«...orden de los caualleros andantes, para defender las donzellas...»
(_Don Quijote_, I, 11.)
En aquell famós discurs que fa D. Quixot als cabrers, on els parla
de l’edat primitiva, de l’època aquella en la qual no existien els
vocables _meu_ i _teu_, i en dir quelcom de la institució de la
cavalleria, fa a saber que «se instituyó la orden de los cavalleros
andantes para defender las doncellas, amparar las viudas, y socorrer
a los huérfanos y a los menesterosos», i això fa escriure a Bowle (I,
p. 45), que en el _Tirant_ s’hi llegeix cosa igual; és aquella que diu
l’ermità comte Guillem del Waroyck al nostre jove paladí: «... perque
fill, pots veure com es fort cosa rebre l’ordre de caualleria. Encara
tens mes a fer que per aquest ordre es tengut de mantenir pubils,
viudes, orfens e dones casades si negu los vol enujar en fer los força,
ne leuar los bens...» (cap. 36); senyalant també un altre passatge del
_Tirant_ que es llegeix en el cap. 59, ço és, en _Lo jurament que lo
rey de Anglaterra feya fer als gentils homens apres que eren examinats,
ans que’ls donas l’orde de caualleria_.
Clemencín (I, p. 234) comenta també aquest passatge del _Don Quijote_
senyalant-ne un altre de l’_Amadís de Grecia_ (I, p. 145), on es
diu que el cavaller deu «defender las dueñas y doncellas que tuerto
reciben...», i esmenta també un passatge del _Tirant_ que és el segon
dels senyalats per En Bowle, i es llegeix quan el rei d’Anglaterra
arma cavaller a Tirant: «Mes jurau per lo sagrament que fet haveu, que
de tot lo poder vostre mantindreu e defensareu a dones e donzelles,
viudes, orfens, desamparades, e encara casades, si socors vos demanen,
e de tot vostre poder posareu la persona e entrareu en camp a
tota ultrança, si bon dret tenen aquella o aquelles qui socors vos
demanaran...» (capítol 59). I això no és altra cosa que còpia del
_Llibre de l’ordre de Cavalleria_, d’En Llull a l’escriure: «Offici de
cavallers es mantenir vidues, òrfens, homens despoderats: car en axí
com es costuma e rahó que los majors ajuden a deffendre los menors,
e los menors ajen refugi als majors, en axí es costuma del orden de
cavallería que per so car es gran e honrat e poderós, sia en socors e
en ajuda a aquells qui li son dejús en honrament e en forsa» (II, 19).
Ha de recordar-se que en les _Partidas_ (2, tít. 21, llei 21) es diu
que «Otrosi acostumbraban mucho de guardar pleyto et homenage que
feciesen, o palabra firmada que posiesen con otro de guisa que non la
mentiesen nin fuesen contra ella: et guardaban aun que a caballero
o dueña que viesen en cuita de pobreza o por tuerto que hobiessen
rescebido de que non podiessen haber derecho, que puñasen con todo su
poder en ayudallos como saliesen de aquella cuita: et por esta razon
lidiaban muchas vegadas por defender el derecho de estos atales.»