«... que mejor reposaria en el estrado que en la silla...» (_Don
Quijote_, I, 33.)
En aquest passatge no hi cap al·lusió a la novel·la cavalleresca de
Martorell i Galba; però en l’edició d’En Cortejón (III, p. 29) es parla
de la paraula _estrado_, lloc de distinció, on les senyores se sentaven
en coixins i rebien les visites, com ens diu En Covarrubias en el seu
_Tesoro de la lengua castellana_.
Per l’exemple que del _Tirant_ es transcriu en l’edició d’En Cortejón,
es veu que l’_estrado_ era el lloc preeminent de la sala: «Apres vench
la Reyna e pres lo de vn braç e vna duquesa de l altre e axi l portaren
fins a vn bell _strado_ e posaren lo en la cadira real» (cap. 59).
L’estar les senyores en l’estrado era un costum moresc, car hi estaven
ajegudes, recolzades o assegudes sobre coixins. Metafòricament es deia
també _estrado_ a la sala on hi havia aquest lloc reservat per a les
dames.