Quima: (_Vehentlo._) Peret.
Pau: (_Volentse oposar._) Quima.
Quima: Bé; ¿qué vols?
Pau: Déixal estar.
Quima: Anem calla, tros de cóniam! ¿que 'l deixi?
Donchs qu' has locat? Créus que perque aquest tros d'ensa ha vingut
aquí á abultar y perque tú has donat crédit á los sèus mòlts
disbarats, deixaré al noy?
Pau: ¿Qué dius are?
Quima: Si de tot m'hi alterat.
Titet: ¿Jo? ¿qué he dit?
Quima: ¿Qu' has dit? ¡pampana! han vingut aquí garlant
y dient si 'l noy gastava, si no anava á estudiar...
Pau: ¿Y no es cert?
Peret: Jo os diré, pare, si 'm prometeu escoltar; ara
os contaré l'historia y veureu cóm he obrat.
Pau: Parla, donchs; prometo calma.
Peret: Ab permís vostre, allá vá. Fa quatre anys vos
m'enviáreu á estudiar per advocat, y vehent que mòlts n'hi habia vaig
pensar: "no menjarás." Frecuentava jo una casa, que mes tart hi vaig
estar y 'm posaren tan carinyo com si en ella jo hagués nat. A la
casa hi ha dos noyas, la una are 's va casar; mes quedava la petita,
qu' es noya mòlt regular. La amistad, la simpatía, carinyo van
enjendrá, y 'l resultat del carinyo va ser quedá enamorats. Vas
demanarla al sèu pare, qu' es subjecte mòlt honrat, y 'm va prométrer
sa filla vostre permís alcansant. Ahorrats tinch mòlts dinérs vostres
y dels que he guanyat y puch dir seré felís si 'l permís que vuy me
dau.
Pau: Noy, sols sento m'enganyesis no dient la
veritat.
Peret: Jo no ho deia, puig temia que os podria saber
mal.
Quima: ¡Pobre xicot! Donchs que's casin.
Pau: Calla, dona, ja ho farán.
Titet: Vaja donchs que porto pressa, si 'm necessitas
ja ho saps.
Peret: ¡Ah! ¡corrent! Ja 't buscaré tú qu' ets
sabi...
Titet: ¡Bè! no tant; sols que jo qualsevol cosa veus
que l'arreglo.