Dª Tulia: Jesus, quina escena més trista!
Lola: Jo m'hauria posat nerviosa!
(Mariagna plora am les mans a la cara.)
Sr. Batista: I ara't toca plorar a tu?
Caterina: (emportant-se-la) Vaja, anem, i vina am mi. Vina am mi a
dintre, filla meva.
Sr. Batista: Despedeix-te avans d'aquêts senyors.
(Mariagna, mig plorosa, dóna la mà a Lola, que li dóna les puntes dels
dits; a donya Tulia, que la pren fredament; a Rafel, que li estreny i
ella baixa els ulls, i al senyor Pepet, qui, commogut, soptadament, li
fa un petó al front. Després arrenca en plors.)
Sr. Batista: (seguint a Caterina i a Mariagna cap al quarto) Vaja, prou
plorar! Ara entres a la vida, i a la vida hi ha els seus trangols. Aqui
no és com alli dintre. Has de contar que això no ho és la Casa de
Misericordia.
(Caterina i Mariagna entren a dintre'l quarto.)
Rafel: Ara si que parla amb el cor! I què ha de ser de misericordia!