El mas de Serra-Bruna era justament una de les poques pairals
de renom que encara tenia hissada la insígnia de sos
propietaris. Mes no es crega, per això, que puga en absolut
absoldre-se'l de les censures que pesen sobre els hisendats en
general, doncs també el senyor té les terres arrendades o a
parceria, i, com la major part, és pagès rentista, no pagès
industrial.
Seu la casa al repeu d'un petit pujol sobre el camí ral de
Vall-llosell, en la confluència de la riera de Vall de Pedres
amb un modest torrentó que davalla de les serres de Daurada,
rublertes de boscos de faigs i roures. Consisteix en un agregat
d'edificis i construccions més o menys regulars que li donen
l'apariència d'un veïnat. Part de les dites construccions són
masoveries i cabanes, i la casa dels senyors, com la major part
de les pairals, és una juxtaposició de dos o més edificis
acusant diverses èpoques de construcció. La part principal i
més moderna data de les darreries del segle passat i respira
tota la grandiositat i solidesa de les construccions d'aquell
temps. Algunes innovacions recents, com són persianes, galeries
vidriades, parallamps etc., denuncien a cop d'ull l'opulència
del propietari.
La fatxada principal, orientada a migdia, consta de quatre
grans balcons que trauen a un mirador o terrasa que, formant un
cos avençat, cau sobre el camí ral. A banda i banda de la
terrassa segueixen quatre arcades de galeria coberta, i al
segon pis una dotzena de grans finestrals acusen altres tantes
habitacions. Les fatxades de llevant i de ponent són més
irregulars, alternant-se les obertures sense ordre aparent,
llevat d'una grossa balcona que acompanya la gran porta
duellada que per la de llevant mira a la gran lliça, pati
plantat d'arbres i envoltat de coberts contenint galliners,
conillers i altres dependències. Per la lliça s'arriba a
l'entrada principal de la casa, que dóna accés a una vastíssima
peça amb sostre de volta i empedrada de petits rierencs formant
dibuixos. A dreta i esquerra d'aquesta peça hi ha les quadres
de les caballeries. Al fons de tot se presenta l'escala, que
s'imposa per sa grandiositat, formada per senzilles i robustes
voltes d'obra, amb nervis de pedra picada, sobre les quals
descansen grans marxes de pedra de dotze pams de llargada. La
barana és senzilla, de ferro batut de gran gruix, i l'ull
amplíssim està sols decorat per un monumental llantió que penja
d'un historiat permòdol, també de ferro, representant un dragó
que amb ses dents aguanta la cadena.
Seria feina cansada i inútil descriure l'interior de la casa.
Figuri's el lector una immensa sala de sostre enteixinat, de
parets llises, cobertes de quadros ni bons ni dolents; com a
peça de luxo, el quarto d'estar, tot endomascat i amb motllures
daurades; l'estrado, que li fa bon joc; altra peça de confiança
amb monumental escalfa-panxes, taula de marbre al centre, piano
i canapès a les testeres i plafons decorats al tremp per en
Joan Panyó; el menjador amb volta i les quatre estacions
representades per grans relleus de guix, i en fi, altres i
altres peces menys luxoses i més o menys espaioses i
confortables.
Agregui's a això un gran jardí a peu pla, amb hivernacles,
umbràculs, gabials, bons caminals, millors vistes, i haurem de
convenir en què Serra-Bruna era i és quelcom de bo.