L 'estiracordetes arrugà les celles i digué an en Pelifet:

-Encara més diners? ¿Que n'has de fer, ara, de la mitja unça?

-Hem tingut una família i s'ha de batejar...

-Així, així!... ¿Vas a Manlleu i poses fills al món? Tu si que faràs

la paret dreta!

Mes tot són volers de Déu, i, de les coses, el que més costa són els

començaments. D'aquella hora endavant, la Mió Pelifeta mai més va

haver de menester pegats, car, de son natural, cada nou mesos posava

un altre fill al món.

I, a cada un que n'hi posava, la Mió deia an en Pelifet:

-No et sàpiga greu! Menjadors avui, guanyadors demà...

-Oital, Mió! -responia en Pelifet, rient i plorant a la vegada. I a

corre-cuita se n'anava cada vegada a ca l'estiracordetes per una

altra mitja unça; i, a cada vegada, l'estiracordetes l'esbroncava

ben bé, i, abans de deixar-la-hi, li feia empenyorar un tros de

terra. I, quan ja li tingué tota la terra empenyorada, l'esbroncava

també, però sense deixar-li res.

I així va arribar a tenir sis fills, i, quan ja va tenir-los, en

Pelifet, que era molt vell i no tenia forces per a treballar per

altres, ni terres que li donessen pa, prenia un gaiato i, fent veure

que se n'anava a mercats i fires, d'amagat de la Mió, trucava de

porta en porta per a mantenir la dona i els fills.

Fins que un dia es va morir l'àvia Merlona i l'hereu Merló anà a

pregar an en Pelifet que li fes costat per a dur-la a enterrar. En

Pelifet anà a fer costat a l'hereu, i, tot baixant la muntanya

darrera la caixa, l'hereu digué an en Pelifet:

-Me som quedat sol i vern a casa i m'hauré de casar...

En Pelifet, a l'oir això, donà tan bella empassegada que es pelà els

dits del peu. Mirà a l'hereu Merló, i els ullets se li ompliren de

llàgrimes, mes no va riure gens. I tot aquell dia li semblà que

tenia una punxa al cervell.

-¿Com s'ho farà, tristeta de Déu, sola i amb tanta boca?... Se'n anà

al llit i no pogué dormir i aleshores se llevà i de bon matí prengué

la destral, dient que faria llenya per la setmana.

A l'hora d'esmorzar, encar no havia tornat del bosc. La Mió va

pensar:

-Té por de pluges i s'afanya més que els altres dies ...

La Mare-Balena · 第 13 / 16 题