Titet: (_Satisfet._) No hi ha de qué. Jo t'he fet
aquest favor perque 't sò amich verdader. Per un altre no usaria tal
retólica.
Peret: Ja entench: es veritat, t'has lluit.
Titet: Per fi tu ho confessas, ¿veus? Creu que si jo
tingués lletra prou fòra dels mes desperts, pues veurás quant
asgrumento, que no tinch llana al clatell.
Peret: Sols una cosa 't demano, ja qu' has comensat,
Titet, y si m'ho fas bè, jo 't juro que t'ho recompensaré. Fes de
manera que 'l pare de que sò aquí no hagi esment, y quant surti aquí
la mare, de segú ho arreglarem.
Titet: Donchs confia. (_Vehent á Pau dins._) Vè ton
pare.
Peret: ¿Ahónt m'amago?
Titet: En 'quet quartet y quant sents cop á la taula
surts aquí y...