I. «... y assi segun las leyes del maldito duelo...»—II. «...
cirimonias...» (_Don Quijote_, II, 32.)
I.—En Cortejón (V, p. 128), en una llarga nota tractant de si D. Quixot
pogué qualificar de manera despectiva el desafiament, esmenta el títol
dels dos capítols del _Tirant_, on es diu que l’ermità comte de Varoych
llegia l’_Arbre de batalles_ (capítol 32 i s.).
Tots aquells que han estudiat un xic la famosa novel·la cavalleresca
saben que aquests dos capítols estan inspirats, per a no dir copiats,
del _Libre de l’Orde de Cavayleria_ d’En Lull (I-II), si bé del primer
capítol, ço és del 32, hi ha més text inspirat en el gran filòsof que
en el segon.[36]
[36] Vegeu NICOLAU D’OLWER, _Sobre les fonts catalanes del Tirant
lo Blanch_ (Revista de Bibliografia Catalana, 1907).
Hem tingut a mà l’_Arbre des Batailles_ de N’Honorat Bonhor i hem
de dir que, amb tot hi esmentar-se aquest llibre, Martorell i Galba
seguiren més el text lul·lià que el francès. Que podien conèixer el
llibre d’En Bonhor en llengua catalana no hi ha pas cap dubte, per
tal com En Morel-Fatio n’esmenta un còdex a la Biblioteca Nacional
de París, així com també existia en castellà, com ha demostrat el P.
Ignasi Casanovas en descriure els _Còdexs de l’Arxiu del Palau_. Però,
hem de dir que, segons les notes conegudes d’aquesta última traducció,
hi havia lleus diferències amb el text francès, per tal com ens diu
que consta de tres parts i en l’original se’n veuen quatre; també ens
assenyala que la primera part té dotze capítols, i la segona, divuit;
essent així que en la impressió lionesa que hem tingut a mà hi havem
vist nou i quinze capítols, respectivament.
El llibre _Arbre des Batailles_ fou obra d’èxit, per tal com se’n feren
diverses edicions. Va repartit el text en quatre parts: En la primera
s’hi tracta de quina cosa vol dir batalla i de les tribulacions de
l’Església (nou capítols); en la segona, de la destrucció dels quatre
grans reialmes, que són: Babilònia, Cartago, Macedònia i Roma (quinze
capítols); en la tercera, es parla de les batalles en general, i bé
a ésser un manual de lleis cavalleresques, amb capítols que tracten
de la jurisdicció i de la senyoria, qui fou el primer jutge entre els
homes, per quina cosa es deu entrar en camp clos, quantes coses fan hom
fort i ardit, etc. (deu capítols); l’última part és la més important,
i tracta de les batalles en especial, ço és: de si el papa pot ordenar
guerra contra emperadors cristians, o bé si un emperador pot fer
guerra a l’Església; quina cosa és més útil per fer batalla, sobre
gatges de batalla, per quins motius hi ha tantes guerres, si un anglès
estudiant a la Universitat de París pot ésser presoner, el gatges de
batalla segons la llei Lombarda, dels colors de les armes, sobre la
forma i condició que ha de tenir el camp clos, etc. (cent quaranta dos
capítols).
Llegit l’_Arbre des Batailles_ i el _Libre de l’Orde de Cavayleria_,
és més doctrinal aquest que aquell, si bé solament fa referència al
cavaller, com el títol ho indica. Llibre doctrinal del cavaller és el
d’En Pons de Menaguerra, com ho són, entre els castellans, el _Tratado
de las armas, de rieptos e desafíos_, de Mn. Didac de Valera, o el
llibre del _Caballero y del Escudero_, de l’infant Juan Manuel, si bé
aquest últim és molt inspirat, per a no dir copiat, del llibre d’En
Lull.
II.—En Bowle (II, p. 89) esmenta la paraula «cirimonias» tal com diu
que la pronuncia l’escuder de D. Quixot, i a continuació posa un
exemple de la traducció castellana del _Tirant_ (I, p. 71) on s’hi veu
aquesta grafia.