-Començo per vostè, senyor oncle estimat, ja que vostè
representa aquí nostra suprema autoritat espiritual- deia en
Ramon, tot mostrant-li un hermós gotim pansit al sol, -i li
dedico aquesta hermosura, que simbolitza l'aliment de l'ànima
com fórmula de la sagrada sang de Jesucrist. Faltat de la saba
vivificadora de la planta, les assoleiades li han pansit els
grans, xuclan-los-hi la substància sobrera, però
quintaessenciant sos elements i tornant-los incorruptes. Ara és
tot dolçor, com certes ànimes de virtuts purificades per les
sequedats del món.
El vell Rector copsà la intenció i finesa de la dedicatòria, i
acceptà el present espurnejant-li els ulls.
-Dono la preferència al clero, per lo mateix que es veu avui
tan atrotinat- seguí en Montbrió. -Mossèn Isidro, va per vostè:
accepti'm aquest pessigadet de gerds, que semblen talment de
coral. Se cullen entre aquells esbarzers del cingles, a on
vostè hi alça les perdius. Un s'hi esgarrapa les mans per a
abastar-los, com se les esgarrapa també vostè per a reclutar
aquells estols de brivalls mig salvatges als quals, per a
ensenyar-los la doctrina, té de començar per ensenyar-los a
parlar, i així com els sacrificis de sa missió se li
centupliquen en satisfaccions del cor, també copsarà les
dolceses d'aquesta fruita bosquerola i esquerpa per
excel·lència.
Vaig per a donya Dolors, l'excel·lent mare i mestressa model...
Vaja, no en diré pas més, per no sufocar-la. Però permeti'm que
li dediqui aquesta escollida mostra dels excel·lents fruits de
nostra terra; aquesta poma camosina, que no té rival en el món,
i el dia que aprenguem a conrear-la serà una font de riquesa
per a nostres muntanyes. Vull afegir-hi que les virtuts
d'aquesta fruita no són ben apreciades sinó pels que han tingut
ocasió d'assaborir-les. ¡Vegi-la, que daurada, que sencera i
que aromàtica! Aquí no hi ha desperdici; tota ella és cor.
I, mentre la poma giravoltava lleugera per la punta de sos
dits, la fulla del ganivet la despullava de la pela, que anava
allargant-se i caient en graciosa espiral.
-A don Eudald vaig a dedicar-li... el rei de la fruita de
convit: aquest romeu de crosta rugosa, que tanca una verdadera
riquesa de gustos, que fan l'enveja dels bons gormands. Com té
la crosta dura, costa d'arribar-hi, perquè sembla bona mica
gelós de les pròpies intimitats, que no fa pas accessibles a
tothom. Però arrabasseu-li el secret de la seva resistència,
obriu l'arquimesa on tanca les seves virtuts, i us quedareu
meravellats del seu tresor. -
El meló caigué al fons del plat, formant una estrella que don
Eudald acceptà ben cofoi.
-I per tu, germaneta?- encarant-se amb la Loreto. -Què trobaré
que faci per la nostra daina? Mira: vaig a fer-te present
d'aquest ramell de nespres, que és fruita saltadora i molt de
gust de la gent de poc seny. És de forma graciosa i de sentit
delicat... Una mica picantona, com tu mateixa, sols que per a
madurar necesita... palla i temps. Té.
I ara vinc amb tu, promesa meva. De propòsit t'he deixat la
darrera, lo que vol dir que ja començo a considerar-te com de
casa. Vull dedicar-te aquesta preciosa taronja, vinguda de vora
el mar. Els grecs ne deien el fruit d'or i en feren el símbol
de la bellesa, tancant-la dins d'un jardí, guardada per un drac
de set caps. Lluny de mi forçar el símil, que resultaria injust
i fora de lloc- afegí somrient. -Considerem-la sols com la
mística representació de la bondat del cor, reclosa en la
bellesa de la forma i envoltada dels perfums de ses pròpies
virtuts.
El ganivet, llepà finament la superfície de la daurada esfera,
traçant figures geomètriques, i poc després la pela es
descloïa, com els pètals d'una rosa, deixant al descobert altra
bola blanca i rossa com un rovelló.
La Montserrat, roja pel rubor, prengué delicadament entre sos
dits la despullada molla i, portant-la a la boca, n'arrencà la
meitat amb ses dents de marfil, presentant l'altra meitat a son
promès, qui, sense mica de compliment, la prengué i engolí com
una bresca. Quedaren un moment mirant-se, com sorpresos
d'aquella primera entremaliadura d'enamorats. Després
s'enrogiren tots dos, a l'adonar-se de l'atenció picaresca dels
circumstants i al sentir que mossèn Joan deia bondadosament:
-Déu vos beneeixi i us faci ben bons!