I. «Que justos por pecadores | Tal vez pagan en mi tierra...»—II.
«Barrabas te acompañe | Alla te avengas...» (_Don Quijote_, II, 57.)
I.—Poc abans d’anar-se’n D. Quixot i Sanxo d’aquell palau on tants
escarnis i bromes un xic pesades els feren, l’aixerida Altisidora
endreça una cançó demanant a l’heroi cavaller unes futeses que diu li
havia pres; i en la dita cançó s’hi troba la frase «pagar justos por
pecadores», frase aquesta que es llegeix en el _Tirant_, com ja féu
observar Bowle (II, 135).
Té raó el comentarista anglès; la princesa Carmesina, en donar consells
a Tirant perquè es guardi de les males arts del duc de Macedònia
(cap. 125), li diu que «no es novella cosa paguar los justs per los
peccadors».
II.—La cançó d’Altisidora és còmica en extrem, però tota ella és una
imprecació. Quan férem el comentari d’aquest passatge en el volum VI de
l’edició de Cortejón hi posàrem, com fent joc amb les paraules que diu
la donzella de la duquessa, unes altres que es llegeixen en el _Tirant_
en boca d’Elíssea, donzella de l’emperadriu.
En veure la dita cambrera profanat el llit de l’emperador, exclama:
«Prech al subirà Deu que corona de foch al cap li veja yo posar; si es
Duch, en carçre perpetua lo veja yo finar; si es Marqués, de rabia les
mans e los peus li veja jo menjar; si es Comte, de males armes dega
morir; si es Vescomte, amb spasa de turch lo cap fins al melich lo veja
yo en un colp partir, e si es Caualler, en fortuna valida en la mar
tota pietat a part posada en lo mes fondo fine sos dies» (cap. 262).
Ja diguérem que no crèiem que Cervantes, en escriure aquest passatge
del _Don Quijote_, recordés el del _Tirant_, però es veu que Elíssea i
Altisidora sabien endreçar malediccions.