«... por los huesos de mi padre...» (_Don Quijote_, I, 35.)
Sap el coneixedor del text cervantí que, poc abans d’acabar-se la
lectura de la filosòfica novel·la del _Curioso impertinente_, hi ha un
gros terrabastall, produït per la lluita de D. Quixot amb el gegant,
que no és altra cosa que un dels bots de vi que tenia l’hostaler en
una cambra on hi estava D. Quixot, i en veure l’hostalera tot allò,
jura «por los huesos de mi padre y por el siglo de mi madre» que totes
aquelles molèsties han de pagar-se.
El benemèrit Bowle (I, p. 120), en veure la frase objecte d’aquesta
nota, recorda que una dita igual l’havia llegit en el _Tirant_, i
l’esmenta (cap. 229); però hem de dir que la trobem tant justa com la
de «per vida de ma mare», «per la salut de mos fills». L’hostalera jura
pels ossos del seu pare, ço és, per una cosa estimada, per una cosa que
desitja tingui repòs, i l’emperador de Constantinoble jura pels ossos
de son pare l’emperador Albert.