## Acte segon
(Una sala modesta i abigarrada. Al fons, la porta de l'escala; a un
costat la de les habitacions, i a l'altre la del despatx, amb una
mampara, i un retol que digui: *Despacho*. Una caixa de ferro; una
taula-escriptori; un piano, i per tot arreu mobles variats i mig vells,
que pel desordre i varietat se veu que són saldos d'una casa
d'empenyos.)
### Escena I
(Sr. Batista i Joan de Penya)
(El senyor Batista està sentat a un costat de la taula-escriptori, i va
donant papers an en Joan de Penya, que'ls firma.)
Penya: Bueno. No tinc de firmar res més?
Sr. Batista: Per ara res més. Són els tres pagarés escalonats, que'ls
podrem anar renovant amb el pago d'interessos, fins que cobri la
llegitima, o tingui una desgracia de familia, o el seu papà
s'enterneixi.
Penya: Em sembla que no s'enternirà i tindrem d'esperar lo altre!
Sr. Batista: Molt bé. Aqui té'l taló!
Penya: I què vol que'n faci d'aquêt paper!
Sr. Batista: Cobrar-lo.
Penya: Ah! no puc perdre temps jo. No'm podria donar bitllets?
Sr. Batista: Si, senyor, am molt gust; però hi ha costum de fer
desqüento.
Penya: I desconti, home, desconti; ¡qui mira prim an aquêts tràngols!
Sr. Batista: (anant a la caixa i donant-li els bitllets) Tingui, no més
n'hi faig pagar l'hu per cent. Vegi si és la cantitat.
Penya: (ficant-se els bitllets a la butxaca sense mirar-los) Està bé.
Sr. Batista: I no'ls conta?
Penya: I quants havem de ser a contar-los! Vostè és persona de
confiança.
Sr. Batista: Això si qu'és cert, senyor Penya.
Penya: De Penya...
Sr. Batista: O de Penya. Jo, si puc, estalvio paraules.
Penya: Tal com me veu, sóc marquès.
Sr. Batista: No'm ve de nou! Senyor marquès!
Penya: Doncs a mi si que'm ve de nou. Perquè fa dos mesos que no ho era.
El papà va comprar el titol al Papa.
Sr. Batista: I amb això's gasten els diners?
Penya: Sempre vesteix i ajuda a fer un bon casament. Perquè ara jo'm vui
casar! Tal com sent! Me vui casar!
Sr. Batista: Pobre noia!
Penya: (rient) Ja! Ja! Ja! Ja ho pot ben dir. Vostè fuma?
Sr. Batista: No, senyor.
Penya: (oferint-li un gran cigarro) Miri qu'és un bon cigarro.
Sr. Batista: No fumo... però fumaré.
Penya: Doncs, si, senyor; em vui casar. Ja tinc uns amors mig platònics
amb una xicota molt guapa, que té un tio molt ric i usurer! Però això
si, primer vui divertir-me. Vui fer lo que se'n diu la joventut! No l'ha
feta vostè la joventut?
Sr. Batista: No tenia diners jo per fer-la!
Penya: I perquè no n'enmatllevava?
Sr. Batista: Perquè no tenia papàs per poder-ne arrancar la llegitima.
Penya: (Encen el cigarro i llença'l misto. El senyor Batista'l cull i'l
posa a dintre d'una capsa.) Que fa col·leció de mistos?
Sr. Batista: No, ca! és per no cremar l'alfombra.
Penya: Dispensi, però com que no he vist escupideres...
Sr. Batista: Com que no'n duien, no'n tenim.
Penya: I no és pas que aqui faltin mobles. Vaia un mostruari que'n té!
Sr. Batista: Són herencies.
Penya: Ah, ja! del seus papàs!
Sr. Batista: Una mica de tot-hom!
Penya: Doncs, aqui té el meu de papà, que bé me la fa gruar l'herencia!
S'ha empenyat a no donarme quartos, i jo m'empenyo fins a les dents!
Sr. Batista: Són genis!
Penya: Són tacanyeries! Que's pensa qu'és poc agarrat? Per ell no més
tindria automovils de vint cavalls i quaranta a l'hora; dònes de segona;
un frac, tres o quatre trajes, i voldria que anés a peu!
Sr. Batista: Si qu'és poc!
Penya: Esperis! I'm voldria fer travallar! Ja! Ja! Em fa riure! Què no
ha travallat ell per mi?
Sr. Batista: Aixis ho penso!
Penya: Com un negre ha travallat. Oh, i travalla! Aquêt vici de
travallar, el que l'agafa no té cura. Però no vui destorbar-lo. Me'n
vaig a veure una róssa.
Sr. Batista: Vegi-n forças ara qu'és jove, i ja sap que jo l'ajudaré
fins aont el meu capitalet arribi!