«... y digo que mientes y mentiras todas las vezes que lo pensares o
dixeres...» (_Don Quijote_, I, 23.)
Després d’haver estat tan maltractat l’heroi manxec per aquells a qui
els havia fet gros favor, car els havia donat la llibertat, li diu
l’escuder que fóra bo s’endinsessin per aquells laberíntics llocs de la
serra i no esperar a camp pla que la Santa Germandat els empresonés; a
la qual cosa, contesta D. Quixot, que si segueix el consell de Sanxo ha
d’ésser amb la condició que jamai digui que ho féu per por, sinó per a
complaure’l, i que si en tot cas ho diu, que dirà mentida, i reforçant
això exclama: «y desde aora para entonces, y desde entonces para aora
te desmiento, y digo que mientes y mentiras todas las vezes que lo
pensares o lo dijeres».
Primer Bowle (I, p. 85), després Clemencín (II, p. 224) i a l’últim
Cortejón (II, p. 174) senyalen el passatge del _Tirant_ referent a la
lletra de batalla tramesa pel jove paladí a Kirielayson de Muntalva, on
s’hi llegeix: «Dich que mentiu e mentireu tantes veguades com ho direu»
(cap. 79), i en el cap. 81, diu Tirant a Tomàs de Muntalva: «dich que
mentiu, per vostra falsa boca...».
Al nostre entendre aquesta frase és purament cavalleresca i molt usada
en les lletres de desafiament, com ja demostrà el segon dels esmentats
crítics transcrivint un fragment del cartell enviat pel rei Francesc de
França a l’emperador Carles d’Espanya, en 1528.