I. «... este buen hombre, que me ha pedido encarecidamente que vaya
a poner en la caballeriza a un asno suyo que está en la puerta del
castillo.»—II «... Seis doncellas le desarmaron y sirvieron de
pajes...» (_Don Quijote_, II, 31.)
I.—El que demana l’escuder del cavaller manxec és una cosa que havia
sentit a dir al seu amo parlant de Lançalot:
«Nunca fuera cavallero De damas tan bien servido
Como lo fué Lanzarote Cuando de Bretaña vino
Que dueñas curaban del princesas del su rocino.»
En l’edició de Cortejón (V, 108) s’esmenta un passatge del _Tirant_, on
es diu que l’estrenu cavaller, «ab voluntat dels jutges del camp e dels
fels, obriren li la porta del camp, e les donzelles qui ja speraven per
rebre l per que hauien vist mort l altre caualler, e ab molta alegria
lo reberen e ab molta honor lo acompanyaren fins al seu aleujament»
(cap. 72). I ço demostra, comparant aquest text de Martorell i Galba
amb el de Cervantes, fins a quin punt hi ha força còmica en les
paraules que diu l’escuder de D. Quixot a D.ª Rodríguez de Grijalba:
«Les donzelles prestament foren a la porta del camp e demanaren als
fels que ls fos restituhit lo lur caualler. Los fels los feren obrir
les portes, e les donzelles prengueren lo cauall de Tirant per les
regnes e ab molt gran honor lo se n portaren al seu alleujament,
desarmaren lo e curaren li la nafra que tenia al coll...» (cap. 59).
II.—Hostatjats l’amo i criat en el palau dels ducs, just era que
els tractessin com representaven ésser, millor dit, com creien que
eren, per això trobem just, coneixent el text d’algunes cròniques
cavalleresques, ço que diu el novel·lista, que «seis doncellas le
desarmaron y sirvieron de pages».
Bowle (_Anot._, II, 83) i Clemencín (V, 133) assenyalen passatges
d’alguns llibres de cavalleries on es descriu ço que les donzelles del
palau dels ducs feren a D. Quixot, però el primer recorda que en el
_Tirant_ hi ha quelcom per l’estil, i transcriu dos passatges; hem de
dir, però, que no són els únics on les donzelles fan important paper,
ja fent d’escuder o d’acompanyant, per tal com llegint els passatges
en què el jove paladí es troba en la cort del rei d’Anglaterra, poc
després d’ésser armat cavaller, el veiem acompanyat per donzelles en
sortir del camp clos on lluità amb el senyor de les Viles-Ermes, els
reis de Frisa i Polònia, els ducs de Bavera i Burgunya, i amb Thomas de
Muntalva (caps. 67-84).
Vegeu, referent a aquest tema, la nostra nota IV.