III

De sobte, com si es deixondís, alçà el cap, plegà la carta,

ficant-se-la al sarró, recollí les regnes i a aquest sol impuls

s'engallà el cavall, com un cabo de gastadors, reprenent, de

seguit, un trot elegant i picat, tan bon punt son amo li hagué

insinuat una lleugera esperonada, ensems que ell murmurava

somrient: -Pobre oncle! Per ell no hi ha més ciència que la

filosofia, ni altre mecanisme d'expressió que el llatí. Però és

tot cor.

Sortit de la concentració de la lectura i entrat en possessió

de si mateix, començà seguidament a fruir de l'encís que per

ell tenia sempre la naturalesa, majorment si es presentava

esplèndida i meravellosa com sol ésser-ho en les conques dels

Pirineus. Son esperit observador començà a inventariar l'arc de

cèrcol que abarcava sa mirada, a on entraven tots els tons de

la paleta en mil matisos i gradacions infinites: vigorosos,

purs i nets en els primers termes; diluïts, esfumats i

transparents en els llunys. L'històric Coll dels Morts formava

una massa fosca i carminosa, sobre la qual se destacaven,

intensament il·luminats pel sol, els roures i salzes del primer

terme, i, per damunt de sa silueta retallada en forma de

resclosa, apareixia, com a punt de vessar, tot un mar de

verdor. Part d'allà, a dreta i esquerra, les serres engegaven

cap al pla ses carenes que, ferides pel sol, se veien

compenetrar-se, alternades com els dits de dues mans en creu,

formant com una graderia al poble de Ridells, les fumarel·les

blanquinoses del qual s'obiraven al lluny, mig confoses amb el

blau gris transparent de les muntanyes que li feien respatller.

A l'esquerra les boscúries de la Rauta, amb ses envellutades

masses de verd, i els pics montserratins de Puigsacalm, La

Portella i Cap de l'Home presentaven tots els tons del nacre i

la mareperla, esvaïts a claps per tènues gropades de boirina

blavosa, gemat alè dels torrents i aiguamolls de La Pinya. I,

per damunt de tot, el cel, l'esplèndid cel de la muntanya, amb

son blau indefinible, d'una potència lluminosa que realçava

alguna que altra filagarsa de blanquíssim núvol, escapada del

mantell que embolcallava la punta més enlairada del Puigsacalm.

Més a prop i, per tant, amb més íntima connexió amb sa persona,

en Ramon, fins amb perill d'ésser confós entre el ramat de

poetes cursis, observava amb goig que les cardines refilaven

entre les bardisses, com per a matar el temps que tardaven els

escardots en madurar la delicada fruita de llurs preferències;

els verdums, en els caps de brot dels roures, esplugaven al sol

ses daurades panxes, tot deixant anar ses melodioses

carretilles, mentre la riera murmurava, saltant de graó en graó

i de gorga en gorga, a on, entre blavoses i clares aigues, els

barbs i vàgares feien de les seves, caçant al vol els confiats

mosquits, tot just acabats de néixer, i les floretes,

pobrissones, passaven les hores mortes emmirallant-se en les

manses aigües que besaven sos peus.

I nostre jove es revifava respirant a plens pulmons els humits

efluvis de la rosada, ràpidament evaporada als raigs del sol

pujant; i, ja fos efecte dels refilets dels ocells i dels

murmuris de l'aigua, ja fos resultat de tants factors

artístics, de tantes notes harmòniques que convergien vers sa

ànima, sempre prou assedegada de tals impressions, el cert és

que començà a desficiar-se com ocell sotmès en atmosfera

d'oxigen, redreçant-se sobre els estreps, gesticulant amb

vivesa com demanant encara més llum, més colors, més harmonies,

més vida; i, com lo que demanava no tenia fi, quant més ne

tenia més ne desitjava i més ne quedava per assolir; i així,

creixent i més creixent, espenjant-sel com la farina flor a

l'escalf de la fogaina, del desig passant al deliri, del deliri

a la borratxera i d'aquesta al deliri, rublert de goig, sadoll

de vida, desvanescut per la febre de l'intern plaer, esclatà

amb un aliret salvatge, com el del beduí del desert a l'obirar

el primer raig del sol naixent, i, clavant esperons al cavall,

sortí escapat per la prada, saltant recs, marges i bardisses,

com un esperitat, semblant l'apoteosi de la joventut humana

cavalcant, frisosa de vida, sobre el llom de la llibertat.

Sang Nova Novel, la muntanyenca (Volumes 1 and 2) · 第 6 / 76 题