«... Don Paralipómenon de las Tres Estrellas...» (_Don Quijote_, II,
40.)
En Clemencín (V, p. 309) diu que el nom d’aquest cavaller, que figura
en el text cervantí, és inversemblable en boca de l’escuder de D.
Quixot, i potser té raó. Però, al nostre entendre, si l’hagués posat
en la del cavaller, fora just. També ens diu el crític que resulten
noms ridícols alguns dels que es llegeixen en el _Don Quijote_, com
Pandafilando de la Fosca Vista i Caraculiambro, i satiritza els dels
herois Cirongilio de Tràcia, Esferamundi de Grècia, Don Contumeliano de
Fenícia i Don Kirieleison de Montalvan, aquest últim es llegeix en el
_Tirant_ (caps. 74 i ss.).
No creiem que sien ridícols els noms abans esmentats i sí fantasiosos,
cosa aquesta que no ignorava el crític; ell, tan fort coneixedor de la
literatura cavalleresca, sabia que els autors d’aquelles cròniques,
on s’hi descriuen vides d’herois paladins, recercaven noms ampulosos,
i algunes vegades compostos, així rares vegades hem vist noms de
gegants que no sien un xic llargs, com per exemple, Buzaratangedro i
Taglatalazar en el _Cirongilio de Tracia_, Atanabos i Guardacanales
en la _Demanda del Sancto Grial_, Almadrago i Dramusiando en el
_Palmerín de Inglaterra_, Alvadanzor i Famongomadan en l’_Amadís
de Gaula_ i Dramiron i Gramolias en el _Lisuarte de Grecia_ (_VIII
Libro de Amadís_). Noms compostos en podríem esmentar un sens fi i
sense anar a recercar-los en altres llibres, en el nostre _Tirant_
hi veiem: Bellpuig, Plegamans, Malatesta, Scalarompuda, Vilesermes,
etc.; però, comparats amb els d’altres llibres, resulten que no
tenen qualificatius, com es veu en Antimón el Valiente, Ladasin el
Esgrimidor, Listoran el buen Justador, Manelí el Mesurado, Olinda la
Mesurada i altres que podríem afegir, tots ells de l’_Amadís de Gaula_.