«Este es el caballero del Sol o de la Sierpe ... que me hallasse
quinto o sesto nieto de Rey.» (_Don Quijote_, I, 21.)
¡Quantes i quantes vegades, en passar els ulls per aquest llarg text
cervantí, han vingut a la meva memòria molts passatges de llibres de
cavalleries que poden servir per a demostrar que Cervantes recordava,
en escriure aquest paràgraf, ço que havia llegit en moltes de les
cròniques on es descrivien els fets d’armes dels fills i néts d’Amadís
o Primalió o d’altres herois paladins! Però hem de dir que, amb tot
i veure-hi punts de semblança amb altres llibres, ens ha semblat que
Cervantes tenia molt present el _Tirant_, com ho demostrarem en la nota
que hi ha en l’edició de Cortejón (II, pp. 143 i ss.).
En Clemencín, que si bé fullejava el _Tirant_ no el coneixia amb tant
detall com molts altres llibres de cavalleries, a penes l’esmenta en
comentar aquest llarg passatge del Quixot, on es fa un ràpid argument
de moltes d’aquestes obres cavalleresques. Ens parla de les cròniques
de _Platir_, _Florisel de Niquea_, _Belianis de Grecia_, _Palmerín de
Oliva_, _Amadís de Gaula_, _Olivante de Laura_, _Lisuarte de Grecia_,
_Policisne de Boecia_, _Lepolemo_, _Palmerín de Inglaterra_, _Florambel
de Lucea_, _Primaleon_ i _Esplandian_, però solament esmenta dues
vegades el llibre de Martorell i Galba: La primera és en dir que la
confident dels amors de la infanta Carmesina i Tirant fou Stefania,
filla del duc de Macedònia, i la segona en tractar de com els herois
paladins arriben a ésser reis o emperadors.
Amb el _Tirant_ a la mà podem il·lustrar molts passatges de l’esmentat
paràgraf cervantí, com podríem així mateix copiar fragments d’altres
llibres cavallerescos on veuríem descrit açò de què ens parla Cervantes.
I.—Ens diu aquest, en el passatge objecte de la present nota, que
«el [ço és, l’emperador] llegara hasta la mitad de la escalera, y le
abraçara estrechissimamente, y le dara paz besandole en el rostro»,
i cosa per l’estil a la descrita pel novel·lista es llegeix en el
_Tirant_, vegeu dos exemples: «Com Tirant lo veu, fica lo genoll en
terra, e tots los seus, com foren a mig cadafal tornaren a fer altra
reuerencia, com fon als seus peus, agenollas e volgueli besar lo peu, e
lo valeros senyor no u consenti, besali la ma, e lo Emperador lo besa
en la boca» (cap. 116); «... e arribat Tirant dauant la Magestat sua,
als seus peus se lança per voler los hi besar, e lo magnanim senyor no
u comporta; mas prenent a Tirant per lo braç, alça l de terra e besa l
en la boca, e Tirant li besa la ma...» (cap. 440).
II.—En un altre lloc ens diu l’autor castellà que l’emperador portarà
al jove donzell «por la mano, al aposento de la señora Reina, adonde el
cauallero la hallara con la Ynfanta, su hija, que ha de ser vna de las
mas fermosas y acabadas doncellas, que en gran parte de lo descubierto
de la tierra a duras penas se puede hallar». Recordi’s l’arribada del
jove paladí al palau de l’Emperador, quan després d’haver parlat amb
aquest vol anar a saludar a l’Emperadriu i a la Infanta, i es veurà que
hi ha molts punts de similitud entre ambdues relacions. En el _Tirant_
es llegeix que: «Com foren en la gran sala del palau lo Emperador lo
pres per la ma e posa l dins la cambra hon era la Emperadriu ... apres
veu un lit ab cortines negres, e la Infanta staua gitada damunt aquell
lit» (cap. 117). I referent a què la filla de l’emperador ha d’ésser
una criatura en grau superlatiu formosa, recordi’s allò que diu el jove
Tirant al seu amic Ricard: «No creguera james que en aquesta terra
hagues tantes coses admirables com veig. E dehia u mes per la gran
bellea de la Infanta...» (cap. 118).
III.—Ens assabenta Cervantes «que ella ponga los ojos en el cauallero,
y el en los della, y cada vno parezca a otro cosa mas diuina que
humana», i casualment en el llibre d’En Martorell i Galba s’hi veu un
capítol, el 118, l’epígraf del qual és: «Com Tirant fon ferit en lo cor
ab vna flecha que li tira la deessa Venus perque miraua la filla de l
Emperador.»
Clemencín, comentant aquest punt, escriu que en el _Palmerín de Oliva_
s’hi llegeix una frase molt semblant a la de Cervantes, per tal com en
el cap. 30 es diu que: Palmerí i Polinarda quedaren «presos y enlazados
en la intricable red amorosa...», i ens fa assaber que cosa per l’estil
passà a Perió de Gaula quan el rei de la Petita Bretanya, Garinter, el
presentà a la reina qui estava amb sa filla Elisena.
I un altre acte semblant es veu en el _Lisuarte de Grecia_ o bé _VIII
libro de Amadís_, on en descriure l’autor la primera vegada que es
vegeren davant per davant el protagonista i la infanta Elena, ens diu
el novel·lista que: «A esta sazon el Cauallero de los Cisnes, viendo la
estraña beldad de Elena, y ella otro si viendo su hermosura e bondad
en armas, que en aquel punto que se vieron se causo que el uno y el
otro fueron feridos de fuerte e crudo amor que tanto les enlaço los
coraçones e captiuo libertades» (cap. 46). I això mateix ens diuen
els autors del _Tirant_ en el cap. 117: «Dient lo Emperador tals o
semblants paraules, les orelles de Tirant stauen atentes a les rahons,
e los vlls, d’altra part, contemplauen la gran bellea de Carmesina;
e per lo gran calor que fehia, perque hauia stat ab les finestres
tancades, staua mig descordada mostrant en los pits dues pomes de
paradis que crestallines parien, les quals donaren entrada als vlls
de Tirant, que de alli auant no trobaren la porta per hon exir, e
tostemps foren apresonats en poder de persona liberta fins que la mort
dels dos feu separacio.»
IV.—També ens diu Cervantes que «venida la noche, cenara con el Rey,
Reina e Ynfanta», i una cosa igual veiem en el cap. 448: «... l
Emperador volgue que Tirant menjas en la sua taula, e menjaren tots
cinch: Lo Emperador e la Emperadriu, la Princessa e Tirant e la reina
de Feç, e cascu en son plat e ab son trinchant dauant cascu, e feu
seure Tirant dauant la Princessa».
V.—Ens posa Cervantes que aquest emperador «tiene vna muy reñida guerra
con otro poderoso, como el», i ja sabem que Tirant va en defensa de
l’emperador de Constantinoble, perquè aquest es veu invadits els seus
territoris pels exèrcits del Gran Turc, cosa aquesta que comença en
el cap. 116: «Com lo rey de Ciçilia pregua a Tirant per part sua e
del emperador de Contestinoble que volgues anar en Contestinoble per
socorrer lo». Però hem de dir que això de què un heroi paladí es posi
al servei d’un rei o emperador cristià per a lliurar-se d’infels, es
troba a cada pas en els llibres de cavalleries. Citem un exemple: Tots
els reis pagans, gegants de totes menes i els fills d’Arcalaus es
reuneixen per a fer un gros desembarc a la Gran Bretanya i captivar
a Amadís de Gaula; fan els enemics el desembarc a Fenusa, però els
cavallers cristians i altres acudeixen en defensa del de Gaula,
lluiten valentment, però a no trobar-se Lisuart, nét d’Amadís i fill
d’Esplandian, que no es vol donar a conèixer a la cort del seu avi,
probablement que hauria perdut aquest. Vegeu _El VIII libro de Amadís
de Gaula_, caps. 102 i següents.
VI.—Ens diu també el novel·lista castellà, que «aquella noche se
despedira de su señora la Ynfanta, por las rejas de un jardín que cae
en el aposento donde ella duerme, por las cuales ya otras muchas veces
la auía fablado, siendo medianera y sabidora de todo una donzella
de quien la Ynfanta mucho se fía. Sospirara el, desmayarasse ella,
traera agua la doncella, acuitarase mucho porque viene la mañana, y no
querría que fuessen descubiertos por la honra de su señora, finalmente
la Ynfanta volvera en si y dara sus blancas manos por la reja al
caballero, el qual se las besara mil y mil vezes, y se las bañara en
lágrimas». Tot el text d’aquest llarg paràgraf, gairebé podem dir que
amb lleus variants, el trobem en el _Tirant_.
En Clemencín (II, 176) escriu que: «Las aventuras de rejas de jardín y
despedidas de los aventureros y sus damas por ellas, son frecuentísimas
en los libros de caballerías»; demés, esmenta exemples de paladins
que han banyat amb llàgrimes les mans de llurs estimades, i ens diu
que en l’_Amadís de Gaula_, _Palmerín de Inglaterra_ i en altres s’hi
troben exemples; referent a les «medianeras», que també mereixen el
qualificatiu de «terceras o confidentas», cita a Estefania, la filla
del duc de Macedònia que ho és de Carmesina. I té molta raó. Anem a
senyalar textos del llibre de Martorell i Galba que puguin comparar-se
amb els esmentats en el _Don Quijote_, si bé direm que les escenes
d’amor en les quals intervenen Tirant i Carmesina tenen lloc en cambres
i no en jardins.
En el cap. 233 veiem que el dormitori de la infanta Carmesina donava a
un terrat per on es podia saltar a l’hort del Palau, lloc per on fugí
el jove Tirant la nit aquella en què es rompé la cama, i casualment
aquest fet passa en la nit en què havia d’empendre el camí per a anar
al camp, ço és, a posar-se al davant dels exèrcits de l’emperador per a
donar la batalla als invasors de l’Imperi grec.
Quasi pot dir-se que són dues les «medianeras» dels amors de Tirant
i Carmesina: la una és Estefania, la qual es casà amb Diafebus de
Muntalt, cosí de Tirant, i l’altra és Plaerdemavida, la qual s’emmaridà
amb el Senyor d’Agramunt. Una i altra pertanyien a la noblesa grega.
Referent als desmais, hem de dir que qui ha llegit la famosa novel·la
cavalleresca feta per Martorell i Galba, recordarà totseguit aquell
capítol on s’explica com Tirant per la força de les armes entra en el
castell (cap. 436) i on es parla d’un desmai sofert per Carmesina,
dient-nos al mateix temps que «la Reina se leua prestament, pres vna
ampolla de aygua vos, e dona li n per la cara e frega li los polsos, e
axi recobra l’esperit».
També hem de senyalar un passatge on es veu ço que ens ha dit Cervantes
referent a les trifulgues que passa la mitjanera dels amors de la seva
senyora. En el _Tirant_ (cap. 438) s’hi llegeix que «la Reyna, qui
portava lo pes d aquest negoci, vehent que lo dia s acostaua, pensa que
los qui se amen com aconseguexen algun delit no pensen en res qui ls
puixa noure, leuas cuitadament del lit e ana hon eren los dos amants, e
dix los: Que puix la nit era stada bona, que Deu los donas lo bon jorn.
E ells lo y reteren molt graciosament... La Reyna dix a Tirant: Senyor
de l Imperi grech, leuau de aqui que ja s fa dia; per que no sia vista
vostra merce es mester que vs ne aneu lo mes secretament que pugau. Al
virtuos Tirant fora stat plasent que aquella nit hagues durat hun any».
I en el capítol següent, es llegeix, que «ab hun besar d amor strema se
partiren.»
VII.—Ens diu Cervantes que el paladí «vase a despedir del Rey, y de la
Reyna, y de la Infanta, dizenle, auiendose despedido de los dos, que la
señora Infanta esta mal dispuesta, y que no puede recebir visita...»,
i casualment, amb lleus variants, això es veu en el _Tirant_, l’endemà
d’haver passat l’heroi una delitosa nit. El famós paladí ha d’anar-se’n
a posar-se al davant dels exèrcits de l’emperador, i abans d’eixir
de Constantinoble va a despedir-se d’aquest, i aprofitant l’anada al
palau, «presa licencia de l Emperador se n ana a fer reuerencia a la
Emperadriu e a la virtuosa Princessa, e troba les ensemps en la cambra
de la Princessa, per ço com la Princessa fengia esser malalta, e la
Emperadriu era venguda per visitar la».
VIII.—Allunyat el cavaller de la seva enamorada, escriu Cervantes que
«pelea en la guerra, vence al enemigo del Rey, gana muchas ciudades,
triunfa de muchas batallas, buelve a la corte...», i tot això ho veiem
descrit en el _Tirant_ quan el fill del senyor de Marca de Ticania es
perd a la costa de Berberia, venç al rei Scariano i més tard als de la
Menor Índia, d’Àfrica, de Tuniç, de Tana, de Feç, de Tremicen i altres,
possessionant-se d’un sens fi de ciutats i captivant a més de quatre
cents mil moros, retornant a Grècia, on els enemics de Crist havien
envaït i possessionat de moltes de les ciutats, posant en greu perill a
l’emperador i sa família (caps. 299-430).
IX.—Però encara no hem acabat, perquè es llegeix que «la Infanta viene
a ser su esposa», la qual cosa veiem en la nostra novel·la, en dir-nos
com l’emperador nomenà cèsar de l’Imperi grec a l’estrenu cavaller
Tirant, i assabentant-li que «per tornes vos volem donar nostra filla
Carmesina per muller, si vostra virtut la volra» (cap. 452).
X.—A la fi llegim que, casat ja el cavaller amb la Infanta, «entra
luego el hazer mercedes a su escudero y a todos aquellos que le
ayudaron a subir a tan alto estado; casa a su escudero con vna donzella
de la Infanta, que sera, sin duda, la que fue tercera en sus amores,
que es hija de vn duque muy principal». I tot això, si bé no passa així
en el _Tirant_, podem senyalar quelcom semblant, perquè aquestes mercès
les fa Ipòlit, escuder de Tirant, en casar-se amb l’Emperadriu vídua;
però Tirant havia donat abans a tots els seus, honors i riqueses, i féu
el casament del seu cosí Diafebus, comte de Sant Àngel amb Estefania,
filla del duc de Macedònia, i casà a Plaerdemavida amb el senyor
d’Agramunt.