Pau: Endevinat. No content lo gran pillet de que 'l
tinguem allá baix, pagantli mòlt bè 'ls estudis perque surti un
advocat: no content dels grans tiberis y de fè 'l gandul com fá,
d'aná per cafés y fondas y á tertulias y á saraus, y de fè pobre á
sòn pare atés que está derrotxant; ara han dut una noticia, segons
diu l'hereu Cebriá, de que 's casa en Barcelona.
Quima: ¡Qué dius are! ¡Ay lo bergant!
Pau: No está aquí la caramada, puig que bè hi ha
d'arribar; ¡es lo cas que la carrera la tè perduda!
Quima: ¡Malvat! Pero escolta, Pau, ¿no deya que ja
anava alli estudiant, y que prompte 'l passarian per 'lla hont
s'acostuma?
Pau: ¡Ca! Lo que feya 'l gran tunante; aná á gastá ab
los companys, sens pensar que 'l pobre pare per ell s'esta ja
arruinant.
Quima: Pero digas, ¿es segura la noticia que t'han
dat? perque á mi, Pauet, me sembla ¡que tant mal no pót ser pas!
Pau: Ha vingut de Barcelona un forasté á ca 'l Calau y
es lo que ha dut la noticia á n'al noy de cal Cebriá.
Quima: Pero escolta: ¿tu qué pensas, cas que aixo fos
veritat?
Pau: ¿Qué penso? Que ab mí no conti desde aquesta
hora.
Titet: (_De dins._) ¿Quí ha dalt?
Pau: Ara marxa desseguida qu' es en Tit. (_S' en vá
Quima._) (_Per Tit._) Podeu pujar.
### Escena II.
Pau, Titet, després Quima.
Titet: Bon dia ab la companyía.
Pau: Hola, Titet; Dèu te guard, seu aquí y veurás un
trago.
Titet: Gracias.