«... dar a los escuderos...» (_Don Quijote_, I, 31.)
Era costum establert el que les dames o cavallers que rebien encàrrecs
o presents de persones estimades donessin «a los escuderos, doncellas
o enanos que les llevan nuevas de sus damas a ellos, a ellas de sus
andantes, alguna rica joya en albricias, en agradecimiento de su
recado», i Clemencín (II, p. 488), que d’aquestes coses pertanyents
a actes o fets cavallerescs en sabia molt, i, en realitat, pocs li
han portat avantatge, assenyala passatges de diverses cròniques
d’herois paladins, però no esmentant estrenes fetes a escuders, sinó
a donzelles. El comentador Bowle (I, p. 111) que coneixia el _Tirant_
més que Clemencín, cita un fragment de la dita novel·la on es parla de
les estrenes que donà l’emperador a l’enviat per Tirant, consistents en
dos mil ducats, un vestit i un cavall, i l’emperadriu també li fa un
obsequi a l’igual que la infanta (cap. 134).
A això direm que els cavallers eren molt generosos i esplèndids:
recordi’s l’obsequi que fa el comte de Salasberi al trompeta que demana
salconduit per a l’ambaixador del rei de la Gran Canaria, donant-li
«vna roba de seda e cent dobles» (cap. 14); el que fa Tirant al rei
d’armes que li porta la lletra de Kirielayson de Muntalva, donant-li un
mantell que valia més de tres mil escuts (cap. 80); o bé el regal que
féu a un captiu moro que li serví per a fer el vot (cap. 207). En el
cap. 9 d’_El VIII Libro de Amadís de Gaula_ s’hi llegeix que un enviat
d’Urganda portà una carta a l’emperador Esplandian, i que «viendo el
Emperador que el cauallero se queria boluer a su señora le hizo merced
de muchas joyas y ricos dones».
En el _Curial_ (III, 84) es llegeix que: «L escuder sich parti, e ana
tant fins que troba Curial en Angers, e feta li primerament reuerencia,
les letres del Marques li dona, de que Curial hach molt gran plaer e
feu molta honor al portador, e li dona robes e diners».