### Escena V.
Titet y Pau.
Pau: Hola, Tit, ¿qu' eras aquí?
Titet: Encara no m'en sò anat.
Pau: ¿Doncas, noy, no has vist la dona? Ja 't dich que
no pót aná.
Titet: Qué hi fareu, preneho ab calma.
Pau: Així 's diu, y tan se val; prou voldria no
escoltarla, y hasta ferli lo andorrá: pero mira que á vegadas tant
m'amohina, formal, que 'm posa un cap com un bombo y ni sè 'l que 'm
dich, ni 'm faig.
Titet: Vamos, sí que ets una dona... com mòltas se 'n
trobarán.
Pau: ¡Defensá al xicot! un pillo, un tunante, un
bordegás qu' es capás, seguint com ara, de véurers ab afronts grans.
Titet: (_Ap._) ¡Qué dieu are! ¡Si ell ho sent!
(_Mentres Pau parla mal de Pere, el Tit demostra pena mirant á ell y á
la porta del quartet y de tant en tant se tapa las orellas._)
Pau: Y póts creure s'hi veurá: perque segons deya 'l
pare, que Dèu l'hagi perdonat, y que per cert may mentía, "Mal usar
no pót durar."
Titet: Mireus, Pauet, no crideu, gracia á Dèu sento
bastant.
Pau: Tu 'l que tens pó es qu' ella ho senti, y per
tant tinch de cridar. Un xicot qu' hauria tret quant se li hagués
antojat, pero anant pe 'l camí recte, no com are, gandulás! (_Mirant
al cel._)
¡Dèu meu! ¿quín mal os he fet per volerme castigar, donantme un fill
que així pagui mon carinyo demostrat?
(_Plorant cau abatut á una cadira._)
Titet: (_Ap._) Un xich de filusufía y surtim del tot
del pas; diuhen que tot ho malmeto, ja veurem are 'l cop
gran. (_Alt._) Escolteu, Pauet, un rato, (_Petulant._) ¡ey! si voleu
escoltar. En Titet vos aprecía y que os ho diga no cal: doncas bueno:
deixeu corra lo que os mortifica tant y que sigan tot bromassas y
riallas, ¿eh?
Pau: Caram: ¡si pogués prou ho faria!
Titet: ¿Ho fariau? ¡Alla vá! (_Pega cop á la taula y
al ruido apareix Peret que corra á precipitarse en los brassos de
Pau. Aquet al veurel retrocedeix. Peret queda confús en el centro de
la escena. Tit queda mòlt satisfet._)
### Escena VI.
Dits y Peret.
Peret: ¡Hola, mare! (_Ap._) ¡Qué has fet, bestia!
Pau: ¡Hola, tuno!
Titet: ¿Eh? ¡qué tal!
Pau: ¿T' atreveixas vení encara?
Peret: (_Ap._) He quedat mes fret qu' el glás!
Titet: (_Id._) ¡Quín efecte fan las cosas! ¡Pero quín
efecte fan! Ni la torra den Catof, quand los turchs la van saltar.
Pau: ¡No 'm miris pas, poca pena! ¡no 'm miris ó d'un
pinyach!...
Peret: Pero, pare...
Pau: No't sò pare.
Titet: ¡Senyor Pau!...
Pau: (_Incomodat._) Déixem estar; No esperava semblant
mofa de 'n Titet.
Titet: (_Estranyat._) ¿Meva?
Peret: Veurás.
Pau: ¡Tu no parlis!
Peret: ¡Pero, pare!...
### Escena VII.
Dits y Quima.
Quima: ¡Valgam Dèu, quín daltabaix!