Pau: Tè. (_Oferintli'l porró._)

Titet: (_Entra y acepta._) Donchs tan se val.

(_El Tit deurá ser un personatje ridícul, pero mòlt serio; pintará un

carácter presumit, pero tonto, quant parla sembla que s'escolta._)

Pau: No 't pensis siga gran cosa, encara es del any

passat; no es de cos.

Titet: (_Quant ha begut._) ¡Doncas m'engresca! Es un

ví mòlt rigular. A casa 'ns en queda poch.

Pau: Encara prou bè os vindrá: no com jo, que tinch

las eynas plenas del de l'any passat.

Titet: Donchs qu' en feu.

Pau: Tindré de vendre, per mes qu' hem sápiga mal,

casi á ré ó á mòlt barato tot el que tinch reposat.

Titet: Donchs bebemhi.

Pau: Sí; beu, beu, ¡com qui diu l'haig de llensar!...

Vaya, donchs, Tit, conta, conta lo que saps del burdegás.

Titet: ¿De 'n Peret? ¡Vaya una pessa!... Ja os dich

que

's sap gobernar. Jo quant vaig sè á Barcelona vaig notá la novetat y

ab set pams de boca oberta me deixá 'l sèu natural. --"Mira, Tit,"

ell sempre 'm deya, "aquesta nit á sarau, y demá 'ls Campus liseyus

que hi ha fochs astrufacials." Diumenge, si 'm vens á véurer anirem

á passeijar y entrarem després al Tírali que á n'allí s'hi balla en

gran.-- Es al dir que cada dia ja anavam aquí ó allá ja á cumedias,

ja á treyatus y per tot sempre gastant. Tots los becos lo coneixen y

es de tan que 'ls fa guanyar; va á caball y fa las forsas segons diu

per posars'gras.

Pau: ¿Mes de estudi que no 'n parla? ¿No va á

l'Universitat?

Titet: Segons diu lo senyor Pere, que 'l coneix y vè

d'allá, conta d'ell cosas estranyas y que us esgarrifarán.

Pau: Jo, que tan me refiava de troval un hom com cal,

ja sols puch esperar ara lo veure un esbujerrat.

Titet: Segons diu, sembla que's casa.

Pau: ¿Ab lo meu permís? ¡Ja va!

Titet: No crech que 'l Codich l'agafi, puij ja passa

de la edat.

Pau: Bueno, que fassi 'l que vulguia, ell tot sol

s'arreglará: y, ja que no escolta 'l pare, qu' es compongui en

endevant.

Quima: (_Que fins ara ha estat escoltant, surt y

diu:_)

¡Valgam Dèu! ¡Tal volta 'l pobre!...

Pau: ¿Ja vens á cansonejar?

Quima: Vuy que fos cert lo que diuhen, si venia...

Pau: (_Resolt._) Ja ha fet tart.

Quima: Pero home.

La pór guarda la vinya · 第 4 / 45 题