En Ramonet va plorar tant, al veure que de revolada se li emportaven
l'amic, aquell amic tant bon amic, que l'havia tingut vuit dies sense
deixar-lo ni un moment, que havia anat amb ell a la gloria i que no
l'havia abandonat quan va venir la desfeta, que aixís que va veure
que'l treien i que'l mirava amb aquells ulls tant tristos i plens de
dolcesa, com volguent dir: «Ha arribat l'hora»... que's van creure que
emmalaltia.
—No he vist mai una criatura de tants sentiments com aquesta,—va dir la
mare, corpresa.
—No sé pas a qui s'assembla,—van dir de pla les tres Maries.
—Deixa-t estar de semblances, ni de xais, ni de coses fútils,—va dir
l'Esteve a la dòna.—Amb una vegada n'hi ha prou d'això de processons
i romanços. Baixa a baix, a la botiga, que hi ha molts _pedidos_
atrassats, i els _pedidos_ són els _pedidos_.
[Il·lustració: Per las ideas del fill
La Puntual corra perill.]