Peret: Está mòlt bè. (_Se'n va Peret._)

### Escena V.

Titet y Pau.

Pau: Hola, Tit, ¿qu' eras aquí?

Titet: Encara no m'en sò anat.

Pau: ¿Doncas, noy, no has vist la dona? Ja 't dich que

no pót aná.

Titet: Qué hi fareu, preneho ab calma.

Pau: Així 's diu, y tan se val; prou voldria no

escoltarla, y hasta ferli lo andorrá: pero mira que á vegadas tant

m'amohina, formal, que 'm posa un cap com un bombo y ni sè 'l que 'm

dich, ni 'm faig.

Titet: Vamos, sí que ets una dona... com mòltas se 'n

trobarán.

Pau: ¡Defensá al xicot! un pillo, un tunante, un

bordegás qu' es capás, seguint com ara, de véurers ab afronts grans.

Titet: (_Ap._) ¡Qué dieu are! ¡Si ell ho sent!

(_Mentres Pau parla mal de Pere, el Tit demostra pena mirant á ell y á

la porta del quartet y de tant en tant se tapa las orellas._)

Pau: Y póts creure s'hi veurá: perque segons deya 'l

pare, que Dèu l'hagi perdonat, y que per cert may mentía, "Mal usar

no pót durar."

Titet: Mireus, Pauet, no crideu, gracia á Dèu sento

bastant.

Pau: Tu 'l que tens pó es qu' ella ho senti, y per

tant tinch de cridar. Un xicot qu' hauria tret quant se li hagués

antojat, pero anant pe 'l camí recte, no com are, gandulás! (_Mirant

al cel._)

¡Dèu meu! ¿quín mal os he fet per volerme castigar, donantme un fill

que així pagui mon carinyo demostrat?

(_Plorant cau abatut á una cadira._)

Titet: (_Ap._) Un xich de filusufía y surtim del tot

del pas; diuhen que tot ho malmeto, ja veurem are 'l cop

gran. (_Alt._) Escolteu, Pauet, un rato, (_Petulant._) ¡ey! si voleu

escoltar. En Titet vos aprecía y que os ho diga no cal: doncas bueno:

deixeu corra lo que os mortifica tant y que sigan tot bromassas y

riallas, ¿eh?

Pau: Caram: ¡si pogués prou ho faria!

Titet: ¿Ho fariau? ¡Alla vá! (_Pega cop á la taula y

al ruido apareix Peret que corra á precipitarse en los brassos de

Pau. Aquet al veurel retrocedeix. Peret queda confús en el centro de

la escena. Tit queda mòlt satisfet._)

### Escena VI.

Dits y Peret.

Peret: ¡Hola, mare! (_Ap._) ¡Qué has fet, bestia!

Pau: ¡Hola, tuno!

Titet: ¿Eh? ¡qué tal!

Pau: ¿T' atreveixas vení encara?

Peret: (_Ap._) He quedat mes fret qu' el glás!

Titet: (_Id._) ¡Quín efecte fan las cosas! ¡Pero quín

efecte fan! Ni la torra den Catof, quand los turchs la van saltar.

Pau: ¡No 'm miris pas, poca pena! ¡no 'm miris ó d'un

pinyach!...

Peret: Pero, pare...

Pau: No't sò pare.

Titet: ¡Senyor Pau!...

Pau: (_Incomodat._) Déixem estar; No esperava semblant

mofa de 'n Titet.

Titet: (_Estranyat._) ¿Meva?

Peret: Veurás.

Pau: ¡Tu no parlis!

Peret: ¡Pero, pare!...

### Escena VII.

Dits y Quima.

Quima: ¡Valgam Dèu, quín daltabaix!

La pór guarda la vinya · 第 11 / 45 题