«... pero por lo de dueña, soy de parecer que no se muevan.» (_Don
Quijote_, II, 37.)
En aquest passatge de l’edició de Cortejón (V, 220) s’hi veu una
nota que en part hauria de figurar en tractar en el cap. 31 de D.ª
Rodríguez de Grijalba; són aquelles ratlles on es diu que «el profundo
conocimiento que de _Tirant lo Blanch_ tenia Cervantes, por ventura fué
parte para que de la “Viuda Reposada” naciesen, muy modificados, es
verdad, los principales rasgos con que se nos trazó el cuadro de “D.ª
Rodríguez”». Això diguérem al nostre mestre ja fa uns quants anys, i
d’aleshores fins avui hem vist més manifest el paral·lelisme que es
podrien formar d’ambdós tipus.
La viuda Reposada assenyala a Tirant defectes que diu que té Carmesina,
i cosa per l’estil fa D.ª Rodríguez explicant a D. Quixot coses
referents als seus senyors que fóra bo que callés. La primera penetra
en la cambra de Tirant desitjant tenir llarga entrevista amb ell i
acabant com vella lúbrica; la segona entra a la cambra de D. Quixot per
a parlar-li del «Aranjuez de sus fuentes», de la duquessa i dels deutes
del duc.
Cert que la una té un esperit maquiavèlic i l’altra no és dolenta, que
aquella és sensual i aquesta recatada; però, amb tot, hi veiem certs
punts de semblança que ens han fet pensar que l’endiablada viuda féu
suggerir a Cervantes el tipus de la càndida _dueña_.