### Escena VII
(Mariagna i Batistet)
Batistet: No'n faig cas, perquè ja veig que tot això són els celos.
Mariagna: De què?
Batistet: De tu. Sap que tenim relacions...
Mariagna: Am mi?
Batistet: Em penso que m'has donat paraula...
Mariagna: Mai!
Batistet: M'has donat esperances.
Mariagna: Esperances no es lo meteix.
Batistet: Qué't sap greu d'haver-men donades?
Mariagna: An aquêt moment no estic per res!
Batistet: Que'n té la culpa ell?
Mariagna: Deixa-ho corra.
Batistet: Ja està deixat. Però recorda-t de lo que m'has promes.
Mariagna: T'he promes que m'hi pensaria. No he pas perdut el pensament.
Batistet: Però te'l podrien fer perdre, i... (anant per agafar la mà a
Mariagna.) I jo ja saps que t'estimo.
### Escena VIII
(Els meteixos, Sr. Farnell i Dª Tulia)
Dª Tulia: Déu vos guard. Què tal, Mariagneta... Com anem?
Sr. Farnell: Com va això, pubilleta maca?
Dª Tulia: Aixis m'agrada. Trovar-vos juntets. Els joves han d'anar ben
units.
Batistet: No està gaire de bon humor.
Dª Tulia: Què tens?
Mariagna: No res. Ja torno desseguida.
Dª Tulia: Però escolta. Que no saps que tots t'estimem?
Mariagna: Dispensin, que ja tornaré. M'ha cridat...
Dª Tulia: Qui, filla meva?