«... y juro ... por la orden de caualleria que recebi...» (_Don
Quijote_, I, 24.)
Ens explica el novel·lista alcalaí que D. Quixot va demanar a Cardeni
li digués quines eren les desgràcies que li havien passat, que ja el
defensaria o procuraria aminorar-li les penes que demostrava tenir,
jurant, el fer-ho, per l’ordre que havia rebut.
La frase objecte d’aquesta nota l’havem vista en quasi tots els llibres
de cavalleries que han passat per les nostres mans; Clemencín (II, p.
254) esmenta passatges de _Belianis de Grecia_ i _Policisne de Boecia_
on s’hi veu aquesta frase; després assenyala un passatge del _Tirant_
(cap. 57). Hem de dir que Cervantes, que coneixia la força que tenia
aquest jurament, la posa en boca de D. Quixot en un altre passatge de
la novel·la, en la famosa discussió de la bacina de barber en dir d’un,
i de l’elm de Mambrino segons D. Quixot.
El comentador Bowle (I, p. 88), qui es veu que tenia molt bona memòria,
recorda haver llegit la frase objecte d’aquesta nota, en el _Tirant_,
i assenyala dos passatges on hi ha la dita frase. «Senyor, paraules hi
ha que no han resposta; empero, senyor, jo us jur per aquell sanct orde
de caualleria que jo indigne rebi...» (cap. 57), «... car yo vs promet,
per l orde que tinch de caualleria, que...» (cap. 444).
En el _Curial_ s’hi veu la següent variant a la frase esmentada més
amunt: «Caualler, prech te per aquell be e per aquella honor que en tu
es... Gentil home, yo t prech per aquell be e per aquella honor que es
en tu» (I, 17 i 18).