«...como será el dormir vestido, y el no dormir en poblado...» (_Don
Quijote_, I, 10.)
Sanxo que coneix més que D. Quixot les penalitats dels juraments
cavallerescos, li diu que es deixi de fer-ne d’aquella faisó, i
Clemencín, comentant aquest passatge (I, p. 221), dóna notícia del
jurament que fa Tirant en veure’s burlat per Carmesina, l’emperadriu
i ses dames, dient: «Jo fas vot a Deu e a la donzella de qui so, de
no dormir en lit, ni vestir camisa fins a tant que yo haja mort o
apresonat Rey o fill de Rey» (capítol 203), i juraments semblants fan
el vescomte de Branches, Diafebus i Ipòlit (caps. 204-206). Aquestes
promeses, com es pot compendre, envalentonaven als qui estaven lligats
pel compromís que havien fet: recordi’s que En Suero de Quiñones ens
diu que es trobava «en prision de una señora de gran tiempo acá, en
señal de la qual todos los jueves traygo a mi cuello este fierro», i
per a deslliurar-se’n prometé rompre tres centes llances «con fierros
de Milan», celebrant a l’efecte aquell famós _Paso honroso_ prop «la
Fuente de Orbigo» que durà del 10 de juliol fins el 9 d’agost de 1434.
En apoi d’això pot recordar-se també aquell tan conegut jurament que es
llegeix en el _Romancero_ (núm. 355), i diu:
«Juro por Dios poderoso Por santa Maria su madre
Y al santo Sacramento Que aqui suelen celebrare,
De nunca peinar mis canas, Ni las mis barbas cortare,
De no vestir otras ropas, Ni renovar mi calzare,
De no entrar en poblado, Ni las armas me quitare
Sino fuere una hora Para mi cuerto limpiare,
De no comer en manteles Ni a mi mesa me asentare
Hasta matar a Carloto Por justicia o peleare,
O morir en la demanda Manteniendo la verdade;
Y si justicia me niega Sobre esta tan gran maldade
De con mi Estado y persona Contra Francia guerreare.
Y manteniendo la guerra Morir o vencer sin pare.
Y por este juramento Prometo de no enterrare
El cuerpo de Valdovinos Hasta su muerte vengare.»