Sergi: (fent aturar als seus.) Esperéuvos. (Al Pare Joan.) Féula venir á
n'ella; y prou. Nosaltres l'agafarém ab un brassat, per forsa, y la
durém al poble, qu'ell governa!
Pare Joan: Per caritat!
Sergi: (decidit.) Ah, no! Al carrer se troban milers dels nostres: jo
soch fort; que's miri! (Alsant los brassos com pera demostrar que te
robustesa.) Si la duré com munt de flors, posada sobre mon pit, qu'es
son altar, y espera! Ah quin batre mon cor lo seu sentintli!
(Molt conmogut.)
Pare Joan: Per mor de Deu!
Alexis: (á Pare Joan, apartantlo.) Fugíu!
Sergi: Entrém y fora.
(Corren cap á la porta de la esquerra.)
#### Escena IV
(Andrónica, Pare Joan, Sergi, Alexis, Matheu, Sor María, Sor Elena, la
colla de gent del poble y altras monjas. Andrónica ha aparegut sortint
de darrera las altras monjas, que ploran espantadas á la porta de la
esquerra, y s'avansa serena. Sergi y'ls seus quedan com encisats sens
gosar á dir una paraula.)
Andrónica: Aquí'm teníu. No fujo, no. Acostéuvos.
Sergi: Es ella.
Alexis: (á Sergi.) Ella. Parla tú.
Pare Joan: (pera que no avansi.) No, Andrónica.
Andrónica: Demanávau per mí...
Sergi: Per vos, sí.
Pare Joan: Volen endúrseten d'aquí á la forsa...
Andrónica: (acostantse al poble.) Pare, al poble no'l teméu: es bo, y
ell vessa generosa la sanch, perque ell s'estima sobretot y tothom la
patria nostra. Tot lo qu'heu dit, germans, jo m'ho escoltava
Sergi: Ens diu germans, sentíu?!
Andrónica: Jo us ho agraheixo ab tota la meva ánima, que lliure ja avuy
no's troba com avans. Ay Pare jo dech parlar ab vos!
Pare Joan: Filla volguda!
Andrónica: Y us demano á vosaltres que ma angoixa respectéu. No só
aquella d'ahir vespre del palau del August, perque'm tiraren un dart á
las entranyas, y, ay, qu'es dintre!
Sergi: Ferida vos? Mori'l tirá! Jo us juro!...
Andrónica: Qu'heu dit!... Ja no es tirá, que ara es altre home.
Sergi: Ell vos enganya: oh, sí, que altra vegada escarcella als fills
d'Albia y'ls martiritza.
Andrónica: Nicéfor! Qu'es qu'heu dit?!
Pare Joan: Y es cert; tú fora, ell torná á ser crudel.
Alexis: Es vil.
Sergi: Nosaltres lo farém trossos, y als portals...
Andrónica: Jo us privo que atentéu á sa vida: anéu al poble...
Sergi: Parléuli vos al poble. Veníu.
Pare Joan: (perque no hi vagi.) Filla!
Sergi: Ah si vinguéssiu ab nosaltres ara! Qui'ns atura duyéntvos devant
nostre? Veníu. Per nostra terra us ho demano.
Alexis y altres: Tots. Tots.
Sergi: Per nostres fills. Per los que jehuen á dins las sepulturas. Pel
Deu Pare!
Andrónica: Oh, escoltéume! Pel Pare jo us ho juro: si Ell ho vol jo us
segueixo, mes deixéume parlar ab Ell. Y si Ell ho mana,'l claustre
deixaré encar que sía pera sempre.
Sergi: (content.) Companys, ja la sentíu.
Alexis: Que'l poble ho sápiga.
Sergi: Y esperém: que vindrá.
Matheu: Duguém la nova.
Andrónica: Germans, teníu fe en mí?
Poble: Sí, tota.
Sergi: Cega. Mes deixéu que besém tantsols la gira de vostra roba.
Andrónica: Ah, no, la má. (Dubta Sergi.) Estrenyéula.
Sergi: (no gosant.) Tocarla jo ab la meva!...
Andrónica: (acostantshi ab la má estesa.) Sergi.