«Del temeroso espanto cencerril y gatuno que recibió D. Quijote en el
discurso de los amores de la enamorada Altisidora.» (_Don Quijote_,
II, 40.)
En el comentari de Cortejón, en tractar el cap. 46 de la segona part
(V, 399), escriu que «Cervantes, al idear el tipo de Altisidora,
tuvo presente a aquella casquivana doncella que figura en la novela
caballeresca de Johanot Martorell», i segueix dient que Rojas, ço és,
l’autor d’aquell joiell que es diu _La Celestina_, en idear el tipus de
la protagonista de la seva obra, tingué present la «Trotaconventos» del
famós arxiprest de Hita. No deixa lloc a dubtes que la donzella dels
ducs, que tanta brometa fa a costa de l’heroi manxec, té molts punts de
semblança amb la donzella Plaerdemavida.
Alegres, joves i amigues de divertir-se, ho són: Plaerdemavida,
donzella de Carmesina, i Altisidora, que ho és de la duquessa.
Un fet que fa aquella es veu reproduït per aquesta, ens referim al
«espanto cencerril y gatuno» de què ens parla Cervantes, passatge
inspirat en el fet que fa Plaerdemavida posant gatets a la finestra
de l’habitació d’Estefania la nit aquella que celebrà «oficialment» un
fet que havia consumat abans (cap. 220). Hem de dir que Clemencín (V,
p. 426) en topar el passatge quixotesc que esmenta «un gran saco de
gatos», ja va recordar el passatge del _Tirant_.
En fer la nota referent a aquest passatge en l’edició Cortejón (V,
408) insinuàrem la idea que la lluita que té l’heroi de la Manxa amb
els gats que donaren fi a la serenata que cantava D. Quixot, bé podia
ésser una paròdia d’aquelles lluites que es veuen en els llibres de
cavalleries, on un paladí té singular combat amb una fera, com es
llegeix en _El VIII libro de Amadís de Gaula_, cap. 6, on Lisuarte
té una accidentada lluita amb una lleona, i el nostre Tirant amb un
alà del príncep de Gales (cap. 68), i en el _Curial_ s’hi descriu una
lluita d’aquest, qui usa el nom de Joan, amb dos lleons (III, 72).
Hem de fer notar, referent a aquest encontre, que diu D. Quixot:
«—¡Afuera, malignos encantadores! ¡Afuera, canalla hechiceresca!»
I poc després: «—Déjenme mano a mano con este demonio, con este
hechicero, con este encantador.» En la dita obra de Martorell i Galba,
diu el paladí, referint-se a l’alà: «Jo no se si ets diable o cosa
encantada...», i després en conèixer que l’animal tenia por de les
armes, diu Tirant, llençant-les: «No vull que diguen de mi que ab armes
sobergues me so combatut ab tu». Hem de dir que els jutges donaren el
premi de la batalla a Tirant, «com si hagués vençut un caualler en
camp, e manaren als reys d armes, herauts e porsauants, fos publicat
per tots los stats e per la ciutat, de la honor que a Tirant fon donada
en aquell dia».