«La menesterosa doncella pugnó con mucha porfia por besarle las
manos...» (_Don Quijote_, I, 29.)
En Clemencín (II, p. 438), en trobar-se amb aquest passatge cervantí,
en el qual la princesa Micomicona demana un favor a l’heroi de la
Manxa, esmenta textos de l’_Amadís de Gaula_ i _Florambel de Lucea_, on
es tracta del costum de besar les mans en fer una petició. En Cortejón
(II, p. 328), que tenia sempre a mà l’obra de Clemencín, va voler fer
una nota amb materials que jo vareig donar-li, i en ella s’hi veuen
fragments de l’_Amadís de Gaula_, _Tirant lo Blanch_ i _Mio Cid_.
Aquest acte de besar les mans, i fins els peus, a cavallers o dames,
és cosa abundosa en els llibres de cavalleries i demostra senyal
d’acatament, reverència o superioritat.
En el mateix _Tirant_ a cada moment hi trobem exemples del que havem
dit: «Com Tirant fon dauant lo mestre, feuli honor de Rey, fica lo
genoll e volgueli besar la ma; empero lo Mestre no u consenti» (cap.
104), «... Lauors Tirant se lança als peus de l Emperador e besa li
lo peu e la ma, per la gracia que feta li hauia» (cap. 161), «... E
dites aquestes paraules, Plaerdemavida se agenolla als peus de Tirant e
volgue li besar la ma, e Tirant no u consenti» (cap. 377).