«Quitenseme delante los que dixeren que las letras hazen ventaja a las
armas...» (_Don Quijote_, I, 37.)
Aquesta famosa qüestió, referent a les armes i les lletres, és cosa que
ha apassionat a les gents, i fins ha fet que es publiquessin llibres
tractant d’aquest assumpte; es com escriu En Rodríguez Marín un plet
no fallat encara en última instància (_Don Quijote_, I, 37). Però hem
de dir que ni els admiradors de Minerva ni els de Març s’han donat per
satisfets. Bowle (I, 122) esmenta una obra de l’italià Bocchi _Sopra
la lite delle Armi, & delle Lettere, et á cui si dee il primo luogo
di nobilta attribuire_ (Fiorenza, 1580); Clemencín (III, 132) cita el
llibre de J. A. González, _Pro equite contra litteras declamatio. Alia
viceversa pro litteris contra equitem_ (Valencia, 1549) i _Diálogos
de contencion entre la milicia y la sciencia_, fets per F. Núnez de
Velasco (Valladolid, 1614); Cortejón copia fragments de _Triumphos
morales_ de Francisco de Guzmán (Alcalà, 1565), on també es debat
la dita qüestió; i seguint així, podria dir-se que el _Tirant_ donà
matèria a Cervantes per a tractar d’aquesta discussió, car els caps.
180-186, on hi ha la controvèrsia entre l’emperadriu i Carmesina,
defensant aquella l’ardiment i aquesta la saviesa, poden posar-se al
costat de les obres esmentades pels citats comentaristes cervantins.