### Escena III.
Titet.
Titet: ¡Mare de Dèu, quina gresca! ¡Valgam Dèu, quins
alarits! Un matrimoni modelo, d'aquet sí que s'en pót dir. Tot lo dia
ab tal masega de paraulas y de crits, y tractantse l'un á l'altre de
fiera y de porch espí. Ja os dich jo que dòna gust lo sentí un parell
aixís; arman sempre unas guineyas, que ja os dich que 's un fatich.
Quant en Pau está d'humor ella sols li busca crits; quant la Quima
está contenta en Pauet sembla un mustí. Jo sí que m'hi quedat are
arreglat de mitj á mitj, que venia á prepararlos, puig tenen lo noy
aquí. Han fugit ab la masega, l'un per 'quí l'altre per 'llí y 'm
temo que 'l noy avansí y se
'm clavi á n'aquí dins. ¡Bah, bah! Surti lo que vulgui, veurem com
s'ha de guarní, y si ve li dich que 'ls pares están que... Aquí 'l
tenim.
### Escena IV.
Titet y Peret.
Peret: Que Dèu te guardi, Cebriá.
Titet: Hola ja ets aquí, Peret?
Peret: ¿Y donchs, noy?...
Titet: (_Ap._) No sé cóm dirli... T' esperava. (_Ap._)
Comensem. (_Alt._) He parlat ab los teus pares y están en distints
parers. La Quimeta... que 's ta mare... me sembla que 't rebrá bè,
pero
'l que toca á ton pare tè mes fipla qu' un serpent. En aquí s'han
barallat, se n'han dit á qui pót mes, y han acabat per marxar cada
qual per son estrem.
Peret: Donchs la cosa pinta mal.
Titet: Lo que sè es que no vá bè.
Peret: Pero tu, ¿cóm has entrat?...
Titet: Ja veurás lo que jo he fet. Com m'has dat la
cumassió, he pensat, nos lluirem; he finjit saber noticias per la
part d'un foraster: los he dit lo que sabia y encara hi contat mòlt
més. Los he dit que no estudiavas, qu' erats sempre en lo café, que
rumbejabas los quartos pensant ferne un casament.
Peret: Com hi ha nell m'has arreglat. Tit, has fet un
bon pastel. Creume, noy, que ara tu 'm posas en lo bell mitj dels
diners.
Titet: Pero escolta, m'encarregas que 'ls agafi tots
dosets, y que 'ls diga 'l que fa 'l cas, preparantho enterament;
entro aquí y ab un cop mestre los ho conto tot clá y net.
Peret: No es aixó; lo que volia, que esperesses un
moment, en que fòs tot sol lo pare, per dirli poch á poquet. Tu has
vingut, has dit la cosa, tal vegada 'ls has sorprés que estarian
disputantse, y per punt allavors mes, y qui paga la burrada ara sols
es en Peret.
Titet: Casi bè 'm darás las culpas de lo que jo no hi
tinch res y vindrás á sofocarme.