Quima: Ay caram, jo vuy parlá. (_It._) que parlant
s'entent la gent y á vegadas...
Pau: ¡Botavan! Ja ets una mare... ¡ben mare!
Quima: ¡Y tú un pare ben estrany! Si qualsevol te
sentia... en Titet mateix, ¿vritat? podria pensar qu' el Pere es un
fill dels depravats. ¿No es ben cert?
Titet: ¡Jo qué hi diré!... pobre de mí...
Quima: Es ben clar.
Pau: Mira, Quima, no 'l defensis, perque tampoch li
valdrá.
Quima: ¡Pobre Peret!
Pau: ¡Pobre cuernu! Si 'l topo...
Quima: No ho lograrás.
Titet: Vamos no 's desincumodin. (_Ap._) Vaig á veure
d'arreglarho. (_Alt._) Suposis, Quima, que fòs veritat tot aquest cas
y que 'l fill que tan estima li pagués així, tant mal; que vosté
estés refiada de trobarlo un advocat... y que al cap de vall del
cuento lo vegés un mort de fam, vejam lo que pensaria...
Quima: Jo, Titet...
Titet: ¡Contesti!
Pau: ¡Al cas!
Quima: Calla, que jo ab tu no hi parlo.
Pau: ¡Cóm s'enten!...
Titet: Calli.
Quima: ¡Tabal!
Titet: Vaja donchs, respongui, Quima, ¿lo voldria?
Quima: No...
Titet: ¡Y es clar! Y vos, Pau, si 'l vostre Pere
sabent que no ha estudiat, y que ha seguit los sèus vicis sens
habervos escoltat; que ha jugat y fet tiberis tracta per fi de
casars'sens de valtres recordarse atés que ja está sentat, ¿lo
voldriau?
Pau: (_No sap qué di._) Jo... Titet...
Titet: ¿Lo voldriau?
Quima: (_Ab vivesa._) Y está clar.
Pau: Fòra mòlt que't aguantesses.
Quima: Es que ja'm anaba á escanyar.
Pau: Lo qu' has de fé, no t'hi fiquis.
Quima: Donchs jo sí.
Pau: Donchs ja veurás. Enrahonarás tu sola.