Quima: ¿Potse'l noy? (_Atinant._)

Pau: Endevinat. No content lo gran pillet de que 'l

tinguem allá baix, pagantli mòlt bè 'ls estudis perque surti un

advocat: no content dels grans tiberis y de fè 'l gandul com fá,

d'aná per cafés y fondas y á tertulias y á saraus, y de fè pobre á

sòn pare atés que está derrotxant; ara han dut una noticia, segons

diu l'hereu Cebriá, de que 's casa en Barcelona.

Quima: ¡Qué dius are! ¡Ay lo bergant!

Pau: No está aquí la caramada, puig que bè hi ha

d'arribar; ¡es lo cas que la carrera la tè perduda!

Quima: ¡Malvat! Pero escolta, Pau, ¿no deya que ja

anava alli estudiant, y que prompte 'l passarian per 'lla hont

s'acostuma?

Pau: ¡Ca! Lo que feya 'l gran tunante; aná á gastá ab

los companys, sens pensar que 'l pobre pare per ell s'esta ja

arruinant.

Quima: Pero digas, ¿es segura la noticia que t'han

dat? perque á mi, Pauet, me sembla ¡que tant mal no pót ser pas!

Pau: Ha vingut de Barcelona un forasté á ca 'l Calau y

es lo que ha dut la noticia á n'al noy de cal Cebriá.

Quima: Pero escolta: ¿tu qué pensas, cas que aixo fos

veritat?

Pau: ¿Qué penso? Que ab mí no conti desde aquesta

hora.

Titet: (_De dins._) ¿Quí ha dalt?

Pau: Ara marxa desseguida qu' es en Tit. (_S' en vá

Quima._) (_Per Tit._) Podeu pujar.

### Escena II.

Pau, Titet, després Quima.

Titet: Bon dia ab la companyía.

Pau: Hola, Titet; Dèu te guard, seu aquí y veurás un

trago.

Titet: Gracias.

La pór guarda la vinya · 第 3 / 45 题