I. «Beltenebros...»—II. «... es la que merece ser señora de todo el
universo mundo...»—III. «Soberana y alta señora...»—IV. «voto hago
solene a quien puedo...» (_Don Quijote_, I, 25.)
I.—En Clemencín (II, p. 285), en parlar d’aquest pseudònim que usà
Amadís de Gaula quan se n’anà a Penyapobre, recorda que en el _Tirant_
hi surt un «Tenebros» acompanyant a l’heroi en la defensa de Rodes
(cap. 100).
II.—En el cap. 25 de la primera part és on ens diu Cervantes la família
a què pertany Dulcinea, i que no és altra que la d’En Llorenç Corchuelo
i N’Aldonza Nogales. En saber això l’escuder de D. Quixot exclama:
«—Ah! És a dir que la filla d’En Llorenç Corchuelo és Na Dulcinea del
Toboso!»; contestant-li l’heroi que aquesta «es la que merece ser
señora de todo el vniverso mundo».
Cosa igual diu Estefania de Macedònia referint-se a Carmesina, com ja
senyalà Bowle (I, 95). Cert que en el cap. 138 es llegeix: «Axi com
Tirant es stat de la majestat de ella, qui tot lo mon senyoreja per
bellea e dignitat...»; però nosaltres esmentarem un altre passatge on
hi ha una frase quasi igual a la que és objecte d’aquesta observació;
és aquella que ens diu el novel·lista en el cap. 119: «e no m dol
dels treballs que sofert hauem, ni los que son per a venir, per hauer
trobada vostra majestat, qui es mereixedora de senyorejar lo vniuerç
mon...», i poc després, en el mateix capítol, ens diu que Carmesina:
«Be mostraua lo seu agraciat gest ab la bellea infinida, que era
mereixedora de senyorejar del mon totes les dames, si la fortuna li
hagués volgut ajudar».
III.—Aquella graciosa carta que tramet D. Quixot a Dulcinea i de la
qual n’és portador Sanxo, fa escriure a Clemencín una llarga nota (II,
320), erudita com totes les seves que tracten de llibres o costums
cavallerescos, demostrant que això de les cartes és cosa abundosa
en les cròniques dels paladins, i aquell acabament de l’escrit de D.
Quixot, en dir que «si gustares de acorrerme, tuyo soy, y si no haz lo
que te viniere en gusto, que con acabar mi vida aure satisfecho a tu
crueldad y a mi desseo», fa recordar l’erudit crític que en el _Tirant_
s’hi veu una carta en la que diu l’heroi a Carmesina que li digui si
vol que visqui o que mori, car en ambdós casos està disposat a obeir-la.
Aquesta carta, de què fa menció Clemencín, es troba en el cap. 247, i
el text del fragment que recorda el dit comentarista, diu així: «si lo
vostre entendre conexera yo sia digna de resposta, sia tal e que vischa
o que fenescha prest ma vida, car nom trobe dispost sino en seguir tot
ço que per la vostra celsitut manat me sera».
IV.—El pacífic Sanxo, que de tant anar amb D. Quixot sembla que se li
ha empeltat un xic de valentia, i que de tant sentir parlar a aquest de
llibres i fets de cavallers ja comença a aficionar-s’hi, diu que «voto
hago solene a quien puedo, que la tengo de sacar la buena respuesta del
estómago a coces y a bofetones». Hem de dir que qui encara no ha rebut
l’ordre de cavalleria, pot anar amb bufets a reclamar o pendre’s la
justícia per sa mà, però un cavaller ho deu fer d’altra manera.
Referent a vots fets per cavallers, l’anglès Bowle (I, 96) esmenta el
fet pel rei ermità (cap. 20) i els que feren aquest i els de la seva
parentela (caps. 203 al 206), però hem de dir que en el cap. 113 s’hi
llegeix: «Lo vot que Tirant feu dauant lo rey de França a molts altres
cauallers».
Això de fer vots era cosa corrent entre els cavallers; recordi’s el que
féu el marquès de Mantua:
«De nunca peinar mis canas ni las mis barbas cortare,
De no vestir otras ropas ni renovar mi calzare,
De no entrar en poblado ni las armas me quitare
Si no fuere una hora para mi cuerpo limpiare,
De no comer en manteles ni a mi mesa asentare,
Hasta matar a Carloto por justicia o peleare,
O morir en la demanda manteniendo la verdade.»
Vegeu referent als vots que feien els cavallers, ço que hem dit en la
nota VII.