passar entre aquelles parets tan fredes, sense que
ningú s'abracés, que's besés, que'm dongués aquell caliu de bondat que
dóna'l veure la gent que s'estimen!... Jo'n tinc necessitat, creguim, de
veure algú que s'abraça!
Sr. Batista: (tancant la porta de les habitacions) Que no t'estimo jo?
Mariagna: Si, però no m'ha entès.
Sr. Batista: Prou que t'he entès, però d'ella no me'n parlis. T'ho mano!
Mariagna: Perdoni!
Sr. Batista: (apropant-se-li) No la puc veure!... No hi puc fer més!. Me
fa nosa!... La voldria treure de casa!
Mariagna: Què diu?
Sr. Batista: Si, la voldria treure de casa!... I com que no sé com
treure-la, com més bona és, mes me desespera!
Mariagna: Jesus del cel!
Sr. Batista: Te vui a tu, jo.
Mariagna: Però si'ns pot estimar a totes dugues.
Sr. Batista: No! No pot ser. Te vui a tu sola. Entens? A tu sola!
Mariagna: (amb energia) Padrí: si jo sapigués que'l meu carinyo, li té
de pendre'l qu'és ben seu, ja sap que li estic agraïda, però me'n
tornaria allà ont era!
Sr. Batista: (espantat) No!... Això no ho facis!... Això no més ho dius
per dir, veritat?
Mariagna: No ho faré, perquè'm fa pena!... Que me'n vol fer vostè de
pena?
Sr. Batista: Que no saps que no, tontota?... Té, vols diners?
Mariagna: Vui tranquilitat!
Sr. Batista: A mi'm diuen mesquí, però no ho soc!... Que no és veritat
que no ho soc?... Que has obert mai la boca per demanar-me alguna cosa
que no hagi obert el portamonedes?... Que no ho veus qu'estic encegat
per tu?
Mariagna: I jo també l'estimo a vostè!
Sr. Batista: Però d'un modo diferent. Jo'm perdria per tu, i tu no't
perdries per mi!
Mariagna: Però i per què'ns tenim de perdre?... (acariciant-lo.) Jo lo
que vui és que vostè cambii, padrí meu!... I cambiarà, veritat?...
Veritat que d'aqui endevant serà un altre, i la tractarà bé a la mare, i
que no la renyarà més?
Sr. Batista: Lo que vulguis. Per tu, fins d'això soc capàç!
Mariagna: No per mi. Per ella. Per totes dugues. Veritat, padrí?
Sr. Batista: Per totes dugues, però per tu... Escolta-m. Escolta-m,
Mariagna Jo no havia estimat mai a ningú. Tal com te dic, ningú!... No
més pensava en fer diners, en fer diners, en enriquir-me. Quan seràs
ric, sempre'm deia, podràs estimar a la que triis. Tot-hom te voldrà,
tot serà teu; podràs anar an el mercat del món aon se ven l'estimació, i
pendre la que t'agradi. Ara ho soc de ric, ho soc molt, molt més de lo
que tot-hom se pensa; però la joventut me passa i soc avaro del temps,
perquè'm dic a mi meteix: "Si no cuites, ja serà tart, i no't valdrà'l
ser ric", i quan penso qu'és la meva dòna la que'm priva d'escullir,
m'empenyaria l'ànima an el diable i an ella la trinxaria!
Mariagna: Déu meu!... Me fa por!
Sr. Batista: Si ane tu no te'n tinc de fer!
Mariagna: No'n té prou de la meva estimació de filla?
Sr. Batista: No; perquè no me'n ets de filla!
Mariagna: Què vol dir?... Que no és lo meteix que si ho fos?
Sr. Batista: Però no ho ets!
Mariagna: Que m'aborreix?
Sr. Batista: Al contrari! Si t'estimo més que mai! Si't vui més que mai!
Si aquêts quaranta anys de fer diners els donaria tots, tots per tu!
Mariagna: Déu meu! I que no'n té prou, digui, de tot el meu agraiment?
Sr. Batista: No. L'agraiment que tu vols dir, l'estimen els pares. Ells
si, però jo no ho sóc el teu pare!
Mariagna: (cridant i fugint) Mare! Mare!
Sr. Batista: Calla, et dic, i vina. Vina aqui! (agafant-la per la ma i
fent-la seguir.) Vina i no tinguis por. Vina (obra la caixa) i mira!
(traient paquets.) Veus això? és or! Mira-l bé qu'és or! i tot serà per
tu quan me mori, si m'escoltes i'm segueixes!
Mariagna: Padrí! fa estona que sospito, i fujo de la sospita com si'm
perseguis una serp! Encare hi és a temps! No acabi de dir lo que vol
dir-me!
Sr. Batista: Mira-l, et dic. Això que llueix són vestits, són cotxes,
són joies, són teatres, són enveja dels que no'n tenen, són celos de les
altres dònes, és la consideració del món! Amb aquesta lluentor podràs
tenir lo que vulguis!
Mariagna: Podré tenir lo que vulgui, i vostè no pot tenir-me a mi!
Sr. Batista: Et portaré fòra de casa... Ens en anirém!... Ens
quedarém... Lo que't sembli! Faré tot lo que'm demanis. Què hi dius?
Contesta-m!
Mariagna: Que'm fa horror! Que'm fa repugnancia! i que més que res... em
fa tristesa! (plorant.) Cóm me podré estar aqui, d'aqui endevant,
després de tanta maldat?
Sr. Batista: Això són preocupacions.
Mariagna: Calli!
Sr. Batista: Que no veus que tens de ser meva!
Mariagna: Mai!
Sr. Batista: Tinc molt poder perquè ho sigues...
Mariagna: Jo no tinc el que vostè diu, pero tinc una força més gran!
Sr. Batista: Quina, infeliç!
Mariagna: Tinc la virtut!
Sr. Batista: Llamp del infern! I am què's compra la virtut?
Mariagna: Amb amor pur!... No amb aquêt seu!
Sr. Batista: Però si jo no'n puc tenir d'altre! Si estic lligat per
tenir-ne d'altre! Si faria un crim per deslligar-me! Escolta-m!
Escolta-m, Mariagna! (va per agafar-li la mà.)
Mariagna: Aparti-s de mi, li dic. Desde ara ja no té dret a tocar-me-la
mai més la mà! La seva pell em repugna!
Sr. Batista: Seràs meva! Ho seràs! De què m'hauria servit escanyar tants
pobres miserables i espremer tantes fortunes, si no t'hagués de tenir?
Tirar-te un munt de victimes als peus perquè tu les trepitjessis?
Mariagna: Quin horror!
Sr. Batista: Ets esclava! ets dòna, ets meva, i tindràs que cedir! No
trobaràs qui't defensi!
Mariagna: Que no, diu? Batistet! Batistet!
Sr. Batista: A qui crides, desgraciada!
Mariagna: A qui'm defensi! A qui'm deslliuri!
Sr. Batista: Ja! Ja! Ja! Aquêt si que ni per virtut. Que no veus qu'és
el meu deixeble?
### Escena XI
(Els meteixos, Batistet, Dª Tulia, Sr. Farnell, i després Rafel i
Sr. Pepet)
Batistet: Qui'm crida?
Mariagna: Jo!
Batistet: Què hi ha?
Mariagna: Hi ha que't crido, perquè t'havia promès una resposta.
Batistet: És veritat.
Mariagna: He dit... que pensaria... i he pensat... i aquella paraula
que'm demanes, te la dono... ens prometerem quan vulguis.
Batistet: Que ja saps lo que ha dit el tio?
Mariagna: Ell... volguent-ho tu, i volguent-ho jo...
Batistet: Doncs, el tio no hi ve bé.
Sr. Batista: Jo o tu?...
Batistet: Vostè m'ha dit fa un moment...
Sr. Batista: T'he dit que no li dava dot.
Batistet: Però vostè...
Mariagna: Prou! prou, per Déu! Infames! Tots! Tots són uns infames!
Batistet: Però, a què ve això?
Mariagna: Mateu-me, Déu meu! Mateu-me tots d'una vegada, qu'al menos em
tindreu compassió!
(Plora.)
Batistet: A què venen aquêts plors?
Mariagna: Què puc fer més que plorar? Què pot fer una infeliç com jo, si
no tinc res més que llàgrimes! Em vui morir!
Sr. Batista: Vaia, prou!
Mariagna: (cridant am desespero) Em vui morir!
Dª Tulia: (sortint) Què són aquêts crits?
Sr. Farnell: (sortint) Què passa?
Mariagna: Una infamia! Que'l seu fill és un malvat! I'l senyor Batista
un malvat! i tots! tots són uns malvats!
Dª Tulia: I què t'ha fet el meu fill, perduda?
Mariagna: Què m'ha fet? Ni's pot dir lo que m'ha fet. És tan horrorós lo
que m'han fet, que taca'ls llabis no més de dir-ho!
Sr. Farnell: La que deu tacar aqui, és ella!
Sr. Batista: Deixeu-la!
Dª Tulia: Totes! Totes surten de mala índole!
Mariagna: Si, totes sortim de mala índole! perquè'ns hi tracten am mala
índole! O ens guarden per pietat, o volen enlluernar-nos amb or!
Dª Tulia: Quin descaro!
Mariagna: Amb or! I jo no'n vui d'or! Vui carinyo! Vui això que no he
trobat mai! Això que no'm varen deixar an el torn, al llençarm-hi com
una nosa!
Dª Tulia: Perquè tu no'n saps d'estimar!
Mariagna: I a qui he d'estimar si no puc! Si encare no vaig per abraçar,
em trobo que abraço a cossos morts! Això és pitjor que l'inclusa! Alli
s'és un farcell que's deixa. Aqui un farcell que s'aprofita!
Sr. Batista: Vaia, prou!
Mariagna: (prenent una resolució) Me'n vaig!
Sr. Batista: Aôn?
Mariagna: Me'n vaig!
Sr. Batista: Calma-t, et dic. Tot passa! (als parents) I vosaltres, a
callar!
Dª Tulia: Encare gosas defensar-la?
Sr. Batista: I què tinc de defensar! però ont anirà la criatura?
Mariagna: A casa! A la Misericordia! A no esperar res, a resar! A
acostar-nos les unes a les altres, com els aucells a la gavia!
Sr. Batista: No tens dret!
Sr. Farnell: No n'ha de tenir!
Mariagna: Alli sempre's té dret d'anar-hi. Alli és com el fossar de la
vida!
Dª Tulia: Deixeu-la, si és el seu gust. Si vol ser esclava, ella és ben
lliure!