Quima: Vaig á arreglá per 'llí dintre. Ja 'ns veurém.
Peret: Com vos vulgau.
### Escena VIII.
Pau y Pere.
Pau: Doncas, noy, pénsathi bè.
Peret: Pare, ben pensat está; si no hi ha inconvenient
prest la boda anirá avant.
Pau: Me donava mòlts malts ratos lo que m'havian
contat.
Peret: ¡Exageracions!
Pau: Ja ho conto. Y després l'hereu Cebriá ha vingut
contant mes bolas que cabells jo tinch al cap: dient anavas á boleyo,
sempre ab cotxos y caballs, que 'l duyas á n'ell de gresca, sempre ab
bromas y gastant y que deya...
Peret: No ho estranyo; com que may habia estat á
Barcelona, al entrarhi va quedá fet un babau, y 's creya sè al altre
mòn al veure aquell daltabaix y 'l gastá per aná al teatro ó qui diu
á bromejár, quedava ab la boca oberta com fá tot home ignorant.
Després que 'ls que 'l coneixem sabem quin es lo sèu mal: tot ho
abulta ó exagera, y tant bè ho sap esplicar, que no parla que no
enredi, fentne sempre disbarats.
Pau: Bè, deixemlo; doncas digas, ¿y cuánt has pensat
marxar?
Peret: Per ara he pensat quedarme, es á dir, si á vos
os plau.
Pau: Póts estarte aquí ab ton pare si quant has dit es
vritat, puig sent bon noy, t'aprecío y per tú, fill, tot ho faig.
Peret: Coneixereu á n'al sogre que ab mí també ha
pujat y veureu quin bon subjecte.
Pau: ¡Qué dius! ¿També es aquí dalt?
Peret: Com que allá hi ha la malura.
Pau: Qué vols dí, ¿algun mal hi ha?
Peret: No és gran cosa: un mal endémich.
Pau: ¡Qué dius, noy! No t'entench pas.
Peret: Lo cólera díhuen uns... lós altres la
estacional... y 'l cas es qu' entre uns y altres la gent está ab gran
espant. Habent, pues, jo de venir, ell allí 'm va demanar que ja que
jo aquí pujava que 'l admetès de company.
Pau: Es ben net; que vinga prompte y ab nosaltres
estará.
Peret: Es que... vè tambè la noya.
Pau: ¿Tambè vè ella?... ¡Tan se val! No deixarè la
familia al cólera abandonats.