Quin àpat més rumbós! Mossèn Joan semblava transportat a sos
mellors temps, en què ell sol animava una taulada. Don Eudald,
en oberta competència amb el jove Montbrió, bregava per fer
cara a ses disquisicions humorístiques, com si volgués
disputar-li les preeminències de la conversa. Donya Dolors,
enraonant poc, estava sempre atenta a la marxa de l'acció, com
un quefe d'Estat Major que es desficia per la glòria d'un
altre. Ella estava al _tantum_ de totes les deficiències del
servei i amatent a remeiar-les en lo possible, signant a en
Pascal, que oficiava de fadrí major, i enviant recados a la
cuina.
En Ramon, no cal dir-ho: els cuidados que li mereixia la
damisel·la que tenia al seu costat, no el privaven d'atendre a
les demés dames ni de sostenir converses amb tothom, no
oblidant-se d'aplaudir i chorejar les innocents xulades de don
Eudald.
Els convidats rurals, llevat d'En Llissàs, un subjecte de més
de mitja edat, alt, escardalenc i tot un nervi, que parlava més
que no menjava, estant sempre a l'altura de la conversa, se
manifestaven atents, més que a altra cosa, a fer els honors a
la cuinera. El jovent, fora de la Montserrat, que no es
despenjava dels llavis del seu veí, no parava de xiuxiuejer,
riure i fer bulla de tot i de tothom, malgrat els avisos que
sovint els hi enviava amb la mirada donya Dolors.
En quant a la Feliça, fa de mal dir si gosava o si rabiava amb
aquell espectacle. Els que la coneixien suposaven això darrer.
Veritat que allò era una disbauxa com no se n'havia vist
d'altra a la Rectoria des de que el món roda. Amb lo que
malbaratava cada una d'aquelles llamenques de senyoretes i amb
lo que malmenjava cada un d'aquells farts de pagesos, n'hi
hauria hagut prou, ben companatjat, per a fer vida bona ella,
la Feliça, i mossèn Joan una setmana de carrera.
Fos com fos, lo cert és que tothom s'admirà de lo bé que sabia
cuinar aquella dona, més d'estranyar encara atès el temps que
no ho practicava. En Ramón no s'oblidava a cada passada de
fer-la cridar per a donar-li pública enhorabona, i fins donya
Dolors, persona ben competent en art culinari, hagué de
manifestar-li desitjos de conèixer l'enginy de determinades
salses, i ella es comprometé a complaure-la, malgrat les
desinteressades indicacions d'en Ramon, qui li aconsellava no
es desprengués dels secrets professionals.