«... en la daga...» (_Don Quijote_, II, 23.)
El comentador Clemencín (IV, p. 427), que sempre que pot dóna mostra de
la seva nombrosa lectura, en tractar d’aquest punt quixotesc, que no
és altre que la diversitat de criteri de si fou un punyal o una daga
l’eina amb què Montesinos havia arrancat el cor d’En Durandart per
fer-ne entrega a la dama d’aquest, Na Belerma, escriu que en el romanç
es diu que
«Con una pequeña daga sacabale el coraçon».
L’escuder de D. Quixot digué si el dit punyal era d’En Ramon d’Hoces,
dit el «Sevillà», famós daguer del temps de Cervantes; i a propòsit
d’això En Clemencín ens esmenta les dagues genoveses de què es fan
menció en el _Tirant_ (cap. 65). Cert que les dagues genoveses, com més
tard les armadures de Milà, tenien nom universal, però en Suárez de
Figueroa, en _Plaça Universal_, ens diu, referent als armers genovesos,
«que valen comunmente poco, si bien tienen apariencia de buenos».